Des d'abans de venir a Sydney, i veient com ens ho estaven preparant tot, una pregunta em voltava pel cap i l'havia compartit amb vàries persones: per què ens acullen tan bé? per què s'estan desfent en atencions per nosaltres?
Teníem diverses teories, que bé poden ser part de la resposta:
- perquè són una escola benedictina, i els benedictins hem d'acollir els altres com si fossin el Crist;
- perquè viuen en una illa (molt gran, però una illa) i valoren molt el contacte amb el món exterior;
- per la relació cordial que s'ha establert aquests anys en els congressos internacionals on ens hem anat trobant...
Vaig pensar que, un cop a Austràlia, entendria per què. I ha estat així: una suma de coses, que queda concentrada en un descobriment.
A l'escola, fa pocs anys van obrir una ala dedicada a les arts (música, teatre, dansa) amb auditori inclòs. Un espai modern i pràctic. Doncs l'han anomenat "Montserrat Hall"! Hi havia un paper penjat que n'explicava el sentit: l'estiu del 2012 centenars d'estudiants d'escoles benedictines es van reunir a Montserrat per fer una trobada d'uns dies anomenada IBYC (International Benedictine Youth Congress). Va ser una ocasió de sentir-nos part del món, on tothom va ser acollit amb la seva cultura i vam poder compartir allò que ens diferencia culturalment i allò que ens uneix per la fe. Una experiència molt bonica (i també cansada pels qui la vam organitzar, però un cansament dels que deixen un bon regust). Doncs un bon grup venia d'escoles benedictines australianes. I tant va ser l'impacte de Montserrat, que li van voler dedicar una part significativa de l'escola. Diuen, literalment, que "el compromís de Montserrat per la litúrgia i l'educació (referint-se a l'Escolania) troben una apropiada expressió en el nostre compromís d'honorar-los anomenant el centre artístic amb aquest nom sant".
Em fa pensar en com n'és d'important acollir tothom. I és que mai saps l'impacte que això pot causar en aquells qui són acollits. Com deia un capellà amic meu: "Que ningú no passi pel teu costat en va".
És un repte. I la nostra fragilitat fa que això a vegades quedi molt lluny. Però el desafiament hi és. I també la prova que, quan un s'ha sentit acollit, ho viu amb agraïment. I això ho podem dir tots per pròpia experiència.
Bon dia Sergi!!Ja sé que vosaltres esteu a ben entrada la tarda…
ResponEliminaQue bonic això que expliques! Sí, hi ha moments en la vida particular de cadascú que deixen una petjada especial, algunes més intenses i d'altres no tant, però que marquen de tal manera que es converteixen en referents. En el cas que expliques aquest referent és col•lectiu, fa impressió de pensar-ho...
Aquesta setmana he passat uns dies a Montserrat, jo no diria que sigui per l'acolliment que hi estiguem tan bé, però sí que quan tornem ens sentim amb l'esperit renovat. Dic això perquè no és que anem a fer exercicis ni res semblant, simplement hi som de vacances i poc ens relacionem amb els monjos (i tu eres a Austràlia...) així que res, però sí que Montserrat és especial, per nosaltres és un lloc de trobada, de compartir, d'unió i de comunió. Marxar sempre costa però alhora em fa sentir agraïda per tot el que m'ha donat i em segueix donant. La vivència dels grups que van assistir a l'IBYC diria que molt diferent no devia ser, la prova és la sala que us heu trobat a l'escola... suposo que et deu fer molt de respecte sentir-te el receptor de totes aquestes atencions perquè a part de tot, ets el representant de Montserrat i el seu transmissor, tant d'Austràlia cap aquí, com de Montserrat cap allà. Felicitats, Sergi!!!
Moltes gràcies per la teva reflexió i la posta al dia de com esteu!!!
Gràcies pel teu comentari. Però no he pensat en cap moment en el meu rol d'aquests dies com a important. Una bona experiència, això sí.
EliminaRecordo el dia que vaig pujar i la sorpresa que em va produir veure, a Montserrat ,tant jovent i de tant variades cultures . Els vídeos i fotos que encara es poden compartir, en donen una mostra del treball fet i de com van gaudir de la seva estada .
ResponElimina“Que ningú no pasi per el teu costat en va”” sàvies paraules . Per els que es veu ,no varen passar per MOntsrrat en va,sino que se’n varen endur una bonica experiencia que ha donat fruit en la seva escola i en un lloc molt adient..... Un auditori .
Molt bona nit !!! nosaltres cap al voltant de taula ,per dinar !!!
El fruit de fer les coses correctament, amb amor i dedicant-hi el temps necessari, es pot veure en aquest fet. Tanmateix , encara que no tothom que va pujar a Montserrat hagi dedicat una sala a la muntanya, n'estic segur que a tothom li va quedar un molt bon record d'aquella estada. I quan les coses es fan be, els resultats son sempre mes que satisfactoris. No podem saber mai les consequencies que tindra el nostre tracte amb les persones, pero fent les coses be podem estar segurs que tot allo que se'n derivi sera positiu.
ResponEliminaAcolliment !! Beneida Paraula !!!
ResponEliminaSí, això mateix m'he plantejat en moltes ocasions. La gran quantitat de persones que han passat per la meva vida (alumnat durant més de trenta anys d'exercici de la professió) s'han sentit acollits, còmodes amb la meua presència, amb les meves accions? Jo us he de confessar que he anat aprenent moltes coses a partir del contacte amb ells.
ResponEliminaI l'altra pregunta: Què ha aportat de positiu la meua vida a aquest món?
Com diu Sergi, quin ha estat el pes de la nostra fragilitat?
Hola Vicent,deixem deixar en aquest raconet de reflexions ,la meva opinió de com he viscut jo ,el teu acolliment. Des de la llunyania sempre he sentit la teva empatia cap a la meva manera de ser i de fer. També des de fa anys he tingut l'oportunitat d'aprendre de persones com tu...i si no ho he fet més bé,ha estat perquè no en sé prou.
EliminaPer tant ...crec que pots estar ben tranquil de que .....en les distancies curtes,en la feina, els amics ,la convivència de cada dia ,has regalat aquesta empatia a moltes persones. N'estic ben segura.
Una abraçada !
Gràcies per tots els comentaris!!
ResponElimina