Durant l’estada a Taizé, els joves estan implicats en serveis molt diversos per contribuir al funcionament diari de molts aspectes. I se sol captar un ambient molt positiu entre tohom.
Un dels joves que van venir, en la reflexió final, escrivia: “Veus un clima de simpatia en general i t’adones que les coses es poden fer d’una altra manera a les nostres vides, a un altre ritme”. Afegia que “normalment tenim la sensació d’anar de bòlit i atabalats”, però valorava com es prenien coses “fins i tot la gent amb feines menys agraïdes (recollidors de bols, gent que neteja els lavabos)”.
I acaba la seva reflexió: “M’he adonat que ser feliç no depèn tant de fer allò que realment t’agrada, perquè a la vida s’ha de fer de tot, sinó de la manera com encares aquelles tasques menys plaents”.
M’ha semblat que era una reflexió interessant de compartir.
PD: A la foto, una mostra de l’esmorzar de Taizé. Els qui hi heu estat, l’haureu reconegut de seguida.
I tant que el reconec!!! Només he estat una vegada a Taizé, una nit i un dia sencers, fa 10 anys ja, i vaig sortir d'allà amb pensaments contradictoris. Em va agradar moltíssim les estones de pregària, la litúrgia sobretot per l'ambient que desprenia, però el tema de la intendència em va costar més, tant que és el que ha fet que no m'hagi plantejat de tornar-hi. Potser sí que sóc gran ja i no està pensat per mi.
ResponEliminaLa reflexió que dius és molt lúcida! Estaria bé ser capaços de dur-la a terme!!
Gràcies Sergi!!!
As I get older and older(!!) I appreciate more and more simple and true things and I think that when we feel at ease and accepted we can do anything, joyfully, even if difficult...
ResponEliminaRealment es una reflexió que dona que pensar. Me’n adono molt sovint que les coses mes diàries i repetitives les faig de mala gana, i llegir un text així m’encoratja en intentar a pendre’m-ho d’un altre manera.
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi!!!
Una reflexió molt bonica, sí! L'actitud davant tot allò que fem és fonamental, sens dubte. Una bona actitud ho pot canviar tot :)
ResponEliminaPoder treballar en una feina que t'agradi per la que t'has preparat ,crec que es un regal.No obstant si no hi poses les ganes,l'amor cap als altres,tant es la feina que sigui ,no seràs feliç.
ResponEliminaUna bona reflexió,encarar amb esperit positiu el que ens toca fer ,si les circumstancies ens hi han portat.
Jo tinc pendent anar a Taizé ,m'agradaria molt !!ª
Penso que ...ja podríem anar.hi preparades,,Marta,. Ho dic per l'inténdencia.Ara que un bon pa amb xocolata i el "cafe"
No sé, no sé Núria... Crec que encara no estic prou preparada :=)
EliminaMoltes gràcies a tots els comentaris!
ResponEliminaVeig que a Taizé l'esmorzar continua sent fidel a la tradició. Ara ja fa una mica més de 10 anys que no hi anem amb la família (els fills s'han anat independitzant, com és natural), i per això hem perdut el costum de fer l'escapada estiuenca a Olinda.
ResponElimina