Trobo que aquesta frase de 2Co 5,14 és molt inspiradora. No ens diu: “la caritat de Crist ens anima”, “o ens aconsella”, ni tan sols diu “ens guia”. Sinó que ens transmet una urgència, una necessitat de deixar-nos empènyer per aquesta força ja ara.
Davant del risc de viure un cristianisme de “l’anar fent”, la Paraula ens impulsa radicalment a seguir Jesús del tot. “Oh, és que jo ja miro de no fer mal a ningú, de ser bona persona...”. Doncs per això no cal ser cristià, ho pots fer sense creure en Jesús.
En el meravellós relat del naixement de Jesús, els pastors corren de pressa a veure aquest prodigi que els ha estat anunciat, i el van a comunicar. Si tu has descobert aquest Amor que es fa present ara i aquí, que capgira la nostra existència i l’omple d’un sentit ple de Llum, corre! Aquest Amor t’urgeix a portar-lo allà on hi ha pobresa, sofriment, marginació, falta de comprensió o de companyia, desesperació, tristesa. No n’hi ha prou amb fer-ho a trossets o algunes vegades.
No és màgia ni l’efecte de substàncies tòxiques. És compromís, contemplació profunda, acció valenta.
BON NADAL A TOTS ELS QUI VISITEU AQUEST ESPAI!!!
Que Nadal sigui pau i benaurança!
ResponEliminaGràcies, Sergi per fer-nos pensar en el que és realment urgent, sobretot aquests dies en que tots ens tornem una mica bosjos.
ResponEliminaBon Nadal a tots també!!!
Gràcies per la reflexió!
ResponEliminaGràcies M.Teresa, Marta i Mariàngels!
ResponElimina