He vist la notícia que ha mort la Ronnie, solista del grup “The Ronettes”. Cançons com la de “Be My Baby” que us poso aquí m’encanten. No us sé dir el perquè, però la música dels 60 (i en part alguna dels 70) m’agrada molt. Jo soc del 75, per tant, ni havia nascut. Penso que potser és perquè em recorda a músiques que sentia de petit, o potser perquè el tipus de cançó em resultava sonorament més atractiva que altres estils.
La música m’és un bàlsam increïble. Cada moment té la seva música apropiada. Músiques d’estils ben diversos. Quan em pregunten quina música m’agrada, he de dir que moltes i molt diferents entre elles. Però hauria d’afegir que cadascuna en el seu moment oportú.
I moltes circumstàncies que he viscut tenen la seva música particular, les seves cançons. No serà que tots tenim la banda sonora particular de la nostra vida?
El nostre grup de música moderna, va ser sense
ResponEliminacap mena de dubte, I per de munt de qualsevol
altre conjunt, els BEATLES !!
Cada moment té la seva música i en cadascun dels importants hi queda enllaçada de manera permanent. Hi estic d'acord.
ResponEliminaAvui m'has fet recordar una cançó. No sé si és estrany però tinc també la meva cançó pel període de confinament 2019. Me la va portar de regal una nit d'insomni, única crec a la meva vida: el descobriment per internet, de la versió en català d'una cançó que m'encanta, també dels 60, i que després de compartir-la amb amics a través del WApp, que un d'ells en fes una excel.lent gravació, etc..., ha esdevingut part de la meva banda sonora!
Us en deixo l'enllaç (de l'original!): https://youtu.be/UCFhxUu694g
Confinament 2019 no, 2020! No cal allargar-ho! :-)
Elimina"Be my baby": m'agrada molt! També hi ha algunes bandes sonores de pel·lícules que són prou bones. Jo em quedo amb la banda sonora de Forrest Gump i la de Gladiator.
ResponEliminaM'has fet pensar en la música que escoltava de petita a casa, a la meva mare li agradava el Luís Aguilé, i no és que a mi m'amgradi (més aviat, no) però quan sento alguna cancó seva em retorna ala meva infantesa i són records bonics.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi, per fer-nos anar a tants llocs dieferents!!!
I tant que tots tenim la nostra banda sonora.
ResponEliminaJo soc com soc, en una part important, gràcies a la música.
Quins records de joventut que em reporta aquesta cançó, la de vegades que l'havia escoltat¡¡¡¡¡. Certament tots tenim una música que ens agrada en especial. A mi m'agradaven molt els Beatles i Georges Moustaki.
ResponEliminaAmb algunes músiques sublims en el món de la clàssica (per exemple, el Requiem de Mozart o el Messies de Haendel) a vegades em meravello de com podia viure la humanitat en els segles anteriors a crear-se aquesta música. Les trobo tan inspirades que em costa imaginar la humanitat sense elles. I és evident que la humanitat vivia sense elles, clar.
ResponEliminaEl Pare Gregori, ens deia que si no poguéssim comprar música, solament que tinguéssim EL MESSIES,
ResponEliminales dues PASSIONS: ST.MATEU i ST.JOAN,
i LES QUATRE ESTACIONS, ja tindríem la millor música que mai s'hagi escrit.
I, també, una vegada vaig llegir que si l'home sempre hagués viscut en mig de la natura,
l' ART, EN TOTES LES SEVES MANIFESTACIONS,
no s' hagués creat !!
Que en penses d'aquestes dues opinions ??
Em semblen interessants. Encara que qualsevol té les seves músiques. I per tant, la meva selecció seria una mica diferent. Pel que fa al segon que planteges, és per pensar-hi. Tot i que em sembla que l'art forma part de l'ésser humà.
EliminaHo pensaré aquest vespre .
ResponEliminaMentres tant, us desitjo un bon descans !!
Moltes gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaHola Sergi, ben cert que tots tenim una banda sonora única. A la meva s'hi barregen músiques de la infantesa, dels pares, clàssica, Taize, ioga i música actual. La música és tan bonica!
ResponElimina