divendres, 11 de juny de 2021

Poligàmia a Uganda


Una de les coses que més m'ha sorprès des que vaig arribar a Uganda és que he anat coneixent casos de poligàmia. He trigat a parlar-ne perquè m'agradaria poder-ne fer una bona anàlisi, però reconec que em manquen moltes dades. Per tant, intentaré exposar-ho amb prudència a partir del que m'he anat trobant.

Veig que és una realitat complexa. Els musulmans la poden practicar sense problema. I teòricament, els cristians no l'haurien de practicar però n'hi ha molts casos. 

Aquesta poligàmia és sempre poligínia, és a dir, un home amb diverses dones. Per ells, seria inconcebible que fos una dona amb diversos homes. 

Observo dificultats, i molts així m'ho han fet veure: gelosia entre les dones, problemes econòmics importants perquè l'home no pot sostenir els fills de les diverses dones... Hi ha casos de bona convivència o de bons desitjos dels uns pels altres. Però, com deia, és complex.

A vegades viuen tots junts, altres viuen separades les diverses dones (una mica o molt, depèn). En alguns casos l'home sol viure en la mateixa casa, i en altres va canviant. 

No us en puc dir gaire cosa més, perquè em falta molta informació. He estat curós a l'hora de fer preguntes veient que eren situacions sovint enrevessades. Però m'ha semblat oportú compartir-vos-ho, perquè és una realitat que ja m'he trobat vàries vegades.

7 comentaris:

  1. Els únics comentaris que m' han fet noies africanes, vingudes a Europa, és que, des de l ' Àfrica mateix, a la dona, li és molt dificil parlar d' aquest tema, per no dir impossible!! i si en parlen, amaguen els problemes resls...
    L' esperança que tenen, és que les dones que han emigrat cap el món occidental i han adquirit cultura, les puguin " ajudar" des de fora a exposar els problemes resls que comporta la Poligàmia, entre ells, sí, " la gelosia", peró aquest no és l ' únic, n' hi han d' altres, que no interessa destapar !!

    ResponElimina
  2. Primer de tot voldria confesar la meva ignorància sobre el tema. Segurament que la poligàmia deu estar arrelada en la cultura d'alguns pobles africans i topa amb alguna de les religions. En el cas del cristianisme la poligàmia no està permesa. Canviar una cultura no és fàcil però potser parlar de la problemàtica que comporta la poligàmia podria ajudar a canviar, mica en mica, la mentalitat d'aquests pobles. En fi, un tema complicat.

    ResponElimina
  3. Aquesta és una entrada a que només puc dir, sense comentaris. Ni per molt que et falti informació, penso que no cal saber-ne res més, simplement no hi ha cap justificació possible!!! És allò de la tolerància zero!!!

    ResponElimina
  4. Sempre és molt interessant conèixer la vida i els hàbits d'altres persones i col·lectius. Fa temps vaig sentir un investigador dels Estats Units, expert en biologia evolutiva i antropologia, dir que la poligàmia és més natural que la monogàmia... Caldria que tots se sentissin feliços i confortables amb la situació. Podria resoldre alguns problemes, però hi ha d'altres com els que refereixes...

    ResponElimina
  5. Com a dona ,crec que és una injustícia per moltes dones tenir que patir aquesta costum.Suposo que fa molts anys que viuen axis i que potser per algunes dones es normal.Em pregunto si algunes d,elles no són els pares qui els hi arreglen el casament .POtser d,aquí un parell de generacions aquesta arcaica costum ja sigui història.Gracies,Sergi,tot i la seva complexitat ens ho has compartit.

    ResponElimina
  6. Des d'aquí encara és més complicat opinar.
    Jo respecto el patró de vida que pugui triar cadascú per viure, sempre i quan es respectin les llibertats de tots els implicats, tots en coneguin la situació des de l'inici i l'acceptin. Si és així: una decisió voluntària de cadascun d'ells amb ple coneixement de les regles del joc, no hi tinc res a dir. La situació és complexe? Molt, moltíssim. Per mi difícil d'entendre? Segurament, però, si així són feliços...
    Ara, si estem parlant de que darrere això hi ha pactes entre famílies, esclavatge sexual, imposicions..., llavors parlem-ne perquè això ho canvia tot i evidentment s'ha de combatre.

    ResponElimina
  7. Montserrat de França12 de juny de 2021, a les 22:17

    Tinc molt bon record d'una companya d'estudis que venia de la República del Senegal. Ella es va convertir al catolicisme i participava a les nostres trobades d'estudiants cristians. Amb el temps i la confiança ens va parlar amb naturalitat del seu pare que era polígam i de la seva mare que era la tercera dona. No ho vivia com un trauma (tret d'algunes baralles entre dones que va mencionar) i explicava que l'origen era una organització social molt arrelada en terres agrícoles (molt anterior a l'arribada de l'islam) amb normes ben establertes de respecte i responsabilitat. Evidentment, no era el que anhelava com a model de vida per ella mateixa ! Però el testimoniatge em va semblar molt interessant.
    La transposició d'aquesta organització social en el món urbà d'avui en dia, segurament perd tots els fonaments que va explicar la meva companya.

    ResponElimina