dimecres, 12 de setembre de 2018

Hi ha joves i joves


A vegades generalitzem amb massa facilitat. I a tot arreu i en tots els col·lectius hi sol haver de tot. Fa uns dies vaig sentir les explicacions d'un jove de 19 anys amb una inquietud interessantíssima per les llengües. Hi ha gent que té llista de llibres per llegir, doncs ell té llista de llengües per aprendre. Ara sap català, castellà, anglès, està aprenent la Llengua de Signes Catalana (LSC) i està a un nivell bàsic d'esperanto. I vol aprendre suec, finès, japonès, aranès i swahili. No són somnis impossibles. És una persona tenaç, i no està perdent el temps.

Li pregunto per què li interessa tant aprendre llengües. I em diu que tota llengua és part de la identitat de cada persona, i que per això troba bonic poder comprendre les persones en la seva pròpia llengua. I té un gust per les llengües minoritàries perquè hi ha menys gent que pugui comprendre els seus parlants en la seva llengua.

Està estudiant Traducció i Interpretació. Aquest trimestre farà immersió en llengua de signes (en una escola bilingüe de català i llengua de signes, i en una associació de persones amb sordesa). El treball de recerca del batxillerat (TdR) el va fer sobre la llengua Quenya i altres llengües creades per J.R.R.Tolkien. I és que, a més, té gust pel fet lingüístic com a fenomen humà i per la creació de llengües.

Potser alguns no sou apassionats per les llengües (jo sóc filòleg, i ja sabeu que el tema m'interessa), però el sol fet de trobar algú que s'endinsa amb tant interès en alguna disciplina no ho trobeu ben bonic?

7 comentaris:

  1. Ho trobo encisador i més en un jove de només 19 anys.La llengua ens apropa a la cultura dels diferents pobles del mon i ens demostra que el respecte i la convivència son possibles.

    ResponElimina
  2. Moltes felicitats a aquest jove!!! Tot i que sóc de lletres, les llengües no han estat mai el meu fort, així que em meravella veure persones capaces d'apassionar-s'hi!!!
    Que la tenacitat que dius que mostra l'ajudi a assolir els objectius que es proposa, segur que sí!!!
    A veure si algun dia trobem que has escrit l'entrada en esperanto :)
    Moltes gràcies, Sergi per quests apunts de realitats diferents que ens vas explicant!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que jo li faig molta broma amb l'esperanto... o sigui que no ho crec

      Elimina
  3. Pilar Casanovas Casals de Barcelona13 de setembre de 2018 a les 11:13

    Estic molt d´acord, jo no vaig poder aprendre català a l'escola (just després de la guerra) i sempre m´ha sapigut greu no saber-ne més, les llengües son part de la nostre persona. Com més en sabem, més entenem als altres i a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  4. Sí, és ben bonic descobrir què és allò que t'apassiona i dedicar-hi temps. I és ben bonic veure que hi ha gent amb tant d'interès per les llengües! :)

    ResponElimina
  5. Quant viatges a un altre país en que parlen una llengua que desconeixes..quina frustració.Amb el poc que saps,pots demanar una serie de coses per no passar gana,per saber alguna adreça etc. No obstant no pots tenir una conversa ...i a le hores penses i perquè no vaig poder estudiar mes be aquesta llengua?Be mai es tard ,i amb una mica de voluntat i amb el que vas aprendre de jove,encara pots fer.hi un reciclatge.
    Enhorabona per aquest noi,i per tants d'altres, que la seva voluntat i les ganes d'aprendre els fan un model a seguir.
    Gracies ,Sergi ,per donar.nos a conèixer unes llengües que no tenia idea de que existeixin.La meva curiositat m'ha fet aprendre.

    ResponElimina