Estic a Austràlia, on durant dues setmanes un grup de joves antics escolans faran un intercanvi amb nois d'una escola benedictina de Sydney. I si el programa intens d'activitats i visites ho permet, escriuré algunes notes aquí. No com un dietari de viatge, sinó tan sols algun aspecte que m'hagi cridat l'atenció o que em sembli interessant de compartir en aquest espai.
Avui, lògicament, ens han ensenyat l'escola. Ens han acollit la mar de bé, i ara els nois estan amb famílies. Jo m'allotjo a una rectoria de la zona, en un carrer ben semblant a aquells de la sèrie "Veïns" que feien fa tants anys a TV3, i que aquí encara fan! Avui em deien amb un somriure que aquí la mira molta gent, encara que quasi ningú vulgui reconèixer-ho.
Doncs bé, la visita a l'escola ha estat interessant. Com fa tothom que estima un lloc, ens han parlat de les glòries de l'escola. I ben fet que fan. Però el gest més bonic me l'han demostrat sense adonar-se'n. En dos moments diferents, dues persones s'han aturat quan ens hem creuat amb el jardiner. Un senyor molt gran, amb cara de bona persona. I han dit com n'és d'important aquesta persona per l'escola, per tants anys de fer una feina ben feta. He pensat que deia molt a favor de l'escola si, en una visita "oficial", eren capaços d'aturar-se per saludar i lloar la feina discreta d'una persona senzilla que estima l'escola. Tot plegat, per la naturalitat amb què ho feien, ha respirat humanitat.
I és cert que en una escola tothom hi aporta la seva part. I a vegades hi ha persones amb tasques amagades o considerades com a senzilles que, amb la seva manera de fer, es converteixen en aire fresc i purificador. I necessari.
Hola !! Sergi D'Assís !
ResponEliminaAturar-te en aquests petits detalls,valorar cada instant i saber reconèixer els petits grans plaers que amaga el dia a dia ,en un lloc desconegut i diferent del habitual ,segur que serà una experiència inoblidable.
Crec que amb anècdota del Jardiner ,heu viscut un exemple de respecte i de reconeixement cap a una feina ben feta, que es aquella que dóna sentit al què fem, i sempre va de la mà d’allò que pensem i d’allò que creiem
Bona estada i gaudiu molt del lloc ,de tot i de Tots.
És tan necessari aquell que té la major responsabilitat, sigui on sigui, com aquell la feina discreta del qual permet que tot funcioni correctament.
ResponEliminaGràcies Núria i Benet!
ResponElimina