Mantes velles de quadres i ratlles, gastades en el cotxe i en els prats. Tendes de campanya. Grups de famílies. Excursions. Aigua freda per rentar-te. Estanys de la Pera. Vaques. Taules de càmping. Aquelles cadires plegables. Beget. Família. Llargs viatges en els successius Citroën. I música dels casets dels Esquirols, escoltada una vegada i una altra. Un record inesborrable. Una barreja de gust per la natura, d'ambient familiar, de catalanitat, de kumbaià.
Els Esquirols com a banda sonora. Gràcies Esquirols!
Que grans els esquirols. Amb ells hem fet camí. Molt camí!
ResponEliminaGràcies Dan! Estic content de veure't per aquí!
EliminaQue bo Sergi!!!
ResponEliminaNosaltres ho vam enganxar una mica tard tot això, els anys 80.
Jo tenia un dos cavalls groc, quins records!!!
Sempre tenia algun entrebanc amb el cotxe. Una de bona és una sortida que vam fer amb el capellà de la parròquia a Sant Miquel de Cuixà. I sí, portàvem el caset dels Esquirols per escoltar-los al cotxe o on fos... El cotxe es va espatllar, sort que era dissabte i vam trobar un senyor francès que el va arreglar i em va dir: -amb això ja en pots fer confitura!!!
Encara ara m'ho retreuen els meus amics...
Divertit, Sergi!!! Gràcies per recordar-los!!!
Té el seu mèrit com van saber arribar a gent de tants indrets diferents amb xarxes de difusió tan precàries comparades amb les d'avui!
EliminaNo he tingut el gust de viure aquesta època. Però allò que evoca aquesta música i aquesta descripció que ens fas m'agraden, Sergi! Gràcies
ResponElimina