Us ofereixo unes paraules escrites per Teodor Suau, sempre tan inspirat. Parlen de generositat, de servir els altres, d'omplir-nos per dintre, de deixar que l'altre sigui ell mateix, del respecte per tota persona. Parlen d'amor en profunditat. Formen part del llibre "De Cafarnaüm a Jerusalem" (Publicacions Abadia de Montserrat):
"No vulguis que tots els vents sien teus.
Ni que els aucells cantin tots la teva cançó.
Salmeja tu la tonada de l'aucell que passa i no torna.
Sia el vent senyor dels seus camins!
Obre la gàbia al rossinyol que tant estimes.
Si queda, sabràs que ha quedat per tu!
Si fuig, no li corris darrere.
Deixa'l partir.
Sense recança.
El seu vol és la teva joia!
Treu aigua del teu pou per als pelegrins.
Omple la teva gerra.
I posa-la ran del camí.
No tornis a mesurar el que han begut.
Alegra't, només, d'haver tret l'aigua del teu pou i haver deixat la gerra ran del camí.
Sia el teu cor un hort obert.
Sense bardissa.
Que entrin a collir la teva fruita.
La que vulguin, però, i quan la vulguin.
Que no sempre agrada i a tothom
la que ha estat bona per a tu i a tu t'agrada."
PRECIOS !!!
ResponEliminaPenso que en cada estrofa es podria fer un comentari. No obstant ,tots parlant del respecte i del Amor cap als altres. ...de deixar-los el seu espai ,en fi de deixar-los volar
Per mi es un poema dur ....Hi ha persones que ens costa i molt ...sentir allunyats als qui estimem i a vegades només es una sensació nostra. Potser per egoisme,poca autoestima,i la por de perdre . per tant jo posaria la gerra d’aigua ,pero al mateix temps els obriria la porta per poder-los acollir .
El rossinyol ...quina pena veure’ls en una gàbia de cap manera,vola petit ocellet vola.
Sia el teu cor un hort obert...si ben cert !!no obstant també es bonic poder collir la fruita plegats, que cada un opti per la que mes li satisfaci ...unes fruites son mes tardanes a madurar pero també agraden i altres son ben madures en els arbres a punt per recollir-les quant la vulguin .
Renoi Sergi,GRACIES !!! en Suau quant el descobreixes et fa pensar.
Núria, moltes gràcies pel teu comentari!
ResponEliminaEns és molt difícil de fer tot això. Sempre esperem una resposta dels altres quan els oferim el que som, o potser ens entreguem a algú que no ens necessita, o no li interessem. Tendim a ser egoistes, a pensar en nosaltres, però és ben cert que el camí que aquí se'ns proposa no passa per aquí. Ens porta a oferir el millor de nosaltres per a qui ho necessiti, sense esperar res a canvi, i no volent forçar les situacions.
ResponEliminaMantenir aquesta actitud oberta a qui ens pugui necessitar no és fàcil, però de ben segur que és molt i molt gratificant.