dimecres, 20 de gener del 2021

Música disco


Una nit sencera vam sentir música disco des de les cel·les d'una ala del monestir. A sobre de la porta i de la finestra de les habitacions hi ha tota una obertura sense vidre i amb mosquitera per on entra l’aire les 24 hores i també el so exterior. Això vol dir que quan hi ha una tempesta forta de llamps i trons (i aquí són espectaculars), la sents com si estiguessis a la intempèrie. Doncs bé, l'endemà de la música disco vaig preguntar què havia passat, perquè va ser bastant complicat dormir. I un monjo em va dir que s'havia mort algú de la zona, i la família i amics l'estaven vetllant. Vaig demanar si era perquè la gent ballés. I em va respondre que potser alguns ballaven perquè estaven contents pel difunt, però que sobretot era per mantenir-los desperts durant la vetlla de tota la nit.

Em vaig interessar per si no hi ha cap llei de contaminació acústica que eviti que tota la zona hagi d'estar desperta tota la nit per la vetlla d’un difunt. I es veu que existeix, però que difícilment es fa complir. De fet, a Catalunya no fa tants anys que també passava (recordo que en algunes zones de Calella era complicat dormir a la nit pel soroll dels turistes, no sé com ho tenen ara).

Aquestes darreres nits hi ha hagut també una certa celebració festejant la victòria del president, però no ha estat tan forta. I abans de Nadal, uns quants dies també vam tenir molta música nocturna. No acabo d'entendre com és que arriba amb aquest volum, perquè just davant de l'habitació hi tinc un prat (la foto és la vista des de la cel·la) i no veig gaire moviment enllà. 

I també des de l'habitació, a primera hora del matí (abans de les nostres Matines) ja sento per l'altra banda el qui des de la mesquita entona els seus cants. També ignoro on és la mesquita, però a prop crec que no (em diuen que és al poble, que és a un bon tros de camí). Al principi els vivia com uns cants invasius del silenci del monestir, però ara els he integrat i trobo que fan bonic i tot.

Potser després de tot això pensareu que estic en un monestir urbà, o que no s'hi pot fer silenci de tant de soroll. I no és el cas. El que és habitual és sentir el cant dels ocells o la pluja, o ambdues coses com ara mateix. A més fa sol! Haurem de suposar, doncs, que "el rei del bosc s'ha casat!”.

9 comentaris:

  1. Es divertit això que expliques, Sergi!!!
    A mi la música si no me l'he posada jo, em molesta especialment, tant que l'arribo a considerar soroll, sigui la que sigui... Així que et compadeixo...
    El tema dels ocells és una altra cosa. A gaudir-ho!!!

    ResponElimina
  2. Pare Sergi,bona tarda:
    Una nit d'aquest tipus de música, destrossa el sistema nerviós.
    Cal reparar-ho amb una migdiada i s'hi guanya.
    Una altre cosa és descansar durant la nit i que
    a la matinada et desperti la crida a la pregària d' pregària d'una mezquita.
    Nosaltres, aquesta crida, la fem amb les campanes...res a dir...ells des de els mineres, i nosaltres des de el campanar, estem avisant als creients en l'unic Déu, que ja és l' hora de la pregària..
    Í, si a aixó,hi unim la remor de la natura, millor que millor.
    El silenci ben entès,sempre és fruit de l'odre tant material com de l'esperit
    Et dessitjo un bon descans nocturn
    P B.

    ResponElimina
  3. Carme,quines nits i matinades tan distretes! Jo de tu preguntaria si per la Festa Major és costum també de fer balls i concerts... Més que res per tenir-ho present i aquells dies buscar-te temps de fer unes bones migdiades.
    Molts de records!!

    ResponElimina
  4. Sincerament una costum ben estranya que tenen de vetllar a un mort. Però la música era bonica o era xumba-xumba?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pels nostres estàndards, era xumba-xumba. Aquí la música clàssica és absent, només apareix en himnes a les esglésies (que són ben bonics!). Quan la comunitat fa una festa, també posen música moderna (crec que ho vaig explicar una mica en relació al Nadal fa dies).

      Elimina
  5. La música és un do de Déu i un exercici de la creativitat humana. Gaudir-la és un acte de llibertat personal. Per això, quan s'imposa, deixa de ser un so agradable per convertir-se en una imposició, una falta de respecte i una "tortura". Vivim en una societat amant de la negació del silenci, amatent de provocar qualsevol soroll ambiental per evitar els temps de silenci necessaris per sentir el nostre interior. M'agrada triar la música que escolto i m'agrada sentir el silenci que em remet a les pauses de la vida. Una abraçada fraternal Sergi.

    ResponElimina
  6. The other day, I was reading an article of Abbot Erik Varden about music and silence. He says "Music comes from silence and returns to silence" I don't think this is quite the case with your night muisic! But I think the only solution when we are agressed with noise/music is to do as you say - to integrate it... and try to relax

    ResponElimina
  7. Parlant del "silenci":
    Un llibre molt bonic pel seu contingut i per la seva manera tant pedagogica d'exposar el tema,
    es aquest:
    "LE SILENCE A L'OMBRE DE LA PAROLE"
    Autor: Hélène Lubienska de Lenval
    CASTERMAN - EDITIONS DE MAREDSOUS
    Quan erem petits el nostre moisés d'escola
    ens va introduir, d'una manera sistemàtica,
    en aquest gran valor material i espiritual.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina