Fa un temps vam tenir un capellà relativament jove passant uns dies a Montserrat. Li vaig preguntar per què s’havia fet capellà, què l’havia portat a aquesta opció. I em va dir que el causant va ser el capellà del seu poble, ell el veia una persona feliç. I em va dir: “Volia ser feliç com aquell home!”. I continuava: “Després va venir el fet de voler ser capellà, però al principi de tot era que volia ser feliç com ell”.
Em va fer rumiar. No tant pel fet que acabés sent capellà com aquell mossèn del seu poble, sinó pel desig de ser tan feliç com aquell bon home. I penso que això pot ser vàlid per tothom, no? Que ens fixem en aquelles persones que han reeixit en la vida, que transmeten felicitat. I que ens preguntem què els ha portat fins aquí, quines circumstàncies i sobretot quines actituds i opcions les han ajudat a arribar-hi.
Tenim tant per aprendre dels altres!
Certament viure la fe, donar testimoni amb la vida familiar i comunitaria, dona la verdadera felicitat.
ResponEliminaDeixar-se anar en mans de Deu és la experiencia més satisfactoria que podem tenir i llavors,necessariament, casi sense voler-ho, transmetem pau, cosa que fa feliç als que ens envolten.
ResponEliminaTotalmente d'acord, tant per aprendre i tant per fer És important saber transmetre aquesta felicitat als altres.
ResponEliminaSí que hi ha persones que quan passen per la teva vida et deixen la petjada marcada, els tornis a veure o no, encomanen alguna cosa que mai s’esborra.
ResponEliminaMolt bonic això que expliques, Sergi!!! Moltes gràcies!!!
Efectivamente, las motivaciones iniciales en el Camino suelen ser muy simples y muy humanas...no hay tanta teología ni tratados de alta espiritualidad (y si lo hay bendito sea Dios). Hay que volver a aquellas motivaciones iniciales pues parecen ser las más puras y verdaderas.
ResponEliminaMuchas gracias por este testimonio!!! Abrazo querido y recordado Padre Sergi.
ResponEliminaSergi: tienes un email para escribirte? Abrazo desde Chile, Juan
ResponEliminaGracias por escribir, Juan, desde tan lejos y a la vez tan cerca! :)
EliminaSi me mandas tu email en un mensaje, no lo publicaré y te escribo.
Moltes gràcies a tots els comentaris!
ResponEliminaCrec que les relacions que mantenim amb els altres són fonamentals, tant si són figures que ens inspiren com persones de qui no volem imitar les passes. Totes i cadascuna ens aporten alguna cosa, i això és fantàstic.
ResponElimina