És possible que la cultura indígena tingués la tradició oral com el canal de transmissió de coneixements i tradicions, i per això els sobtés tant el registre escrit. Normalment així passa en algunes cultures, com és el cas de la jueva. El fet és que allò que es pot recollir en un mitjà, siga el que siga, està més elaborat i això li dóna, si més no, certa credibilitat i autoritat. En qualsevol cas allò que queda registrat sempre potser reinterpretat o ponderat en qualsevol moment de la història humana.
Res mes bonic que acaronar le pagines d,un Libre...metrestant gaudim i descubrim les vivencies,histories que l,escriptor ens ha volgut compartir. Ho veiem tant normal que.....val la pena parar.nos a pensar ....que ens parlen sense veu.
Aquests darrers dies he gaudit d’uns bonics llocs i de persones acollidores en raconets ,una mica “oblidats” del nostre país. Un noi jove ,dels pocs que resten vivint en alguns pobles....em va portar a descobrir que encara tenim jovent amb ganes de fer i de continuar la feina de la família .A la meva pregunta de com us divertiu i us distrèieu ? la resposta em va servir per compartir-la ara la Font, per tenir relació amb les paraules escrites....va ser.. Per internet en els llocs en que tenim una mica de cobertura ... jo ..principalment llegint..les paraules escrites em porten a tants llocs que mai trepitjaré i conec i descobreixo escriptors ...primer per internet i després si el llibre i el seu tema el trobo interessant,el compro i el llegeixo tres o quatre vegades..mentrestant controlo la pastura i espero que els cavalls baixin de la muntanya. Els llibres son els meus amics aquí d’alt . No se si traurà el cap a la Font.....sap que hi aigua per compartir !! No obstant aigua i fonts es el que menys li falta en aquells indrets.
Devem moltes coses als llibres, i afortunadament avui en dia torhom que vulgui pot publicar un llibre, cosa que en altres èpoques no era així. Són tot un patrimoni que ens cal preservar, perquè contenen tot allò que som, les nostres arrels.
Tens raó Sergi! A mi el que em posa més dels nervis és quan algú em parla de qualsevol cosa que ha aparegut als mitjans com a veritat absoluta. Temes sobre el càncer i altres malalties que quan es fan petits avenços i es publiquen a tot arreu, la gent es queda amb que a allò ja li han trobat la cura i ho expliquen com si fossin experts en la matèria...
Quan els meus fills havien de fer algun treball a l'escola, sí que feien la recerca a internet però si jo hi era a temps, sovint els feia mirar llibres i fins i tot enciclopèdies :)
Els papers parlen i ara sembla que això no es veu tan clar.
Gràcies, Sergi! He anat seguint la Font però he estat fora i sense ordinador, vaig provar de deixar algun comentari des del mòbil però no es va publicar, no en sé prou...
Molt interessant la vida del P.Salvado. Esbrinar en els papers que parlen d'ell a Internet (espero que siguin tots veritat ) es descobrir a un home que sabia el que volia i com ho volia.Per el que he llegit un gran compositor i bon organista. També amb una bona relació amb l'Abadia de Montserrat. Ha estat interessant trobar quelcom que parla del P.Abat Muntades ,ja molt malalt i de l'influencia del P.Salvado en la renovació de Montserrat a l'any 1885 en obrir el Col·legi de Missioners d'Ultramar a Montserrat.
Avui si que vaig a dormir saben un munt de coses noves....be...perquè ho hagi trobat a Internet no vol dir que sigui per pujar-hi de peus...no obstant ..crec que les meves fonts son bastant fiables.:) :)
És possible que la cultura indígena tingués la tradició oral com el canal de transmissió de coneixements i tradicions, i per això els sobtés tant el registre escrit. Normalment així passa en algunes cultures, com és el cas de la jueva.
ResponEliminaEl fet és que allò que es pot recollir en un mitjà, siga el que siga, està més elaborat i això li dóna, si més no, certa credibilitat i autoritat.
En qualsevol cas allò que queda registrat sempre potser reinterpretat o ponderat en qualsevol moment de la història humana.
Res mes bonic que acaronar le pagines d,un
ResponEliminaLibre...metrestant gaudim i descubrim les vivencies,histories que l,escriptor ens ha volgut compartir.
Ho veiem tant normal que.....val la pena parar.nos a
pensar ....que ens parlen sense veu.
Aquests darrers dies he gaudit d’uns bonics llocs i de persones acollidores en raconets ,una mica “oblidats” del nostre país.
ResponEliminaUn noi jove ,dels pocs que resten vivint en alguns pobles....em va portar a descobrir que encara tenim jovent amb ganes de fer i de continuar la feina de la família .A la meva pregunta de com us divertiu i us distrèieu ? la resposta em va servir per compartir-la ara la Font, per tenir relació amb les paraules escrites....va ser..
Per internet en els llocs en que tenim una mica de cobertura ... jo ..principalment llegint..les paraules escrites em porten a tants llocs que mai trepitjaré i conec i descobreixo escriptors ...primer per internet i després si el llibre i el seu tema el trobo interessant,el compro i el llegeixo tres o quatre vegades..mentrestant controlo la pastura i espero que els cavalls baixin de la muntanya.
Els llibres son els meus amics aquí d’alt .
No se si traurà el cap a la Font.....sap que hi aigua per compartir !! No obstant aigua i fonts es el que menys li falta en aquells indrets.
Devem moltes coses als llibres, i afortunadament avui en dia torhom que vulgui pot publicar un llibre, cosa que en altres èpoques no era així. Són tot un patrimoni que ens cal preservar, perquè contenen tot allò que som, les nostres arrels.
ResponEliminaTens raó Sergi! A mi el que em posa més dels nervis és quan algú em parla de qualsevol cosa que ha aparegut als mitjans com a veritat absoluta. Temes sobre el càncer i altres malalties que quan es fan petits avenços i es publiquen a tot arreu, la gent es queda amb que a allò ja li han trobat la cura i ho expliquen com si fossin experts en la matèria...
ResponEliminaQuan els meus fills havien de fer algun treball a l'escola, sí que feien la recerca a internet però si jo hi era a temps, sovint els feia mirar llibres i fins i tot enciclopèdies :)
Els papers parlen i ara sembla que això no es veu tan clar.
Gràcies Sergi, pel que ens expliques!
Marta, és bonic tornar-te a veure per aquí!
EliminaGràcies, Sergi! He anat seguint la Font però he estat fora i sense ordinador, vaig provar de deixar algun comentari des del mòbil però no es va publicar, no en sé prou...
EliminaMolt interessant la vida del P.Salvado.
ResponEliminaEsbrinar en els papers que parlen d'ell a Internet (espero que siguin tots veritat ) es descobrir a un home que sabia el que volia i com ho volia.Per el que he llegit un gran compositor i bon organista. També amb una bona relació amb l'Abadia de Montserrat. Ha estat interessant trobar quelcom que parla del P.Abat Muntades ,ja molt malalt i de l'influencia del P.Salvado en la renovació de Montserrat a l'any 1885 en obrir el Col·legi de Missioners d'Ultramar a Montserrat.
Avui si que vaig a dormir saben un munt de coses noves....be...perquè ho hagi trobat a Internet no vol dir que sigui per pujar-hi de peus...no obstant ..crec que les meves fonts son bastant fiables.:) :)
Moltes gràcies pels comentaris!
ResponElimina