La pregunta d'en Toni en un dels comentaris em suggereix el que ara llegireu. Quan algú m'explica que s'ha intentat suïcidar, em ve al cap una anècdota real de l'Abbé Pierre que vaig llegir ja fa anys. Aquí la teniu:
"París. Un jove truca a una porta sobre la qual es pot llegir: "Qualsevol que ho necessiti, que truqui a aquesta porta. Aquí hi viu un pobre home disposat a donar un cop de mà a qui pugui necessitar-ho".
- Pare, vingui amb mi. Al costat de casa meva un home ha intentat suïcidar-se. Encara no és mort.
Uns minuts més tard l'Abbé Pierre es trobava davant d'un home que havia assassinat el seu pare i acabava de complir la seva condemna de vint anys.
- A qui li importa que jo continuï vivint?
I no hi havia trobat resposta: sense amics, sense família, ofegat per la desesperació, havia escollit el carreró negre del suïcidi.
L'Abbé Pierre no li va dir el de sempre: "et donaré un cop de mà, no et desesperis, perquè sempre hi ha una porta oberta pels qui sofreixen".
Ben al contrari. Primerament li aplicà els auxilis urgents per tal que no perdés sang. Després el va agafar per les solapes de la jaqueta:
- Desgraciat! No et puc donar de res. Treballo de nit per les mares abandonades, pels que no tenen sostre, pels infants malalts. Jo també estic malalt i ja no puc més. Em vols ajudar? Abans de matar-te, vols donar un cop de mà a tota aquesta gent que espera?
Aquell home no va morir. I no només va seguir viu. Ara sabia per què havia de viure!
Hom no pot morir quan tot està per fer, quan existeix una gran raó per viure: els altres!"
Viure pels altres; una gran frase. Tant de bo tots la poséssim en pràctica. Segurs que les persones del nostre voltant ho agrairien. I si a més a més ho fessin els polítics, els governants, els qui tenen poder econòmic,.. segurament la nostra societat seria més justa.
ResponEliminaGràcies pel comentari a qui n'ha fet un avui, però no publico comentaris si no van signats. Si me'l torneu a enviar però signat, aleshores el penjaré. Gràcies.
ResponEliminaHola Sergi !! no crec que la persona que te en ment la possibilitat del suïcidi ,potser degut a una profunda depressió o per alguna altre malaltia.....li sigui fàcil pensar en els altres.
ResponEliminaCert que les paraules del Abbe Pierre van fer reaccionar a la persona que portava aquesta idea en la seva ment.
Estic segura que l'Amor cap als altres ,que sentia el Abbe Pierre, va fer que trobes les paraules adients per fer reaccionar a un home desesperat que va saber allunyar els pensaments negatius.....i segons he llegit,va ser una gran ajuda per el Abbe a partir d'aquells moments .
Va iniciar l'ajuda als altres ......suposo que va adonar-se'n que era útil, que una persona li va saber demostrar i donar-li una oportunitat.
GRACIES !!
Entendre que sóm necessaris és força complicat, si desconeixem el fet de saber-nos estimats per Deu, no hem decaure en cercar "èxits" sinó descobrir que el sentit de la nostra vida es servir, repartint el dons rebuts, encara que aquest siguin poc brillants.
ResponEliminaTrobar un sentit a la vida, a allò que fem, és una cosa realment molt important. Hi ha molta gent que, simplement, no s'atura per pensar-hi: la societat, els problemes del dia a dia, omplen aquest buit, i suposo que d'aquí neix la gran dificultat de moltes persones per estar soles i/o en silenci...
ResponEliminaAra bé, quan et sents rebutjat per aquesta societat, si no tens clares les coses, pot ser fàcil deixar de veure el valor que té, per si sola, tota vida humana, fins i tot la pròpia.
Només donar un sentit profund a tot el que som ens pot salvar de creure'ns que deixar de viure pot ser una opció. I quin sentit més profund que el de fer de tota la nostra vida un do per als altres?
Moltes gràcies pels comentaris! A més dels vostres, n'he rebut algun en privat de persones que no s'atrevien a escriure-ho en públic. És un tema que el reprendré d'alguna altra manera, amb alguna derivada que té. Però més endavant. Ara faré un canvi de registre.
ResponElimina