M'ha fet pensar que no sempre som iguals davant el Mal en totes les seves formes (tant en relació als qui el fan com als qui el pateixen). Algunes persones serien més capaces de perdonar algú que n'ha fet una de grossa, però a qui quasi no coneixen, que no pas perdonar algú que viu a la mateixa casa i que fa la punyeta (però de manera molt menor). O al revés: a algunes persones els genera compassió allò que viuen els de l'entorn, i en canvi els qui pateixen situacions injustes en altres racons del planeta els queden molt llunyanes perquè no els poden posar un rostre concret.
Això també es dona en col·lectius: grans defensors de causes d'altres llocs del planeta, i sembla que tinguin una bena als ulls del que passa en el nostre país i dels drets que no se li respecten.
No es tracta d'ignorar o ser freds del que passa en altres indrets, ni molt menys. Sinó de tenir unes mateixes actituds davant el Mal o el sofriment, s'esdevinguin on s'esdevinguin.
Estem en camí. I el més important és saber en quina direcció caminem.
Completament d'acord amb el que dius Sergi. Més d'una vegada m'ha passat pel cap quan comentes que hi ha "grans defensors de causes d'altres llocs del planeta i tenen una bena als ulls del que passa en el nostre país". Em venen al cap manifestacions per acollir immigrants, manifestacions per defensar els drets dels treballadors, denunciar abusos de dictadors extrangers, ... i em pregunto ¿no tindríem una societat més justa si ens preocupesis un mica més pel veí que ha perdut de feina, pel cosí que ho està passant malament, pel company de feina que ha perdut un fill, ...? No estic dient que defensar les grans causes no estigui bé ans al contrari, ho hem de fer, però em genera el dubte si realment som coherents entre aquestes "grans manifestacions" i les realitats més properes a nosaltres.
ResponEliminaEstoy de acuerdo con el comentario de Joan Capdevila
ResponEliminaHola Sergi D'Assís !!D’acord amb el punt de vista que avui ens planteges, referent a les diferencies que podem tenir davant el mal,en totes les seves formes. Es molt difícil poder i saber perdonar el mal que hem rebut ,principalment quant el reps d'algú a qui tenies posada tota la confiança.
ResponEliminaPer aquest motiu ,moltes vegades no pots tenir la mateixa actitud que tenies amb segons quines circumstancies ,i et genera una desconfiança que pot portar-te a no tenir tanta compassió amb segons quines causes que et poden passar per el davant.
No obstant, pas a pas pots tenir més clar el camí, en que trobar la coherència per saber-ho diferenciar.
El Mal ens envolta en aquesta nostra societat I de diferents formes .Personalment crec que per perdonar i entendre ,s’ha de saber estimar .
Gracies !!
A la meva manera d'entendre-ho és un tema delicat però crec que mai podrem respondre igual davant d'una mateixa situació, simplement perquè mai serà exactament igual... Un exemple: Si a nosaltres ens donen una plantofada, podem reaccionar o no. Però si la donen al nostre pare o al nostre nebot? Segurament saltarem important-nos poc les conseqüències. Si qui rep la bufetada és un desconegut, en el millor dels casos trucarem a la policia i ens en desentendrem per no rebre (no parlo de casos extrems perquè segurament davant d'algú que estigui rebent una pallissa qui més qui menys intentarà parar-ho, sinó de casos més subtils).
ResponEliminaEntenc que en aquests casos hi juguen massa coses per poder respondre igual: com estiguem nosaltres en aquell moment, quins sentiments tenim vers l'altre, què ha portat a aquesta situació etc. etc.
Si que entenc i comparteixo, com molt bé dieu, que s'ha de tindre certa coherència amb el que fem i defensem: "Grans defensors de causes d'altres llocs del planeta, i sembla que tinguin una bena als ulls del que passa en el nostre país i dels drets que no se li respecten".
I afegeixo que potser és el que hauríem de revisar amb més consciència és "el sortir a la foto". Realment es va a aquell acte perquè se sent? per solidaritat amb la causa que es defensa o es critica? O si va perquè queda molt bé dir-ho als amics i coneguts?
Potser, al cap i a la fi, tot es resumeix al que diu la Núria: S'ha de saber estimar.
Moltes gràcies Sergi!
PD: Espero no haver estat massa dura, però és un tema que m'encén.
Em sembla que la nostra reacció o resposta davant del mal és, actualment, més imprevisible que mai. El gran volum d’informació, bona i dolenta, que rebem per tantes bandes fa molt més complicat de gestionar la nostra actitud davant de les situacions difícils. Potser els esdeveniments llunyans ens fan de mur i no ens deixen veure la realitat més propera.
ResponEliminaCal ser molt generosos en amor per acceptar les nostres misèries i trobar el camí per apropar-nos als altres.
Sens dubte, el menyspreu del mal ha de ser el mateix aquí i a l'altra punta del món, i cadascú ha de "lluitar-hi" segons les seves possibilitats i circumstàncies. Hem de rebutjar el mal sigui on sigui que es produeixi.
ResponEliminaPotser ens hem acostumat a veure desgràcies per tot arreu. Els telenotícies n'estan plens. Ara bé, no deixar que ens acostumem a veure-les és feina nostra. I cal que la fem.
""Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: "Dóna'm aigua""" (Joan4)
ResponEliminaPau i Bè
Moltes gràcies a tots els comentaris, que ens ajuden a anar més enllà en el tema! I pels que seguiu habitualment aquest espai: ara ja sé qui és "oreneta".
ResponElimina