dilluns, 14 de novembre del 2016

Impotència



Té càncer. És mare. Al seu càrrec, tota una família. Han gastat tot el que podien en hospital. Ha de rebre 8 sessions de quimioteràpia. Però són pobres.

És una història més. Sense nom. Però per mi té nom i rostre: és la mare d'un amic africà. D'una bona gent. D'una dona necessària per la família.

Em revolta que pel fet de ser pobres i viure a l'Àfrica no puguin ser curats. És injust.

Entenc que no entra dintre els esquemes de les grans ONGs. El cas d'una única dona i una única família no resol res, segons com es miri. Però a aquesta gent els canvia la vida. Entenc que tenen prioritat els grans projectes, o els projectes que directament poden beneficiar una xifra gran de gent.

Però l'amic pateix per la mare, i pels qui deixaria si no se'n sortís.

Una vegada més, aquest món injust. Mal repartit, perquè n'hi hauria per tothom. Sovint són només una xifra, o com a molt, rostres anònims.

En aquest cas, amb rostre concret i nom i cognom.



6 comentaris:

  1. Sergi, i què podem fer davant situacions com aquestes? Realment és una situació de clara impotència que ens remou la consciència. M'agradaria poder ajudar aquesta mare i tantes altres mares. I tants nens i nenes que moren per manca d'atenció mèdica.

    ResponElimina
  2. IMPOTENCIA I RABIA !!!!! molta .
    Aquesta nit, quant el dolor d’una recent operació no em deixava dormir,pensava amb aquesta mare de família africana . Potser ella també passa per moments dolorosos i no te tanta sort com tinc jo,que les medecines fan apaivagar el meu dolor.
    La situació que ens explica en Sergi ,fa que la sentim molt mes propera quant es diu.... un amic africà ...te rostre i nom. Per mi el patiment d’un amic em colpeix i en aquests moments se que en Sergi pateix per aquesta família.Com podríem ajudar ? Que us sembla fer una petita Ong amb el nom d’aquesta mare ...i poder aportar uns calerons entre els que venim a buscar aigua a la Font .
    Desprès d’ anys de seguir els blogs d’en Sergi D’Assís ,penso que no es tant sols intercanviar comentaris per el que han servit racons com OIKIA,Ora ET LABOra i LA FONT DE GRECCIO....han aportat altres coses ...valors, sentiments,emocions i respecte cap als altres.
    Poder ajuda aquesta família,crec que seria un bonic acte .No tinc idea de com iniciar-ho,crec que entre tots podríem trobar un mitja per portar fins a l’Africà una ajuda .
    Avui si que espero resposta ...

    ResponElimina
  3. perhaps if we could have a bank numer to make a deposit to help this family

    ResponElimina
  4. És trist que al nostre món, al segle XXI, on tot ha avançat tant, encara hi hagi injústicies d'aquesta mena, i el pitjor, que en realitat podem fer poques coses per canviar-ho.
    Un món on tot està tan mal repartit, i on dominen els rics, com es canvia? Sembla tan difícil de fer, i genera aquest sentiment d'impotència tan gran!
    Afortunadament, vull pensar que encara hi ha molta gent bona, compromesa amb el seu entorn. Però això no és suficient. Que trist és tot plegat...

    ResponElimina
  5. Hola! Moltes gràcies als comentaris. Són molt reconfortants. Lucy, we'll find the way!!! There's another person who wrote me asking how to help. I'll ask and I'll tell you in private. Thank you so much!! Gràcies a tots els comentaris!!

    ResponElimina
  6. Sergi, quan ho vaig llegir també vaig pensar de quina manera es podia ajudar, a mi també m'agradaria saber com fer-ho si ho pots compartir estaria molt bé!!

    ResponElimina