Fa dies vaig assistir a una conferència de l'Abadessa de Sant Benet, la Mare Maria del Mar. Entre moltes coses, ens va parlar del risc de l'Església de viure més preocupada per defensar una doctrina que per proposar el camí cristià. Defensa versus proposta. Em va agradar.
Una actitud a la defensiva pot arribar a ser agressiva envers els altres. Pot ser comprensible, perquè pot estar moguda per la por a perdre el que sigui (el poder d'abans, un codi normatiu...). Però no crec que fos el model de Jesús. A través dels evangelis, entenc que Jesús oferia un camí als qui el volien seguir. Una opció lliure de ser seguida o no. Una proposta.
En un món plural com el nostre, és bàsic respectar totes les altres opcions de vida. Si volem ser respectats, hem de respectar.
Crec que probablement l'arrel d'aquesta defensa aferrissada pot ser perquè un es creu en possessió de la Veritat absoluta.
Però al mateix temps que us comparteixo aquesta idea, veig que també té les seves limitacions si s'aplica a tot indiferentment. I és que el compromís cristià ha de portar a una defensa (aquí sí!) del Bé i a una lluita contra la desigualtat. Sense mitges tintes. Per tant, en contra de totes les discriminacions injustes.
El repte, doncs, és discernir allò que convé fer a cada moment. La clau ha de ser sempre la mateixa: l'Amor. Però el repte és saber-lo concretar en el nostre aquí i ara.
Jo crec que com sempre la clau és saber trobar l'equilibri entre la defensa i la proposta. Com bé dius hauríem de saber defensar el Bé, els valors de l'evangeli, però alhora saber proposar nous camins adaptats als nostres temps per aconseguir aquells objectius tant nobles.
ResponEliminaAra veient les notícies del Papa a Egipte m'ha esgarrifat pensar que ha estat capaç d'anar-hi en aquests moments com està el món. I ser capaç de parlar-hi del diàleg entre les religions i que no es poden amagar les guerres sota el nom de la religió, crec és la mostra que realment està en la defensa del Bé. Els aires canvien, no?
ResponEliminaMolt bonica la foto que has posat!!! Sempre tan acurat en tots els detalls!!!
Moltes gràcies, Sergi!!!
Discernir el be del mal, sense jutgar, però amb fermessa. Predicar amb l'exemple. Gracies Sergi!
ResponEliminaLlegint el comentari a l´article de Maria del Mar, abadessa de Montserrat, estic totalment d´acord i en dono gràcies i subratllo especialment: "En un món plural com el nostre, és bàsic respectar totes les altres opcions de vida. Si volem ser respectats ,hem de respectar. Crec que probablement l'arrel d'aquesta defensa aferrissada pot ser perquè un es creu en possessió de la Veritat absoluta".
ResponElimina"Però al mateix temps que us comparteixo aquesta idea, veig que també té les seves limitacions si s'aplica a tot indiferentment. I és que el compromís cristià ha de portar a una defensa (aquí sí!) del Bé i a una lluita contra la desigualtat. Sense mitges tintes. Per tant, en contra de totes les discriminacions injustes". Totalment d´acord!!!
Aquest matí, pregant en aquesta festa Internacional dels treballadors i treballadores, el meu cor
s´abrusava pensant en els milions de dones i homes, joves, noies i nois que pateixen l´ATUR, a casa nostra, a l´estat espanyol, a Europa i al mon...I no és per casualitat...Pel neo-liberalisme galopant no mes conte el guany desmesurat, els diners, el mercat, deixant a les persones a la cuneta de la Vida...I això es reversible...Oh, si ens unissim totes i tots, creients i no creients, per dir PROU, si cal fins a jugar-nos la vida...Aquest somni, aquest desig vital es realitzaria...I JUNTES PODRIEM FER-LO ADVENIR!!!
Benvolguda Rosa Maria, moltes gràcies pel teu comentari! Perquè no hi hagi confusions, l'article l'ha escrit un servidor. La Maria del Mar és qui va donar la idea que apareix al primer paràgraf. Tot i això, segurament ella sintonitzaria amb el que hi expresso. Gràcies!
EliminaEs pot tenir la sensació de que tothom percep el mateix que nosaltres,que el que sentim,veiem,toquem es comú per tots. I que aquells que no ho veuen axis van errats ,per tant tendim a l’enfrontament en el moment en que pensem que la nostra percepció es la bona,cosa que ens fa negar la veritat dels altres.
ResponEliminaCom tu dius Sergi,en el nostre mon es basic respectar totes les altres opcions de vida..i es tant bonic quant algú et mostra un camí per seguir ,només proposant una opció lliure .
Sempre m'han causat un cert rebuig aquelles doctrines que pretenen imposar-se per la força. Com bé dius, ningú no posseeix la veritat absoluta i, per tant, l'únic camí possible és la proposta. A més, quan algú abraça noves idees i emprèn nous camins de vida, només si neix d'una decisió personal tindrà sentit ple. Si realment volem donar a conèixer allò que creiem i com intentem viure com a cristians, l'únic camí efectiu és la proposta i fer de la nostra vida una proposta, ja que, d'altra manera, intentarem transmetre una cosa que nosaltres no vivim.
ResponEliminaCrec fermament que cada persona pot trobar la seva pròpia veritat. I com deia Sant Agustí: "En las cosas necesarias, la unidad; en las dudosas, la libertad; y en todas, la caridad."
Moltes gràcies Benet! Per cert, era castellà Sant Agustí? :)
EliminaJajaja no, però és com vaig trobar la cita! Si vols la poso en llatí (sempre serà més bonica): "In necessariis, unitas; in dubiis, libertas; in omnibus, charitas" ;)
EliminaPerdó, és "caritas", no "charitas" :)
EliminaGracies Benet,per els teus comentaris .Amb les paraules justes i senzilles, fas entendre molt clarament el que vols compartir.
EliminaRenoi !! quin nivell...amb llati :)
Moltes gràcies a tots els comentaris!
ResponElimina