Aquests dies he pogut parlar amb bastants australians sobre el tema dels aborígens. Tots estan d'acord que és una qüestió en evolució, que encara no ha arribat allà on ha d'arribar. I que és complexa.
Molts actes oficials, i fins i tot actes escolars, comencen amb unes frases de reconeixement als aborígens en tant que primers pobladors d'aquestes terres. Això, i la presència de la bandera aborigen en escoles i altres indrets, fa pensar en una revisió seriosa de com van ser tractats els aborígens amb l'arribada dels europeus en terres australianes. Els descendents dels europeus reconeixen que els seus avantpassats es van instal·lar en una terra habitada per uns altres pobles des de feia milers d'anys. I es dolen de com van ser tractats els indígenes.
Malgrat això, el tema és complex. Jo aquests dies no he respirat gens de racisme, i em diuen que és un fet molt i molt aïllat (en comparació a fa unes dècades). Però sí que tothom constata que són cultures diferents, i percebo que ambdues comunitats fan vides paral·leles i no gaire barrejades. Pel que expliquen, constato que aquestes diferències culturals no són petites.
Hi ha preocupació per la situació dels aborígens: algunes dificultats a nivell social que el govern no sap massa com afrontar, pel fet que són comunitats amb una dinàmica interna tan diversa i específica.
Al mateix temps, constato que els no aborígens me'n parlen amb respecte. I destaquen que els indígenes tenen un fort sentit de comunitat. He visitat una escola que fa una opció forta per la inclusió dels aborígens, afegint al fet cultural una inversió econòmica perquè aquestes persones puguin formar part de l'escola. Al darrere, hi llegeixo una voluntat ferma de fer camí junts, respectant la diversitat dels pobles indígenes i intentant aportar-los tot allò que els pugui ser útil.
Avui he visitat una exposició ben interessant sobre els aborígens al "Australian Museum". Una presentació desacomplexada dels seus valors (ben interessants!) i una revisió històrica molt crítica amb els pobladors europeus. És significatiu que una institució d'aquesta mena presenti una exposició tan clara. I em fa mirar amb esperança el futur. Els descendents dels qui van "descobrir" teòricament les terres australianes se senten en deute amb els qui feia 40.000 anys com a mínim que hi habitaven. I confio que aquest sentiment donarà fruit en bé de la població indígena i d'una bona convivència entre cultures.
El tema m'ha interessat molt, i ben segur que donarà lloc a més reflexions aquestes properes setmanes.
Nota: He il·lustrat aquesta entrada amb un joc gràfic entre el mapa d'Austràlia i la bandera aborigen, els colors de la qual simbolitzen el poble (negre), la terra (vermell) i el sol (groc).
Recomano la lectura dels dos primers comentaris a aquesta entrada, que complementen el que s'ha escrit aquí
Hola Sergi !
ResponEliminaPer entendre i coneixer una mica el que ens expliques ...jo he anat cap als inicis del tema aborigen ....La paraula 'aborigen' vol dir 'el primer' o 'el primer conegut'. Després de molts estudis i investigacions, es creu que Austràlia pot fàcilment ser la llar dels primers habitants del nostre planeta. Gràcies al descobriment d'algunes eines en una pedrera a Nova Gal•les del Sud en 1971, ara sabem que els humans vivien a Austràlia uns 12,000 anys abans que ho fessin a Europa. El que vol dir que els aborígens han viscut a Austràlia durant almenys 40,000 anys.
Quan els anglesos van arribar a Austràlia, a finals del segle XVIII, s'estima que hi havia entre 300.000 i 750.000 aborígens, repartits en unes 250 nacions concentrades sobretot al sud i a l'est del país.El 1770, el capità James Cook va prendre possessió de les dues terceres parts d'Austràlia en nom de la corona d'Anglaterra, a partir del principi de Terra nullius , que pressuposava que la terra no tenia amo.
Be..com es pot veure tinc feina per estona...o dies....per aprofundir una mica i poder seguir amb més coneixement les teves reflexions i experiències que te'n duràs d'aquest viatge . GRACIES !!! per compartir-ho.
Núria, tot això que has escrit amplia magníficament el que he presentat. Parles del Capità Cook; justament té un monument en un parc central de Sydney, i una de les inscripcions diu que va descobrir aquelles terres... Bé, les va descobrir sefons la concepció de l'època. A l'exposició també comentaven que els aborígens són la cultura existent actualment més antiga de la humanitat. Aviat està dit, però té el seu mèrit! Podria arribar fins als 60.000 anys d'antigor.
ResponEliminaAixò de la Terra Nullius és interessant. Es veu que els aborígens eren nòmades, i no tenien terres en propietat (segons la nostra concepció). És a dir, el sentit de comunitat és tan fort que consideraven que tot és de tots. Però això no significava que les terres no fossin de ningú, sinó que eren de tots!
Estaria bé comentar quoin és l'estatus actual dels aborígens i en aquesta societat actual d'Austràlia, i quines coses conserven de la seva cultura.
EliminaVicent, se'm fa molt difícil per dues raons:
Elimina- d'una banda, penso que no tinc prou informació com per parlar-ne amb més detall. I m'agradaria ser honest i no dir bajanades sense estar fonamentades.
- en segon lloc, em consta que és una classe social més baixa, amb més dificultats econòmiques i en altres aspectes. No he entrat en detalls de les dificultats que tenen perquè no surten massa ben parats, i vull ser respectuós amb ells. Però un australià em deia que la irrupció de la vida moderna en les seves comunitats indígenes no sempre ha estat fàcil de ser ben païda, i ha portat un cert rebombori. Pot ser que en part sigui per això.
És bonic que en aquests moments, ja passats molts anys de la invasió, es reconeguin els drets dels aborígens, ja que totes les relacions humanes sempre s'haurien de basar en el respecte de les diferents cultures.
ResponEliminaGràcies pels comentaris. I tant, Benet: "les relacions humanes sempre s'haurien de basar en el respecte de les diferents cultures". Fantàstic.
ResponElimina