dijous, 20 d’abril de 2017

En la pell del pacient


He llegit aquest llibre del Dr. Salvador Esquena, metge uròleg especialitzat en cirurgia oncològica, i l'he trobat molt interessant. Entenc que haurà generat un cert rebuig en el seu àmbit per diversos motius (i també adhesions, ja ho crec). I entenc també que és un llibre que pot incomodar, perquè es mostra molt crític amb algunes actituds i pràctiques que ha vist en la professió mèdica.

A mi personalment no em fa mirar els metges amb uns altres ulls. Primer, perquè sé que hi ha metges que són persones excel·lents. Però sobretot perquè penso de fa temps que en tots els col·lectius hi ha de tot. I encara que algunes professions tinguin més prestigi a nivell social, totes estan formades per persones. I la persona humana, com deia algú, és ambigua.

I aquí és on m'ha dut la lectura d'aquest llibre: a reflexionar sobre la fragilitat humana, de la qual ningú no pot escapar. Crec que és un llibre que, més que dur-nos a pensar que hi ha gent que són uns ineptes i uns galtes (paraula que veig que li agrada a l'autor), ens pot portar a reflexionar sobre alguns aspectes negatius de nosaltres mateixos que en aquesta obra són magníficament descrits (en aquest cas, aplicats a la professió mèdica).

La mirada del Dr. Esquena és afilada, irònica a vegades, reivindicativa altres, tendra amb els pacients, exigent amb els metges, sempre apassionada. I a banda d'això, mostra un gust pel saber que va més enllà de l'àmbit mèdic, cosa que és sempre d'agrair.

Només m'ha quedat una pregunta sense resposta: per què parla diverses vegades de la "paciència benedictina". Espero que algun dia m'ho resolgui. No sé si tindré la paciència benedictina d'esperar molt temps a rebre la resposta.

5 comentaris:

  1. Ostres Sergi, m'has resolt el problema de quin llibre compro a la meva filla per Sant Jordi!! I de pas me'l llegiré jo també, que ja me n'has fet venir ganes!!!
    Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  2. Quant la vida t’ha portat als hospitals per molts motius. .... Malalties dels pares ,dels sogres i t’han fet caminar per diferents passadissos dels hospitals ....has tingut l’ocasió de “tastar” les diferents maneres de fer i de tractar dels professionals de la medicina.
    Com dius...en tots els col•lectius hi ha de tot. No obstant soc de l’opinió que si un arquitecte , enginyer ,restaurador,te un dia dolent i et tracta malament o te una distracció ,les conseqüències no poden ser tant greus com en un professional de la medicina.
    La meva curiositat,m’ha portat a buscar per Internet al Dr. Esquena .He trobat una conversa,entrevista amb en Carles Capdevila del diari Ara .Fantàstica !!!.
    Dona molta importància a l’empatia, que cal tenir cap als pacients .Te tota la raó Dr.Esquena,com potser de medicinal un somriure o que t’expliquin amb paraules entenedores que tens i el que et faran.
    M’ha sorprès , com parla de clar. .... encara que ho entenc ...ja que es d’una generació que no li costa de dir les coses per el seu nom .
    Gracies Sergi ,per compartir-ho !!

    ResponElimina
  3. A la meva forma d'entendre: si un té una professió o una altra però no té la vocació, s'ha quedat a mig camí; si fem o som per demostrar X, deixem de ser nosaltres mateixos; i si la professió, el vehicle o el què sigui té més valor que la pròpia persona, convé que ens replantegem moltes coses.

    Núria (Fènix) entenc el que dius, en les diverses professions hi ha diversa responsabilitat. Algunes que van directament sobre la persona, altres sobre un bé material i altres ves a saber. Ara bé, si parem atenció en el què fem, si hi posem els cinc sentits i som capaços de reconèixer on arriben els nostres propis límits i coneixements, potser els errors no serien tant greus...

    I amb tot, només em pregunto una cosa, cap on anem?

    Gràcies Sergi per tocar un tema com aquest i bon Sant Jordi a tothom!

    Per cert Sergi, quan sàpigues per què parla de "paciència benedictina" ens ho expliques!

    ResponElimina
  4. Sergi, la meva filla ha estat molt contenta amb el llibre. Diu que ja se l'havia estat mirant, que a la universitat li havien recomenat com a lectura alternativa. Tot un èxit!!!
    Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  5. Moltes gràcies pels comentaris! El Dr. Esquena ja m'ha dit que aviat em resoldrà per què parla de "paciència benedictina" en una visita a Montserrat :)

    ResponElimina