I digué el deixeble:
- Has conegut mai algú que senti odi per ell mateix?
I respongué el mestre:
- I tant! Persones que es veuen a si mateixes com un monstre, i no exagero. Per alguna cosa que han fet, o per com són, sí. Són persones que pateixen molt.
- I què els dius?
- Depèn de cada cas. En primer lloc, les escolto molt i intento posar-me a la seva pell per entendre com se senten. I després, siguin quines siguin les circumstàncies, intento que entenguin que són només això: circumstàncies. És a dir, que com a persones valen. I que això està per damunt de tot. També les convido a preguntar-nos què podem fer amb allò que els fa tanta nosa, com integrar-ho, amb quina clau de lectura es pot intentar afrontar. Com passar d'aquella absurditat a una experiència amb sentit que faci créixer. Però una cosa et puc dir: el sol fet de sentir-se tractades amb estimació per damunt de les circumstàncies personals és quelcom que ja allibera. És un primer pas.
Foto: vista des del Mont de les Benaurances
A qui m'ha enviat un comentari anònim: gràcies per la teva reflexió, però no publico comentaris anònims. Pots enviar-lo amb nom o pseudònim? La trobo una reflexió interessant, i la faré servir de punt de partida per la següent entrada. Gràcies.
ResponEliminaQuan un se sent estimat qualsevol camí és més portador. Ara bé, no sempre és fàcil estimar i encara menys deixar-se estimar.
ResponEliminaGràcies per compartir aquesta reflexió Sergi.
Son només “”“circumstancies
ResponEliminaPeso que en segons quina circumstancia,o vivencia, te de ser difícil posar-se la pell de persones que es veuen a si mateixes com una mala persona .Per quin motiu pot esdevenir aquest comportament d’odi cap a un mateix,? jo crec que per pensar i tenir un sentiment de culpa ,per haver fet alguna cosa que els sembla que han fallat als altres amb el seu comportament .Sentir que son al teu costat per fer camí ,es molt important ja que aprendre a canviar odi per estima no és fàcil ,però un cop en tenim consciencia si que es possible.
Gracies per les reflexions ,Sergi !!
Sergi, dius que continuaràs amb el tema, és que no acabo de veure cap on va la cosa. A mi em sembla més aviat una malaltia, com les persones anorèxiques o les que tenen malalties mentals de qualsevol tipus.
ResponEliminaEspero si hi dones una mica de llum.
Gràcies!
Hola Marta, és cert que he presentat el tema portat a l'extrem, tot i que hi ha persones que ho viuen així. Ara bé, en menor grau, tothom pot viure en algun moment el fet de no agradar-se, la incomoditat amb un mateix per la raó que sigui. I pot ser que l'autoestima se'n vegi afectada. És important el fet que la persona sempre val, més enllà del que hagi fet o de com sigui. És persona, i té un valor. Per aquí anava aquesta reflexió. Gràcies!
EliminaGràcies Sergi! La paraula odi la trobo massa extrema i em fa una mica de repelús, per aixó l'associo a persones que veritablement no estan bé, per odiar-te a tu mateix has d'estar molt malament. No agradar-te en algun aspecte sí que penso que és els que ens passa a la majoria...
EliminaJa hi has posat llum, moltes gràcies!!!
Bé, entenc el que vols dir. Però certament hi ha gent que s'odia a si mateixa.
EliminaCrec que tots tenim coses de nosaltres mateixos que no ens agraden, o que ens agradaria canviar. Suposo que hi ha diferents graus, des de l'acceptació plena del que un és fins al menyspreu més absolut de tu mateix, i dubto que hi hagi algú en un extrem o altre. Saber trobar l'equilibri és important i segurament necessari per al benestar profund de la persona, i, de fet, és la millor manera per avançar i millorar. Però és necessari un camí que, moltes vegades, no és gens senzill. I crec que aquest és un problema molt habitual en la nostra societat, on se'ns emmiralla constantment amb els altres.
ResponEliminaResponen...podria ser quelcom com... Estimeu-vos els uns als altres...o estima l'altre com a tu mateix... Em sona... CLAR !Una forta abraçada !
ResponEliminaMoltes gràcies a tots els qui heu comentat!
ResponEliminaGràcies Sergi per obrir el diàleg a situacions extremes...com l'odi...per a mi personalment, cal curar-se...per poder parlar d'elles...tots estem una mica ...dividits, alienats, cap enfora,...i convé silenci...i estima...gràcies a tú. Att
ResponEliminaHe rebut un comentari signat, però amb el text que només diu "r". És, per tant, un error. Ho dic per qui l'hagi escrit.
ResponElimina