dijous, 30 de gener de 2020

"Tota música de qualitat és sacra"

En una visita a l'hostatgeria, un musicòleg va afirmar que "tota música de qualitat és sacra". Aquesta frase em va sorprendre d'entrada, sobretot venint d'un clergue de renom. Però l'explicació em va semblar molt interessant. Segons ell, una simfonia o qualsevol música de qualitat vehicula també quelcom espiritual i és expressió de la Bellesa amb majúscules. I per tant, és sagrada.

En aquest sentit, defensava que músiques percebudes com a no religioses puguin ser interpretades en esglésies.

Després, vaig pensar que jo he tingut experiències religioses fortes amb obres d'art no religioses, però que m'han transmès quelcom de la Bellesa amb majúscules. I la Bellesa és un dels noms de Déu.

Fa poc temps vaig descobrir un compositor inspiradíssim. De petit va cantar en una escolania anglesa, i aquest bagatge segur que l'ha ajudat a crear unes músiques al meu gust sublims. Es diu Philip Stopford, i té poc més de 40 anys. Aquí una mostra de la seva música, interpretada per un conjunt que et deixa amb la boca oberta: VOCES8. Gaudiu-ne!

"Lully, lulla, lullay", de Philip Stopford:



4 comentaris:

  1. "...jo he tingut experiències religioses fortes amb obres d'art no religioses, però que m'han transmès quelcom de la Bellesa amb majúscules. I la Bellesa és un dels noms de Déu." Estic totalment d'acord. També sento el mateix amb algunes persones no religioses que són veritables "sants" en la seva vida de bondat i d'ajut als altres

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Lucy i Marta pels vostres comentaris! Certament, Lucy, Déu no té fronteres

    ResponElimina
  3. Bon dia!
    Em sembla molt interessant el tema d'aquest blog. Crec que això que s'aplica a la música es podria dir també de la literatura. Per dir-ho amb un títol una mica rodó: fer Lectio Divina de textos profans.
    Un escrit, com tota obra artística, un cop ha sortit de la mà del seu autor, adquireix autonomia. Diu més del que l'artista pretenia o volia dir. Això permet fer-ne lectures diverses, i ben legítimes.
    Temps ha, n'havia mig preparat una mena d'exemples pràctics amb textos de l'Odissea, l'Eneida,...
    Per deformació professional tinc el vici de posar deures. Excuseu-me'n. Us proposo, si us ve de gust, mirar de fer una lectura cristiana del conte de la Mercè Rodoreda “El senyor i la lluna”. Es troba en el recull “La meva Cristina i altres contes”.
    Si ho feu, m'agradarà saber què us ha semblat.

    ResponElimina