I digué el deixeble:
- A vegades em fa por que es faci algun descobriment que contradigui algun aspecte de la meva fe.
I respongué el mestre:
- Ho puc entendre, però ho trobo molt interessant. La fe ha de ser raonable. I si es fa algun descobriment científic que contradiu allò que creus, personalment penso que estaria bé repensar algunes coses. Això no vol dir deixar de creure. Però pot ser una oportunitat per anar més a l'essencial, i veure què és realment fonamental en la fe, i què no ho és. La ciència i la fe tenen missions diferents, però em sembla que no han de ser contradictòries. Si no, hi ha alguna cosa que no funciona. Repeteixo: la fe ha de ser raonable. I com deia la carta de Sant Pere: "estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança". Ens cal veure què és l'essencial d'aquesta esperança.
Al llarg de la història hem pogut comprovar que la ciència ha fet trontollar alguns aspectes de la fe cristiana (des de la teoria heliocèntrica a la teoria del Big Bang passant per la teoria de l'evolució). Però tal i com deia un pensador anglès (George Herbert) "el qui no sap res no dubta de res". Hem d'estar oberts als nous descobriments científics, no fer-ho és negar la realitat. I si aquests descobriments posen en dubte algun aspecte de la fe doncs benvinguts. Tal i com dius Sergi, per mi dubtar és una oportunitat per anar a l'essencial de la nostra fe. Cada vegada que superem un dubte ens ajuda a arrelar una mica més en l'essencial de la fe. Gràcies Sergi per compartir aquests pensaments amb nosaltres.
ResponEliminaTotalment d'acord, Joan! Veig que a alguna gent a vegades els fan por els descobriments científics. A mi m'encanten i m'estimulen a repensar coses!
EliminaSergi, m'ha costat trobar la manera de dir el que vull dir...
ResponEliminaSí que penso que la fe ha de ser raonable, perquè en el nostre món tot passa per la raó i sinó ja ets un boig o qualsevol altre adjectiu semblant.
Dit això, no crec que la fe arribi a través de la raó, per mi arriba pels sentiments (el cor?). La meva fe m'ha estat transmesa pels meus pares i no crec que ells l'hagin volguda passar per la raó, és en una altra esfera...
Sí que com a cristians tenim el deure de donar raó a la nostra fe, per poder-la explicar i fins i tot defensar, però això és a posteriori, la fe hi és primer i la raó després. No m'acabo de creure les persones que diuen que han arribat a la fe a través de la raó.
Espero no haver-me embolicat massa...
Moltes gràcies Sergi!!!
Em fas pensar. T'agraeixo les reflexions. Com que no parlo des de la Veritat, i tots en tenim un bocí, val la pena que ens escoltem tots. Gràcies!
EliminaEl diàleg ciència - fe sempre ha estat un tema controvertit. En certa manera, la fe sempre ha donat resposta a aquelles preguntes que no podem respondre d'una manera racional. I no trobo estrany que, a mesura que avança la ciència, la fe de la població disminueixi, perquè, segurament, és una fe basada en coses superficials que, a primera vista, semblen impossibles i irracionals. Però la ciència no té per què contradir la fe: al contrari, la pot enriquir encara més. La fe profunda està més enllà del món material, i per això és tan difícil d'explicar i transmetre, car normalment neix d'una vivència profunda i personal i, al meu entendre, està més enllà de les teories cièntifiques. D'aquí que no es pugui explicar d'una manera purament racional.
ResponEliminaÉs una certesa molt gran que tenim d'una cosa que no comprenem ni podem explicar amb paraules, però que alhora dóna sentit a la nostra vida. I si la ciència pot ajudar-nos en aquest camí, no té sentit rebutjar-la. Despullant la fe d'allò innecessari hi trobarem el vertader sentit.
Benvolgut Benet !! un comentari molt maco GRacies !!!!!
EliminaÉs cert que alguna gent perd la fe davant de segons quins raonaments. Potser convindria revisar en què o en qui tenien fe.
EliminaHa estat molt interessant rebuscar per internet temes referents a la Fe i la ciència .No obstant , per mi es impossible posar paraules escrites per aquest tema . Soc de l’opinió que tant la religió com la ciència son fundamentals per la nostra civilització i tindrien de ser complementaris per el be de l’ humanitat .
ResponEliminaDéu n'hi do Núria! Ja hi has posat paraules, dir que ciència i religió hauríen de ser complementàries no és poc!!!
EliminaHola Sergi! Trobo interessant el tema d'aquesta entrada. Jo també crec que religió i ciència no són contradictòries, sinó complementàries. De fet, científics com Faraday o Maxwell coincidien amb que un fort sentiment de Déu havia impregnat les seves obres. I alhora ambdós compartien un alt sentit de l'ètica, la justícia, la pau i eren realment humils. Albert Einstein deia que les paraules que havien il·luminat la seva vida, una i altre vegada eren "bellesa, bondat i veritat".
ResponEliminaDes de el meu ignorant punt de vista, crec que la religió són símbols (Déu, la seva voluntat, el cel, l'ànima) de coses reals que nosaltres no podem arribar a entendre, i la religió, a través d'aquests símbols, ens facilita aquest camí, mitjançant la fe. Per fer un símil, m'agrada pensar que és com si nosaltres fóssim formigues i tinguéssim el telescopi Hubble davant nostre, i algú ens digués que és quelcom bo i l'hem de respectar, però per la nostra condició de formiga no podem arribar a comprendre què és, i ni tant sols comprendre la seva forma.
Òndia David!! Quina il·lusió aquest comentari!!! M'encanta que hagis descobert aquesta pàgina, i que hi hagis escrit!! Moltes gràcies.
EliminaM'agrada la manera com relaciones ciència i fe. Exacte: són complementàries! L'una ens pot il·luminar l'altra.