La família
Estic viu
La salut
La Creació
He nascut
Aquestes són les coses que van dir uns nois i noies amb qui fa pocs dies vam fer una pregària. Els vaig convidar a donar gràcies pel que vulguessin, i així és com van expressar.
Els vaig dir que es fixessin que totes aquelles coses que havien dit no es podien comprar i que les havíem rebut gratis, com un gran regal. I que val la pena ser-ne conscient i viure amb actitud d'agraïment.
Cada dia rebem dons. Sabem valorar la natura que se'ns presenta de tantes formes diferents? Som conscients del fet que estem vius amb tot el que significa quant a possibilitats? Estimem la salut i fem el possible per escoltar el cos i tenir-ne cura? Sabem apreciar el fet que hi ha gent que ens estima i els ho comuniquem d'alguna manera? Aprofitem tot el que ens ofereix el miracle d'haver nascut?
Tan de bo tots sapiguessim valorar més el que tenim i donar-ne gràcies a Déu cada dia. A voltes potser estem neguitosos, gelosos, preocupats pel que no tenim però segurament viuríem més feliços si valoressim les coses que tenim: la família, una salut que ens permet portar una vida normal, les amistats, uns diners per poder comprar els aliments, una feina, ... Som realment afortunats i tot i així volem més. Per natural sempre volem més i envejem el nostre veí (el cotxe que s'ha comprat, la feina que té, els diners que guanya, les vacances que ha fet, ...). Com diu l'evangeli, "no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu ...busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos. No us neguitegeu, doncs, pensant en demà." Només demano a Déu que m'ajudi a ser més agrait i no tant preocupat pels "petits" maldecaps del dia a dia. Gràcies Sergi per compartir aquestes pregàries d'aquests nois i noies.
ResponEliminaPotser algun el coneixes...
EliminaFa alguns anys una persona em va preguntar si a la vida havia conegut a gent interessant i vaig contestar que no. La persona en qüestió em "va renyar", sens dubte, ella es creia interessant.
ResponEliminaAl llarg del temps m'he repetit aquesta pregunta en més d'una ocasió, i penso que sí, que hi ha gent interessant, i que de fet, tots aquells i aquelles que s'han creuat en el meu camí, sigui per bo o dolent, m'han deixat alguna cosa en el cor.
Potser quan me n'han fet alguna no ho he entès i m'he enfadat o dolgut, però amb el temps he après a que inclús d'això se'n pot aprendre o treure'n coses bones, perquè si les coses no haguessin anat o vagin com van, segurament tampoc hauria tingut la sort de conèixer a persones interessants.
Avui, entre altres coses, dono gràcies per tota aquesta gent que s'ha creuat, es creua i de ben segur es creuarà en el meu camí.
Gràcies doncs, també a tots vosaltres, en especial a tu Sergi.
Molt bo això de la persona que es creia interessant!
EliminaI gràcies per dir gràcies
Hi ha un moment que, la vida “” regala”” els dons de saber valorar,saber aprofitar, saber agrair , i a les hores es tant preciós adornar-nos que les ganes de tenir,de fer,s’han convertit en agraïment per tot el que tens.
ResponEliminaEl passat dijous,vaig anar a una residencia de gent gran ...vaig riure,plorar,ballar,i el mes important de tot vaig sentir un profund agraïment ,per el que tinc al meu costat encara. La meva mare, que molt aviat complirà 96 anys...amb les mancances de salut que comporta aquesta edat,pero amb el cap clar (com diu ella) i poder-la cuidar per retornar tot el que ella va fer per nosaltres. També el regal dels meus dos fills i la meva neta.
Deixem contestar les preguntes que ens planteges.... Som conscients del fet que estem vius amb tot el que significa quant a possibilitats ?. tinc de contestar que SI …despertar d’una coma et comporta valorar el regal de tornar a néixer ,d’estimar la salut que t’han retornat,I per mi una de les coses mes important es que …..no tinc vergonya de dir a les persones a qui estimo doncs,aixo que els estimo I que m’agrada gaudir de la seva companyia I del profund agraïment de tot el que van fer I fan per mi.
El miracle d’haver nascut !!El lloc,els pares,la família,el marit,els fills,la neta……….els amics…tinc de ser una persona agraïda,a pesar dels entrebancs,de les pèrdues…agraeixo i ho saben els que em coneixen que estimo el regal de la vida I de viure .
GRACIES,Sergi !!
Uiiii Sergi,tinc un fallo .....he posat despertar d'una coma ,:) fem un xic de sentit del humor ...d'una coma o de dos punts .Es clar que volia dir d'un coma .
ResponEliminaGracies a tots per entendre ......
Bé, no sé com seria això de despertar d'una coma... donaria per un relat i tot (molt surrealista, això sí)
Elimina"Déu m'ha creat per fer-li un servei concret, m'ha adjudicat alguna obra que no ha encomanat a cap altra persona. Tinc la meva Missió, sóc una anella d'una cadena, un vincle de comunicació entre persones, faré el Bé, seré missatger de Pau i de Veritat en el lloc on em trobo."
ResponEliminaFa uns dies em va arribar aquesta pregària de Newman que em va semblar preciosa. Parla de la responsabilitat que tenim els cristians a l'acceptar la gratuïtat del do de la vida. Sí que hem d'estar-ne agraïts, però hem d'anar una mica més enllà. Ho diu d'una manera molt bonica.
Quin privilegi que tenen aquests nois d'haver-se topat amb tu en el seu camí! Segur que també n'estan molt agraïts!!
Moltes gràcies Sergi!!!
Gràcies, però la veritat és que en aquest cas va ser una trobada molt puntual.
EliminaÉs igual la durada, el que compta és la intensitat, segur que ho recordaran.
EliminaNúria, a mi em va fer molta gràcia quan vaig llegir això de la coma!!! Vaig pensar que potser la pausa havia estat una mica més llarga, un punt i seguit? ;)
ResponEliminaGracies,Marta,per la bonica pregaria que ens has compartit !!
EliminaCert el que dius del punt i seguit !!!!
Per força fas un espai de temps que no recordes ,,i de cop..la vida et regala seguir .Iniciant quelcom igual pero molt diferent, en el que només tens ganes de donar les gracies, d'agrair que tinguis oportunitat de seguir "escrivint " un relat en el que a vegades et calen punts suspensius,interrogants o signes d'admiració .
Gracies Marta i Sergi !! per aquesta aigua de l'amistat, que ens regala La Font
Com sempre totalment d'acord amb els comentaris que s'han fet: Agrair el do de la vida, la família, els amics i totes aquelles persones que al llarg de la vida, amb el seu consell i el seu exemple m'han ensenyat a aprofundir més en la fe i a conèixer l'amor de Pare, que ens ha volgut fills seus.
ResponEliminaGràcies Sergi!.
I sovint donem massa importància a allò que, en realitat, no en té. Com s'ha dit, el millor d'aquesta vida ho hem rebut gratuïtament. Ningú no tria néixer, ni viure, ni ser estimat. També podríem no haver nascut, no existir, però, tanmateix, som aquí, i tenim la gran sort de poder viure aquesta vida i, més important fins i tot, de poder ser conscients que aquesta gran sort podria, simplement, no haver estat.
ResponEliminaAquesta consciència, crec, és la que ens fa veure la nostra vida des d'una òptica diferent a la de molts, que es limiten a deixar passar el temps, a deixar passar la vida.
Gràcies a tots els comentaris!
ResponElimina