He pensat sovint que, des de fora, no es té prou en compte aquest aspecte. Una comunitat pot ser un referent a nivell religiós, cultural, social o polític. Però, sobretot, és una família.
De famílies, n'hi ha de més avingudes o de menys; de més tradicionals o de més obertes; algunes fan més vida de família i altres no; en algunes hi ha un ambient més distès i en altres un ambient més seriós. Però, al cap i a la fi, famílies.
Si des de fora es tingués més en compte aquest aspecte de "família", crec que es podria comprendre millor com es deuen viure molts esdeveniments des de dins.
Això s'ha vist aquests dies. Es parla de Montserrat com si fos una empresa, o un partit polític, o simplement una institució. Però sobretot és una família. I la comunitat ha votat aquell qui ha cregut que seria un bon pare per aquesta família i per tota la missió que la família té encomanada.
I el Manel crec que serà un bon pare d'aquesta família. Vam treballar colze a colze a l'Escolania durant uns anys. I en tinc molt bon record. Que Déu el beneeixi!
Dit tot això (i com deia aquell: "ni lo uno ni lo otro, sino todo lo contrario"): ja sé que no és una família en "stricto sensu". Però s'hi assembla :)
Foto: Mireia Nonell
Que així sigui, Sergi!!! I moltes felicitats al nou Pare Abat!!!
ResponEliminaDeseo sea un buen Pare Abat para la comunidad, para las personas y para todos los estamentos con los que se tenga que relacionar. Sí, que Dios lo bendiga
ResponEliminaQue l'ajuda i la benedicció de Déu acompanyin la tasca del nou Pare Abat.
ResponEliminaDemanem a Déu que acompanyi i ajudi el P.Manel en les seves noves responsabilitats! Per molts anys! És un pare abad força jove i molt deportista :-)
ResponEliminaFelicitats al Pare Manel Gasch per la nova responsabilitat, crec que serà un gran Abat!!!!
ResponEliminaCompartim la joia amb la vostra família.
ResponEliminaPer molts anys !!!!
L'Enorabona al nou Pare Abat Manel Gasch,
ResponEliminai a tota la Comunitat Benedictina de Montserrat.
L'encomano a Déu,
en la seva amplia i complexa responsabilitat.
Penso que avui,
és un dia molt adient,
per acostar-se a la Regla de Sant Benet (RB),
i llegir, poc a poc, el Capítol II,
on comenta la figura de l' ABAT.
També vull expresar el meu agraïment,
al Pare Abat Josep M. Soler,
pel seu testimoni i fidelitat.
Així, com també, per les seves " Catequesis"
contingudes en les Homilies ,que d'ell hem rebut,
al llarc de les Solemnitats Litúrgiques,
celebrades durant aquests vint-i-un anys Abacials.
Repeteixo, Moltes Felicitats, i Moltes Gràcies !!
La familia no es només una qüestió de sang. Més aviat es tracta de qui t'agafa de la mà quan més ho necessites. Pregaren perquè el Pare Abat Manel Gasch sempre les tingui obertes.
ResponEliminaMolt bonic!
EliminaAbbà, pare… Quina força transmet aquesta figura: conformació, creixement i acompanyament de la persona humana i, per extensió, del grup humà que gaudeix de la seva presència, sol•licitud i servei.
ResponEliminaFa molts anys, anava cap a Matines per primera vegada a la meva vida. Havia quedat amb el pare Salvador Plans, però em vaig perdre. Quarts de sis del matí, negra nit, silenci absolut, els passadissos freds, solitaris i quilomètrics m’imposaven… A punt de tornar-me’n a la cel•la, se m’acostà “un jove” que veient el meu desconcert, “em prengué” sol•lícit de la ma i em portà fins al cor, m’assenyalà una cadira prop d’ell, em donà el llibret, i m’anà guiant tota l’estona. Mai he oblidat aquest encontre.
La seva figura esvelta, cabell curt arrissat, ullets vius darrera les ulleres, la veu fina, i sobretot, el tracte amable i servicial, com un pare… Sí, Manel Gasch, aleshores encara germà.
El Senyor avui l’ha proveït com a Abbà, Pare, per la vostra família Sergi d’Assís. Enhorabona! Els que, portes enfora, ens hi sentim propers el rebem també com a referent de servei i estimació.
Quin bon auguri!
EliminaSom molts els qui tenim el mateix concepte de família que tens tu, però precisament hi ha moments importants en què cal ser-hi tots, a ser possible, potser en moments concrets, que se us troba a faltar. Crec que tindreu un bon pare Abat, sense desmerèixer la tasca del pare Josep Maria.
ResponEliminaFina Múrria.
Bon amic Sergi, m’ha agradat ben molt poder seguir avui pel youtube, amb vint-i-quatre hores de retard, tota la cerimònia de la instal·lació del nou abat de Montserrat, el P. Manel Gasch, durant les Vespres de la festa de la Mare de Déu dels Dolors. He pensat que vosaltres des d’Uganda també ho deveu haver pogut fer en directe ahir, el 15 de setembre. Cosa que resultava del tot impensable a la dècada dels anys 70 del segle passat (quan m’hi trobava relativament a prop...)
ResponEliminaQue Déu el beneeixi, a ell i tota la comunitat benedictina, per seguir les passes dels qui l’han precedit en el servei mitjançant l’exercici del càrrec d’abat.
Salut i coratge! Una abraçada.
Moltes gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaMolt encertat el que dius sobre la família. Personalment estic molt contenta que en Manel Gasch hagi estat escollit i així ho esperava. Abans d'entrar a Montserrat era membre de la comunitat de Sant Ildefons, on va viure la infantesa i joventut, amb el seu pare (q.e.p.d.) i la seva mare hem viscut moltes experiències. La Comunitat de Sant Ildefons n'està molt orgullosa. Estic segura que serà un molt bon Abat, així com que faci el que faci estarà sotmès a moltes pressions i crítiques. Preguem a la Mare de Déu perquè l'il·lumini i l'ajudi.
ResponElimina