Aquest any se celebren els 25 anys de La Marató! Us recordeu de la primera? És un esforç i un sentiment de tot el país, i una fita especial per tots els qui de diferents maneres ens hi hem sentit vinculats.
Vaig tenir la sort d'assistir a l'enregistrament del videoclip d'aquest any, a la Sagrada Família. Ben tard a la nit, amb un ambient que emocionava. Sabíem que el videoclip quedaria preciós, perquè el marc era únic i estaria fet per uns professionals de gran categoria. I el resultat aquí el teniu.
Han versionat la cançó "Amazing Grace" (ara en català "Avui vull agrair"). És un himne amb una història ben especial. John Newton era un anglès del segle XVIII que va ser mariner de la Royal Navy. D'allà va passar a dedicar-se al tràfic marítim d'esclaus. En una tempesta fortíssima en un d'aquests viatges al mar va estar a punt de morir. Va demanar compassió a Déu, tot i que n'estava ben lluny. Es va salvar, i durant molt temps es va anar preguntant si ell mereixia la misericòrdia de Déu amb la vida que portava.
Anys després, va deixar la vida marinera, es va posar a estudiar teologia i va esdevenir pastor anglicà. Diuen que la seva predicació impressionava els oients, perquè parlava d'experiències pròpies i de com havia viscut en primera persona aquest amor de Déu.
John Newton va acabar lluitant per l'abolició de l'esclavitud, i el seu testimoni en primera persona va tenir molta influència perquè ell sabia de què parlava. De traficant d'esclaus a lluitador per l'abolició de l'esclavitud.
En aquest himne que va escriure, en la versió original diu que estava perdut i el van retrobar (com el Fill pròdig) i que havia estat cec i ara hi veia (com el cec de l'Evangeli). I en dóna gràcies a Déu.
L'Amor que havia rebut el va fer adonar de l'Amor que havia de tornar com a agraïment.
I tant que recordo la primera Marató i totes les altres!!! Sempre s'escau als volts de l'aniversari de la meva filla i en aquella feia el seu primer any, aquest any farà els 26, clar... Hi hem anat familiarment com a públic en vàries edicions, és tota una experiència.
ResponEliminaL'agraïment és sempre un do a conrear, sovint costa massa donar les gràcies. I la Marató és l'acte global de solidaritat més gran del nostre país, gràcies a tots!!!
Gràcies a tu també Sergi per estar sempre a punt per fer-nos arribar coses tan boniques.
Avui Sergi és un comentari multitemàtic i per tant requereix vàries respostes.
ResponEliminaSens dubte que la primera Marató va ser una idea molt original pròpia d'un poble com el nostre que proposa iniciatives molt originals i nobles. 25 anys després, tot i la repetició anual, la idea original continua sent viva i cada any les xifres es mantenen i fins hi tot es superen. En cap cas és una cosa monòtoma i repetitiva sino plena de sentit i força.
A través del teu comentari he pogut escoltar aquesta versió de l'Amazing Grace; l'escenari (Sagrada Família) fantàstic i la Mònica Naranjo cantant en català un èxit assegurat.
Sobre la cançó original l'havia sentit moltes vegades però no sabia el rerefons històric. L'experiència del John Newton és realment colpidora. Em recorda a altres personatges que també han passat per una transformació radical en les seves vides: des de Sant Pau, Sant Ignasi de Loiola, John H.Newman, i tants altres que van obrir els ulls a la fe cristiana a través d'un accident, malaltia, tempesta, ...
Com diu la cançó original la paraula del Senyor ens dóna esperança aquí i també més enllà de la mort.
Gràcies Sergi per fer-nos reflexionar una estona.
Molt bonica la història d'en John Newton. I també fa referència a l'entrada anterior: la fe, quan és viscuda, és molt més fàcil de transmetre, i és com arriba a la gent. I aquesta cançó n'és un bon exemple.
ResponEliminaPel tema de la Marató, trobo que és una idea totalment fantàstica. La quantitat de projectes que neixen d'aquí és increïble, i certament que és un motiu per estar orgullosos del nostre país. Moltes gràcies!
Preciós lloc i preciosa cançó. Encara no havia tingut ocasió d’escoltar-la
ResponEliminaGracies per compartir una historia tant bonica,de com el Be pot apareixia de moltes maneres
LA MARATO i tant que me’n recordo i també de com vaig gaudir les dues vegades que vaig fer-hi de voluntària ,una a Barcelona i l’altre a Manresa .Van ser unes experiències inoblidables,sentir que persones a cau d’orella em donaven el poc que podien i escoltar agraïment que gracies altres maratons tenien més qualitat de vida .
Com diu en Benet ,es un orgull per el nostre país.
Quanta bellesa!Gràcies per fer-nos arribar aquesta història tan bonica.
ResponEliminaI per fer-nos recordar aquests 25 de solidaritat. La Marató és molt més que una recapta.