Aquesta tarda ha mort el meu pare.
Després d’uns mesos de malaltia, i d’uns dies de més deteriorament, ha acabat tancant els ulls a aquest món.
Vam poder compartir com enfocava la malaltia. Deia que no li feia por la mort, però que no volia patir. I aquests últims dies era molt conscient que estava en l’etapa final.
Darrerament ens agraïa molt tot el que rebia de nosaltres. Un dia em diu: “Gràcies per tot!”. I jo li dic: “Gràcies de què? Gràcies a tu! Per…”, i aleshores li vaig enumerar tot de coses que havia rebut d’ell al llarg de la vida.
Em vaig sentir sempre profundament respectat per ell, fossin quines fossin les meves opcions. Ell tenia clar que havia de donar suport als fills, féssim el que féssim. No crec que sentís que li pertanyíem, sinó que havia d’estar al nostre costat sempre que el necessitéssim. Quan als 7 anys vaig demanar de ser escolà, va acollir el meu desig i va dir: “d’acord, ens podem informar”. I així va ser al llarg de la vida.
Quan a vegades pensava en la relació amb ell, em venia al cap aquesta foto de petit, quan em va ajudar a pujar al Canigó agafat de la mà.
I aquests darrers dies pensava en aquesta darrera foto, que em va demanar no fa gaires setmanes. Aquí sóc jo qui li posa la mà a l’espatlla, i ell ja va amb bastó. Però fins i tot aquests dies ha acollit els meus projectes amb profund respecte i suport.
“Gràcies per tot!”, em va dir. GRÀCIES A TU, PARE!!!
El nostre més sincer condol, Sergi
ResponEliminaForça, Sergi!
ResponEliminaLlegir aquest escrit em fa oblidar les diferències amb el meu pare. Agraeixo amb el cor la teva senzillesa i l'exposició dels teus sentiments. Gràcies Sergi. T'acompanyo en el teu sentiment.
ResponEliminaAmb tot l'afecte
ResponElimina___________________________
No cessa, no s’acaba, no descansa
La vida és escultora i ens va fent
a cops, sense importar-li la ferida,
i mai no som al gust del seu talent
i torna mil vegades, insistent,
a fer-nos i ferir-nos. L'embranzida
no cessa, no s'acaba, no descansa,
i no podem trobar en cap lloc la pau.
No som definitius, ni l'esperança
tenim de ser-ho mai. I l'hora mansa
és breu, forçosament, i no s'escau.
Vindrà, si tenim sort, quan tot s'acabi.
Voldria, per llavors, poder ser savi,
haver posat un ordre en el tumult
divers, esborradís, del món ocult
que sento revoltar-se en mi mateix,
i tot recomençar-ho com qui neix.
David Jou
Sergi: el teu pare i tu no us heu perdut, us heu guanyat.
ResponEliminaSergi, et fem arribar el nostre més sincer condol.
ResponEliminaMolts ànims.
Que bonic que un fill parli així del seu pare.
ResponEliminaQue difícils aquests moments.
El millor, del que escrius: agraïment i respecte. Mutu.
No puc lligar les frases.
Només són pensaments i sentiments.
T'acompanyo en el sentiment.
Ho sento molt Sergi, no tenia el gust de conèixer el teu pare , pero estic convençut que era una gran persona, només pel que tu ens has explicat.
ResponEliminaEndavant, i molta força !!
M ho acaba de dir en BIEL. Tot el nostre escalf i pel que explicàs el teu pare era una persona molt justa. ACS. Una força abraçada
ResponEliminaHo sento Sergi. Si va poder formar persones com tú és que era un gran home. Una abraçada
ResponEliminaSergi, no tinc paraules i tu, com sempre, amb les teves, ho dius tot. Estic emocionada perquè sento la teva pèrdua, la teva i la de la teva família i de tots els qui estimen el teu pare, però també estic emocionada perquè el teu relat és la història que a tots ens toca, ens ha tocat i ens tocarà viure, és llei de vida. Però quina sort que en aquesta vida hagis pogut tenir a aquest algú que t'ha donat la mà quan la necessitaves, i que després tu li hagis servit de bastó!! Una abraçada molt i molt gran Sergi.
ResponEliminaBenvolgut Sergi
ResponEliminaT'acompanyo en el sentiment. Que bonic el que transmets, i el que expliques del teu pare. Forta abraçada.
Som molt del que hem rebut. Nosaltres et coneixem a tu Sergi, i sense coneixe'l, imaginem el teu pare. Si tu ets agraït, ell també ho deuria ser.
ResponEliminaEl seu traspàs és un pas més, aquesta vegada difícil i dolorós. Però estem segurs que et seguirà donant la mà sempre. Gràcies per compartir-ho. Molts ànims Sergi!
😓😘
El meu sincer condol Sergi. Una abraçada!
ResponEliminaSergi,
ResponEliminaQue l'escalf dels q t'estimem us reconforti a tota la familia. Amb el pare us heu cuidat, us heu respectat, us heu escoltat, ... junts heu fet cims, heu compartit horitzons i fites que sempre us acompanyaran. Descansi en pau.
Una abraçada.
El nostre condol a tota la família i una immensa abraçada, Sergi!
ResponEliminaEns sap molt greu. El pare es el pare. El recordem d'haber-lo vist per Montserrat quan el Joan era escolà. Una gran pèrdua. Sergi, la vida continúa en un altre Lloc. Una gran abraçada.
ResponEliminaRep el condol de tots els de casa i el meu en particular. Una abraçada.
ResponEliminaT'acompnayem en el sentiment. Una abraçada. Família Pi-Boleda de Granollers
ResponEliminaSergi, el nostre més sentit condol. Una abraçada ben forta per tú i la teva família.
ResponEliminaAmelia
Família del Castillo Martí
Sergi, vaig tenir oportunitat de parlar amb el teu pare, el día de la teva ordenacio de Diaca.Em va veure emocionada ,es va acostar i em va preguntar el perque de les meves llagrimes.Al contestar "soc plorenera"el seu fill ja em diu que quant el vinc a veure,l te de tenir una fregona a punt.La seva franca rialla, ens va fer iniciar uns moments de conversa, per el que puc dir que em va semblar un home bo, i respectuos amb les decisiones dels seus fills tal com tu ens comparteixes.
ResponEliminaPrecios escrit,per acomiadar al pare,estimar Sergi.Tota la meva familia et transmet el condol per la seva perdua i jo una forta abraçada.
Nuria
En Xavier i jo us volem transmetre el nostre més sentit condol a tota la família.
ResponEliminaEl teu pare tenia una simpatia i energia envejables.Durant temps ens vam trobar per Girona i després ens vam comunicar diàriament per correu electrònic.A Malgrat ens van rebre a casa i vam conèixer la teva mare i altres membres de la família
Tot el que dius d'ell és com me l'imaginava, disposat a ajudar tothom i amb un gran respecte.Dono gràcies per haver-nos conegut i compartit l'amistat.
Una molt forta abraçada i ànims a tots.
El meu condol, una sincera abraçada. Damià
ResponEliminaQuina meravellosa imatge de paternitat i de filiació
ResponEliminaMolts ànims Sergi una forta abraçada
ResponEliminaUna forta abraçada...!!!
ResponEliminaBenvolgut Sergi: El meu sincer condol. Un abraçada.
ResponEliminaAcompanyar-te, Sergi, en aquesta aflicció que vius i amb l’esperança d’acolliment posada en el Misteri misericordiós que dóna sentit a les nostres vides.
ResponEliminaFrancesc.
El meu més sincer condol, Sergi! Es fa difícil trobar paraules de consol per a una pèrdua tan gran. Queda't com un tresor inestimable els records vitals compartits, amb les mostres d'afecte i d'estima paternofilial.
ResponEliminaDe ben segur, quan des de Montserrat miris el firmament, veuràs la llum d'algun estel que et recordarà la presència del teu pare.
Una forta abraçada Sergi en aquests moments difícils; la pèrdua d'un pare és molt trista sobretot sabent que li tenies un gran apreci tal i com es pot veure en el teu escrit. Molts ànims! Segur que des del cel continuarà donant-te bons consells.
ResponEliminaTot el nostre condol del Suriol Ferre
ResponEliminaDescansi en pau. T'acompanyo el sentiment.
ResponEliminaEn aquests moments, més que paraules, ens agradaria donar-te tot el nostre suport amb la nostra presència. Però això no és possible ara mateix.
ResponEliminaEl nostre acompanyament, des de l'absència, el silenci, en aquesta pèrdua. T'estimem.
Família Niclòs-Llorca
Segi el meu sincer condol i la meva pregària per ell i per la teva família.
ResponEliminaSergi, el meu condol i us tindré presents en la pregària a tots voslatres
ResponEliminaSergi rep el meu mes sentit condol. Tu has sigut un bon fill i el teu pare t´ajudara desde el cel a pasar per tots els entrebancs que trobis a la vida. Estem de pas. La nostra fita es arribar al Pare amb les mans plenes de be. Una abraçada.
ResponEliminaSergi, molts ànims i una abraçada molt forta.
ResponEliminaEl meu més sentit condol.és molt maco tot lo que dius del teu pare.Una fraternal abraçada
ResponEliminaBenvolgut Sergi.
ResponEliminaEncara que no ens coneixem personalment, vull enviar-te el meu sentit condol per la mort del pare. Sé prou bé què és que se'n vagi el pare. Malauradament, el meu em va deixar, o el vaig perdre, quan jo tenia només 21 anys!
Em sento molt identificat amb les coses que dius en el teu escrit. Com quan dius: "Em vaig sentir sempre profundament respectat per ell, fossin quines fossin les meves opcions".
Una abraçada,
Una abraçada Sergi, ho sento molt.
ResponEliminaSergi, el meu sentit condol per la pèrdua del teu pare. Pregó per ell. D.e.p.
ResponEliminaxesca