Per a molta gent encara és hivern, un hivern ben llarg. Massa.
Les guerres no han parat. Els qui han de deixar casa seva continuen fugint. Els qui han patit ruptures no han refet la seva vida. Els qui han perdut algú estimat no el tornaran a tenir.
Però l'ametller ha florit.
Enmig de l'hivern més llarg, l'ametller ha pressentit que vindria la primavera. I ha florit.
Sap que corre el risc encara d'una gelada traïdora. Però més arriscat seria no florir, i no poder afrontar la sequedat de l'estiu.
Som cridats a ser ametllers. A florir enmig de l'hivern més llarg.
Sabem que correm el risc d'una gelada. Però més arriscat seria no florir.
Molt bona Pasqua!
Sort en tenim que, tot i les penúries o dificultats que veiem o puguem viure, no perdem mai de vista el missatge d'esperança i ressurecció d'aquest ametller florit.
ResponEliminaBona Pasqua!
Després de l'hivern ve la primavera, després d'una llarga nit ve la llum d'un nou dia. Com ve dius Sergi, no sabem que ens portarà l'estiu, el nou dia, però hem de seguir lluitant, pensant i ajudant la gent que tenim més aprop, sense oblidar aquells que realment ho passen malament,... L'esperança ens ajuda a fer aquest camí. Bona Pasqua!
ResponEliminaEn el nostre dia a dia , hem d'esser ametller, tot i donant el millor de nosaltres, sense temer el que ens pugui esdevenir.
ResponEliminaBona pasqua.
Bona Pasqua a tots, sigui més o menys florida! Penso en els anys que fa que ens estàs convidant a donar missatges d'Esperança a través de les xarxes, molt bonic, Sergi!!!
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi per continuar fent-ho tot i la feina i responsabilitat que tens.
Molt bona Pasqua!!!
Molt bona Pasqua a tots i totes els qui ens apropem a aquest espai!
ResponEliminaBen cert que estem cridats a florir, a descobrir que passar de la tristesa a la joia es cosa del nostre interior .Qualsevol petit detall ens ho fa possible ,si sabem reconèixer com Ell ens mostra el camí.
ResponEliminaQuant vaig perdre el meu estimat espòs al cap d’unes setmanes em va semblar que aniria be sortir al jardí .Allà em va cridar l’atenció l’arbre anomenat Ginkjo biloba, que feia poc teníem plantat. Havia perdut totes les fulles, igual que jo havia perdut tota esperança de poder seguir endavant .
No obstant ,entre mig de les seves branques unes petites fulles tornaven a sortir. Corria el mes de novembre I l’arbre es preparava per tornar a renéixer. Cert que també li calia una mica d’ajuda ,(regar les seves arrels ) la mateixa que em calia a mi ,per aprendre a descobrir el pas de la tristesa a la joia .
Ho vaig aconseguir !!
Gracies Sergi D'Assís !!per les teves paraules escrites !!
Pasqua: Un esclat d'esperança!
ResponEliminaQue ens hi acompanyi la joia.
Jo et miro
ResponEliminai admiro,
florit ametller
que goses
cobrir-te de roses
pel mes de gener.
Si ve una gelada,
ta blanca florida
quedarà marcida
com herba segada.
Mes tu hauràs florit,
i, a l’Infinit,
devota jardinera,
li has dat la flor primera.
Senyor,
si per lo cor
l’amar-vos és florir,
com l’ametller
jo vull cuitar3
a amar;
com ell, jo vull florir,
baldament per morir.
Jacint Verdaguer
Moltes gracies !!!!es un poema preciós i molt adient !!Es bonic rebre comentaristes nous, que ens fan aprendre als qui no som coneixedors d'aquestes boniques paraules escrites !!
EliminaMoltes gràcies als qui heu deixat un comentari per primera vegada! I també als qui ho heu fet de nou! M'imagino que aquest Joan Vilamala ets el Joan Vilamala dels mítics "Esquirols" perquè sé que també és bon coneixedor de Mn. Cinto. Quina il·lusió! Justament fa poques setmanes parlava dels Esquirols en aquest mateix espai. Gràcies!
ResponElimina