Estic acabant de llegir un llibre que em feia il·lusió perquè era escrit per un home d’Església a qui vaig valorar durant l’adolescència per algunes actituds que va mostrar de molta senzillesa i autenticitat.
Alguns fragments d’aquells escrits de fa 30 i 40 anys m’han agradat, però altres m’han caigut de les mans. A nivell social moltes coses han canviat, algunes penso que positivament. I alguns plantejaments seus em semblen avui desfasats. També la manera com parla dels agnòstics i ateus.
No us negaré que en un primer moment vaig sentir una certa decepció, però ràpidament es va convertir en diàleg silent amb aquest autor. Entenc els seus posicionaments, però hi dialogo constructivament.
I m’ha fet pensar en els textos que escric aquests anys, i em pregunto si també resultaran desfasats als lectors d’aquí unes dècades (si algú en llegeix algun, és clar). D’una banda, seria lògic: som fills d’un temps i d’un context determinat. Però sento el desig de poder escriure idees i vivències que continuïn sent vàlides amb el pas dels anys.
Foto: és totalment anacrònica. Però expressa el que sento llegint aquests escrits, que em semblen d’una altra època.
Crec que sempre és important escoltar els "signes dels temps". Mantenir l'essencial de què ve del passat, però sabent actualitzar-lo i adaptar-lo als temps que vivim. Tu ho fas molt bé i d'aquí a cent anys faran tesis sobre el teu pensament i també l'actualitzaran! Sempre estem en cadena!
ResponEliminaInteressant reflexió.
ResponEliminaM'has fet recordar l'experiència que vaig tenir quan vaig llegir aquestes confessions que us enllaço d'un eclesiàstic prou important a la història de l'Església de l'Espanya recent.
https://www.casadellibro.com/libro-confesiones/9788428813532/540215
Sergi, em fa gràcia això que dius dels teus escrits d'aquí decades. No fa gaire vaig retrobar aquells primers missatges que ens enviaves d'Eperança i de Pau i Bé, ja tenen més d'una dècada i no em van semblar gens desfassats!!! De moment no pateixis, jejejeje!!!!
ResponEliminaSergi, em fas pensar en el desig més o menys conscient que tenim tots de ser recordats, de perdurar en el temps i en el record quan ja no siguem en aquest món. Les teves reflexions vinculades al que fas i vius a Uganda van sovint més enllà de l'anècdota o el fet de vida concret i penso que poden ser vàlides en els temps a venir. Gràcies.
ResponEliminaHola Ma Àngels, gràcies pel teu comentari. Em fa l'efecte que, en aquest cas no és pel desig de ser recordat sinó pel desig d'escriure coses que no siguin caduques. D'alguna manera, penso que si una cosa és caduca en el seu contingut potser és que no és tan autèntica. I m'agradaria escriure coses autèntiques. No sé si m'hauré sabut explicar
EliminaLa segona part del meu comentari ja es referia a això. Les teves reflexions sovint són atemporals, Sergi i per tant no caduquen
EliminaQuan un autor i la seva obra més s' acosten
ResponEliminaa la VERITAT i el BÉ, més actual, es el seu llire.
i més es manté en el TEMPS, parli del tema que parli,
i encara que ELS EDITORIALS L ' ARRECONIN, ELS LECTORS L ' IGNORIN, i quedi en una BIBLIOTECA PÚBLICA, sense que NINGÚ EL CONSULTI,
el dia que ES REDESCOBERT, continua BRILLANT COM
UN FAR QUE GUIA ALS NAVEGANS.
Respecte a LA FOTOGRAFIA:
Es antiga en el temps i en les modes, peró plena de VALORS:
1. UNA FAMILIA de tres generacions, pares fill, i àvis.
2. UNA MANERA de PRESENTAR-SE I PERPETUAR-SE amb els vestits més dignes que tenien, de ben segur cosits per la mare i l ' àvia, queels rentaven, repassaven i planxaven valorant-los al màxim, per tot el que representaven...
3. I UNS NENS ENCANTADORS, TOTS ENDIUMENJATS.
SÍ, aquesta fotografia ens transmet GRANS VALORS !!
Res a veure amb la barroeria de com es vesteix ara, i com es famalbe la roba avui en dia: GASTI...GASTI...GASTI...LLENCI...LLENCI...LLENCI !!
Pare Sergi:
Mes tart , et fare un comentari d' un escrit que ars m'he gixat. Gracies, a no trigar.
Pare Sergi d' Asis:
ResponEliminaEm dirigeixo a Àngel Pi
5 Març, 2024 a les 8' 10
"TRACTE DIFERENCIAL"
Benvolgut Angel:
En la teva comunicació hi veig tres aspectes diferents.
1. LA FALSETAT DEL TRACTE, per obtindre beneficis personals.
2. LA VALORACIO DE LA PERSONA , per sí mateix ,
I per sobre de tot.
3. SUPEDITAR " la POSICIÓ" tot donant rellevància
a la persona que l ' ocupa.
És en aquest 3er. punt, en el que voldria exposar la meva opinió:
La " POSICIO " que ocupa aquesta persona,
és TANT IMPORTANT, en aquest cas, com la mateixa persona, a qui se li ha ENCARREGAT, dita POSICIO,
pel fet que ESTÀ SERVINT AL BÉ COMÚ.
SI, al MINISTRE DE SALUT, de qualsevol pais, se li té unes deferéncies , no és per altre cosa que pel fet de que esta representant AQUEST BÉ COMU del seu poble.. i així ho ha d' entendre ell, i tothom.
Per tant: sota la meva opinió :
HONESTEDAT, DIGNITAT PERSONA, POSICIÓ,
I CAPACITAT PER SERVIR AL BÉ COMÚ, VAN JUNTES, I CAP HA D' ESTAR, L ' UNA PER SOTA DE L ' ALTRE.
Salutacions.
Els cristians llegim llibres (Biblia) que tenen milers d'anys; el missatge segueix sent el mateix tot i que la societat ha canviat molt. Les teves reflexions contenen un missatge i això els hi dona un valor que segurament farà que perdurin en el temps.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina