dimarts, 17 de desembre de 2019

Diferents estils de govern


Fa uns dies a Matines vam llegir un fragment del llibre d’Ezequiel. Em va sorprendre, al capítol 37 verset 24, que en la versió grega es referís a un rei que regnaria “enmig d’ells” (εν μέσω). Era un text que transmetia esperança sobre el que Déu prepara per al seu poble. Però em va sobtar que parlés d’un rei que regnaria enmig del seu poble.
Vaig anar a mirar la versió original en hebreu, i diu עֲלֵיהֶ֔ם (alehém): és a dir, que regnaria sobre ells (i aquesta paraula fins es podria traduir per “en contra d’ells”!). Vaig mirar les traduccions en català, castellà i anglès, i són fidels a l’original hebreu: “damunt”, “sobre”, “over”.
Desconec per què la versió dels LXX en grec va traduir que el rei regnaria enmig d’ells. Però ho trobo fenomenal com a concepte!

Regnar sobre d’ells pot indicar una certa imposició. Ja no diguem regnar contra ells, que més aviat implicaria violència. Crec que a nivell mundial tenim exemples fàcils d’ambdós casos. En canvi, regnar enmig d’ells suggereix tot un altre estil: un rei que serviria la comunió i el bé del poble, des del mig i no des de dalt, com un més però des d’un eix central que l’aglutinés. Penso que seria allò que deia el Papa Francesc referit als pastors: “Que facin olor d’ovella”.

I això val per totes les tasques de lideratge que se’ns puguin confiar. Liderar enmig de. Tot un repte i un camí per fer.

3 comentaris:

  1. Tant de bo tots els governants del nostre món "regnessin enmig del poble". Es a dir, escoltant el poble, pel poble, mirant primer pel bé del poble i després el propi bé, ... Que Déu toqui el cor dels nostres governants perquè s'apropin a aquesta manera de governar.

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Joan pel teu comentari i pregària!

    ResponSuprimeix
  3. M’ha agradat molt aquesta reflexió. També m’ha fet pensar en les relacions familiars. A vegades sembla que es necessiti alguna persona que “regni” des de dalt per garantir l'estabilitat de la família. Caldrà encetar aquest camí de servei proper. Gràcies, Sergi!

    ResponSuprimeix