divendres, 5 de maig de 2017

Pressa


En la mateixa conferència que comentava la setmana passada, l'Abadessa de Sant Benet es va referir a l'etimologia de la paraula "pressa". I aquí hi ha el que m'ha suggerit.

És un mot que prové del llatí "pressus", que al seu temps ve de "premere": és a dir, prémer. D'aquí en ve premsar, comprimir, esprémer. Per obtenir oli, has de premsar. Perquè hi càpiguen molts documents en poc espai, els has de comprimir. Per obtenir suc de taronja, has d'esprémer.

El risc que tenim en el nostre temps és que la pressa s'ha convertit en quelcom tan habitual que pot acabar per no donar oli ni suc de taronja ni res.

Un ha de saber escoltar el seu cos, el seu cor.

La pressa a vegades és necessària, però també a vegades la descompressió. Hi ha temporades en les quals la pressa pot ser molt útil, i altres en les quals la descompressió també igual d'important.

I ens cal saber què convé a cada moment.

No he posat el dofí com a símbol de la pressa. Sinó de la descompressió, del nedar a mar obert. A vegades també convé.

9 comentaris:

  1. Sergi...estem tristos...quin sotrac al cor! T'apreciem, ens has donat la gran oportunitat de formar part de l'escolania, i mai tindrem prou paraules per agraïr-t'ho. Ets una gran persona, i simplement estem amb tu. Ets un gran dofí!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dofí és el meu animal preferit. Gràcies!!

      Elimina
  2. A vegades volem que el temps passi ràpid, altres que s'aturi i el puguem assaborir, però sovint no ens adonem que simplement passa.

    Fa anys vaig llegir una frase que des d'aquell moment vaig guardar-me en el record la part que vaig considerar més oportuna i que deia així: Hay quien dice que la vida no está hecha para comprenderla, sin para vivirla, vivir cada minuto, cada instante, esos pequeños momentos que en realidad son tan grandes.

    Potser, com bé dius Sergi, ens cal saber què convé en cada moment.
    Gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina
  3. Sempre he estat una persona inquieta I això crec que m’ha fet anar amb pressa, per fer les coses ,per arribar a l’hora,…etc…..fins que……… la vida atura aquest neguit(en el meu cas,per força) i fas el pas cap a assaborir el temps….
    Molt bonica la foto del dofí ,un animal que amb la seva forma I el seu “somriure” sembla que cau be a tothom,(quina llastima les matances del Japó).
    Les persones que practiquen, el Nedar a mar obert expliquen que es l' esport que mes els acosta a la natura Que tenen la sensació de fondre’s amb l’aigua de ser-ne un element mes,.
    Es un esport que els comporta voluntat i la força per poder arribar ...braçada a braçada .
    També el vídeo es bonic,cerf-volant ,estel que vola lliure ,només al ritme del vent .
    Avancem pas a pas,cap a una manera de fer,sense la pressa que tant habitualment tenim tots .


    Sergi D'Assís !! el meu reconeixement cap a una feina molt ben feta i el meu agraïment per apropar-me a una institució estimada .GRACIES !!

    ResponElimina
  4. Segurament el secret és saber trobar l'equilibri entre la pressió i la descompressió. Crec que tots plegats (amb més o menys intensitat) estem sotmesos a pressió: la feina, les obligacions familiars, la dedicació als fills, els compromisos socials, ... o les obligacions monàstiques aquells que sou monjos. I en el teu cas sens dubte que la responsabilitat que has tingut a l'Escolania ha comportat una pressió elevada; ara toca, com bé dius, una mica de "descompressió". Ànims Sergi, almenys encara podrem gaudir dels teus comentaris i refleccions a la Font de Greccio.

    ResponElimina
  5. M'agrada quan parles del sentit etimològic de les paraules, és molt enriquidor!!
    A mi em molesta quan m'arriba un document en zip, li has de fer tot un procés per descomprimir. Pel que dius i pel primer cometari que hi ha, potser estàs en zip i necessites la descompressió?
    Gràcies Sergi per ser-hi!!!

    ResponElimina
  6. Avui m’ha vingut a les mans una entrevista a la monja teresiana Viky Molins .

    Hi he trobat unes frases molt boniques a la pregunta de ,”- Què has après de tots aquests anys en contacte amb gent que passa per dificultats socials i econòmiques?

    Aprens a no tenir pressa, perquè les persones són més importants que el temps .
    Aprens a tenir paciència en els processos, perquè amb les persones que tenen dificultats ,son lents.

    Una vida ajudant als mes desafavorits,sense pressa,però sense pauses.Fent camí.

    ResponElimina
  7. Totalment d'acord. Vivim en un món on, moltes vegades, se'ns exigeix córrer cap aquí, cap allà, sense parar ni un moment. Tot el dia estem connectats, pressionats per mil coses. I, és veritat que a vegades la pressa és necessària, fins i tot pot ser productiva, però sempre hi ha d'haver moments de descompressió. Del contrari, deixarem de treure suc.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies pels comentaris, tan benvolents.

    ResponElimina