diumenge, 23 d’agost del 2015

Els australians i els seus orígens familiars

Ja el primer dia em va sorprendre com algunes persones, al cap d'un moment de presentar-se, em deien quins eren els seus orígens: "jo sóc maltès, ella és grega". I aquesta va ser una constant durant tot el viatge. No vol dir que acabessin d'arribar d'un altre país, ni tan sols els seus pares. A vegades es referien a vàries generacions enrere. Però allà tothom coneix quins són els seus orígens, i amb força (o molt) detall.

Amb l'excepció dels aborígens, és un país fet a base de la immigració. Ni més ni menys. I aquesta immigració continua actualment.

Bastants, en haver-se referit al país de procedència dels seus avantpassats, t'expliquen com van arribar a Austràlia, què els hi va portar. No és un tema senzill, perquè tothom sap que els primers colonitzadors van ser molt durs amb els pobles indígenes. I també és sabut que molts dels que hi van anar eren presos provinents d'Anglaterra, destinats a complir la seva pena a Austràlia.

Com que vària gent em feia referència als presoners que havien anat a parar a l'illa (sense venir gaire a tomb), vaig acabar preguntant per què aquesta referència.
Durant aquells dies, només dues persones em van dir que tenien avantpassats presoners. Expliquen que a Anglaterra hi havia molta fam, i que molt probablement els irlandesos (perquè una bona part dels presos eren irlandesos) tenien necessitat de menjar i havien d'acabar robant. Es veu que moltes persones amb avantpassats convictes ho viuen com un honor (així se'm va explicar diverses vegades) perquè entenen que els seus antecessors van haver de lluitar molt a Austràlia per tirar endavant el país i la seva vida. Un cop eren alliberats, aleshores rebien unes terres i començaven a treballar-les. Certament que el que veiem ara és en bona part resultat de tots aquests que ho van convertir en casa seva i hi van treballar de valent.

També hi ha els qui hi van anar a buscar or, o senzillament perquè era una terra plena d'oportunitats.

És general la consciència (i el penediment) del que van fer els primers colonitzadors amb els pobles originaris d'aquell continent.

Trobo molt interessant com totes aquestes persones, tot i referir-se als seus orígens variadíssims, se senten australians. És un país que, en la seva multiculturalitat, ha sabut respectar les diferències culturals dels qui la formen i al mateix temps crear una consciència col·lectiva comuna.

Allà, no només no cal tenir els "Vuit cognoms australians"... sinó que és impossible! Però d'aquesta obertura a persones provinents de molts orígens diversos i d'aquest projecte comú que és el seu país, n'han fet la seva força.

Nota. He posat una foto d'un poblet on em van portar: Windsor, una de les primeres colònies que van fundar els anglesos en arribar a Austràlia.

7 comentaris:

  1. Hi ha una parella d'antics alumnes meus que viuen a Austràlia uns tres anys. N'estan molt contents i sembla que no tornaran, de moment. Diuen que hi ha un nivell de vida molt alt i que tothom troba feina amb facilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent he tret el cap en un blog d'uns nois catalans i he vist que no es fàcil treballar i tenir permisos d'estada ....Després de pensar i triar quin és el tipus de visat que necessiteu i fer tota la paperassa (calen mesos per als visats temporals i anys per als permanents) i que inclou analítiques, radiografies, antecedents penals dels països on hàgiu estat els últims deu anys, certificats diversos, etc. (no tindreu visat si en un moment o altre de la vostra vida heu tingut tuberculosi) i aconseguir el visat, les portes d'Austràlia s'obriran per a vosaltres.

      Elimina
  2. Fa uns quants anys vaig llegir un llibre que em va encantar: La costa fatídica, de Robert Hugues, una petita història d'Austràlia, molt útil (i molt fàcil de llegir) per situar una mica tota aquesta realitat que descrius. L'autor, australià, també té un parell de llibres sobre Barcelona. Vaig llegir el que va escriure l'any 1992 i m'ho vaig passar la mar de bé. Em feu una mica d'enveja. Bé, no ens enganyem: moooolta enveja!

    ResponElimina
  3. En els articles que he descobert ,seguint les aportacions que ens has compartir ,he trobat una reflexió ...que m’ha semblat interessant i adient per el que tu ens expliques.......
    ""Els representants actuals de les institucions que han perdurat en la Història, no són responsables del que va succeir en el passat. El govern actual australià no té cap culpa de les lleis antihumanes i racistes aprovades i aplicades pels seus avantpassats, els anglesos que el segle XVIII van colonitzar aquelles terres. Tanmateix però, si volen construir la pau i reconstruir la convivència en el país, com han demostrat que volen fer, no poden desavenir-se de la responsabilitat actual que tenen en aquest assumpte. Per això, els representants vigents dels australians no aborígens han lamentat públicament els mals i les injustícies que els seus avantpassats van fer en nom de la institució que ara ells representen. I, encara han anat més enllà, amb ajudes econòmiques i socials i lleis concretes, han treballat per rescabalar, institucionalment, els danys que van ocasionar. Dos passos molt importants per una futura i ferma construcció de la pau.
    Vaig descobrint Australia !!!!i la seva historia.....Una manera de fer país ,per tindre en compte.Sempre es pot aprendre ......

    ResponElimina
  4. Sempre és enriquidor conviure amb altres cultures, perquè se'n poden aprendre moltes coses, encara que sovint els problemes de convivència vénen provocats per això. Malgrat tot, crec que hem d'esforçar-nos per respectar a tothom i sempre veure la part positiva d'aquest contacte entre cultures. Segur que n'aprendrem alguna cosa que ens pot ser de profit.

    ResponElimina
  5. Sempre m’havien (i em continuen) semblant molt valentes, les persones que deixaven ,casa,família, el seu país, i marxaven ...(en aquell temps cap Alemanya)per tenir una vida més digna i feina. Desprès la vida em va ensenyar que,un altre motiu era ..la llibertat. Cal tenir clar que migrar no respon només a un fet econòmic sinó també a l’exercici de la llibertat....de pensament,de moviment .

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina