dilluns, 17 d’agost de 2015

Monster-Rat!

A Austràlia, com sol passar a les escoles anglosaxones, les escoles solen estar dividides per cases. A l'estil del Harry Potter, vaja. Cada alumne pertany a una casa que té un nom propi, a vegades una mascota, etc. I els alumnes de la mateixa casa, encara que siguin d'edats diferents, es reuneixen periòdicament per compartir. És un bon element per cohesionar els alumnes de l'escola.

Aquest ha estat el cas d'una de les escoles benedictines que he visitat aquests dies. Allà, des de fa deu anys, una de les cases es diu Montserrat. És la "Montserrat House". I fa gràcia veure com el logo oficial de Montserrat (aquella M que suggereix les muntanyes, i la serra al damunt) apareix en cartells en diferents aules.

Però el més divertit del cas és que aquest nom resultava molt estrany a les nenes petites de la "Montserrat House". I popularment, per les petites la "Montserrat House" es va convertir en la "Monster-Rat House" (sí, sí, de "monstre" i de "rata"). I la mascota... una rata ben simpàtica!

Quan les noies grans de la Monster-Rat House han sabut la meva visita, han volgut venir entusiasmadíssimes, i els he demanat que m'ensenyessin la mascota. I aquesta foto n'és el moment.

Un grup d'aquesta escola (ja amb noies grans) ve cada 3 anys a Montserrat de pelegrinatge, i els ensenyo l'Escolania i compartim una estona sobre la vida monàstica. Aquest gener tornaran a la seva "Monster-Rat House", i potser me n'hauré de pensar alguna perquè puguin trobar la seva mascota.


NOTA: Continuo amb la idea de compartir algunes reflexions que m'ha suggerit la visita a Austràlia: els aborígens, el passat dels australians... Però algunes prefereixo deixar-les pair una mica més, i parlar-ne d'aquí uns dies.

3 comentaris:

  1. Simpàtica i diferent, aquesta "rata" mascota, de les nostres ratetes. Els si podies explicar el nostre conte, de la rateta que escombrava l'escaleta !! també simpàtica ,presumida i gens monster .
    Les teves vivències ens porten a conèixer costums desconegudes per alguns de nosaltres i la sorpresa de la seva visita a Montserrat des de Austràlia . Crec que ha estat molt adient ... que se'ls pogués retornar la visita.
    Els bonics somriures de les noies ,es la mostra de la seva alegria.
    Namaste!

    ResponElimina
  2. Una anècdota graciosa i simpàtica!

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris, Núria i Benet!

    ResponElimina