dissabte, 3 de juny de 2017

Sobretot que aculli


Senyor, ajuda la nostra Església a saber estimar de debò. Que intenti comprendre totes les situacions humanes, i que quan parli ho faci sempre amb respecte.
Que no s'autocontempli com a única dipositària de la Veritat, sinó que cerqui la Veritat que hi ha en aquells que viuen en les perifèries humanes o, senzillament, que pensen o creuen diferent.
Que escolti més que parli. I pregui!
Que somrigui més que s'enfadi.
Que abraci, perdoni, consoli, encoratgi, proposi. Que aculli.
Que lluiti contra la injustícia, però que es qüestioni contínuament on és el Bé (no fos cas que errés).
Que es deixi sorprendre cada dia més per Déu, que es pot revelar a través de les persones o els fets que menys ens pensaríem.
I que serveixi, serveixi i serveixi.
Amén.

13 comentaris:

  1. Una pregària molt encertada. Tant de bo la nostra Església fós així. De fet moltes persones critiquen l'Església quan ens apartem d'aquests camins, i raó no els falta. Gràcies Sergi per aquesta reflexió.

    ResponElimina
  2. Al diari Ara d'avui hi ha un reportatge que es diu, Els últims presos de la Model. Hi ha el testimoni del Joan Soler, capellà que ha sabut estimar i comprendre totes les situacions humanes i sobretot acollir. Si podeu llegiu-ho, és l'Església de la que parles en la teva pregària, Sergi.
    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  3. Totalment d`acord, Marta!. Mn. Joan Soler ha sigut, fins a la seva jubilació, rector de la nostra parròquia. Tot el que podem dir d'ell és que és un sacerdot bo, un home bo, humil, molt estimat per tothom, sempre tirant les coses cap el cantó bo.
    A mi em sembla que aquesta pregària per l'Església ens caldria també resar-la en primera persona, perquè crec que ens qüestiona a tots.
    Gràcies, Sergi

    ResponElimina
  4. Una pregaria realista i tocant de peus a terra.

    ResponElimina
  5. No fa molt llegia en un petit llibret escrit pel Bisbe Auxiliar de Barcelona una meditació sobre les paraules que Jesús va dir a la creu que m'ha fet pensar en aquesta pregària i en part deia així: No donem un glop amarg als qui demanen un got d'aigua fresca, no fem sofrir més als qui demanen un gest d'acollida, d'atenció, d'amistat, no seguim creant inferioritat de condicions dient que tot va bé. Hi ha molta set, la de molts que pateixen injustament. Què fem els seguidors de Jesús per ajudar a saciar-la?

    Com la pregària que comparteixes Sergi, penso que són aplicables a nivell personal i comunitari.

    Molt bonic el vitrall, em sembla que representa molt bé el que comparteixes.
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vitrall és de Taizé, i representa la visita de Maria a Elisabet: dues dones que se senten pobres, i que sense aires de grandesa (ben al contrari!) donen gràcies a Déu per tot el que han rebut. Saben apreciar els dons de Déu amb senzillesa.

      Elimina
    2. Gràcies per explicar-ho, em tenies intrigada a mi també, no és de l'estil dels que hi ha a Montserrat. És preciós veure la delicadesa que tens en la tria de les imatges, sempre són especials. Moltes gràcies, Sergi!!!

      Elimina
  6. Que abraci, perdoni, consoli, encoratgi, proposi. Que aculli.
    Sort en tenim que hi ha persones d’Esglesia que tenen aquest dons!! que fan que hi ens acostem i ens fan sentir acollits ,a pesar dels anys en que hi hem estat apartats, i de moments en que no ens hem sentit consolats .
    Sergi D'Assís !GRACIES !!!

    ResponElimina
  7. Gràcies, Sergi, per aquesta pregària tan encertada.
    Necessitem aquesta Església.

    ResponElimina
  8. A vegades sembla que a l'Església és difícil trobar tot això. Com diu la Núria, sort en tenim que hi ha gent que ha entès de veritat el que Jesús ens va voler transmetre i ho viuen amb un entusiasme que contagia i que ens fa mantenir l'esperança que una nova Església, més fidel a Jesús, és possible. Amén!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina