dijous, 8 de juny de 2017

Un suïcidi


P.A. In memoriam

I digué el deixeble:
- Estic molt xocat. Un noi s'ha suïcidat, el coneixia i era molt bona persona. I la vida li havia anat molt bé (o això semblava). No entenc res.

I respongué el mestre:
- El suïcidi és una cosa terrible. Deixa les persones de l'entorn amb una gran tristesa i impotència. I sovint amb un sentiment fort de culpabilitat, per no haver-ho sabut evitar o preveure. És fatal, perquè no hi ha marxa enrere. Gràcies a Déu, ara ja no es jutja les persones que se suïciden. I se sol comprendre que si han arribat a aquest punt tan dramàtic és fruit de la seva gran desesperació. Però això tampoc no significa que aquestes persones no hagin viscut coses boniques al llarg de la seva vida. Vol dir que en un moment determinat no han sabut afrontar la situació que sigui, i l'única solució que han trobat ha estat la d'acabar definitivament. Ho dic perquè, a vegades, la família i amics se senten tan culpables que poden arribar a creure que aquella persona mai no va ser feliç. I no és així: té molt valor tot el que havien compartit. Però en un moment donat, són persones que no han sabut trobar un altre camí.

I continuà el deixeble:
- I si Déu existeix, què els deu dir en arribar al Cel?

I acabà el mestre:
- Déu els abraça.


10 comentaris:

  1. Els abraça com Pare amorós que és. No en tinc cap dubte.

    ResponElimina
  2. Buff, Sergi, no m'agrada parlar de temes de desesperació, són massa dolorosos per poder-los simplificar. Veig que ho dediques a P.A. ho sento si era amic teu. De tota manera gràcies per obrir-ho al diàleg...

    ResponElimina
  3. Fa dues setmanes es va suïcidar un alumne de 14 anys al meu insti. Et quedes fatal.

    ResponElimina
  4. Una mare desesperada per el suïcidi de la seva filla(mare de dos petits)..no podia deixar de dir...perquè no ho he vist ,perquè no m’ho ha dit? .No la podré,, ni em podré perdonar mai.
    Les paraules que vaig escoltar per assossegar-la una mica..van ser semblants a les que ens has compartit .”” No tot ha estat dolent en la seva vida ,per tenir d’arribar aquest final ,recorda la felicitat que li vas veure el dia que van néixer els seus fill ,quant es va casar,
    i tants altres moments que heu compartit.""


    Ara desprès d’anys la recorda amb molt d’amor,ha entès que el cervell a vegades es com un cavall desbocat impossible de controlar

    Personalment penso que es molt important que les persones sapiguem demanar ajuda si ens cal, a la persona o persones en les que més es confia ,pensant que tindrem l’acolliment que en aquells moments necessitem .Obrir el nostre interior a vegades pot fer vergonya ,per el fet de pensar que ens diran que som dèbils .No obstant, penso que quant s’arriba a la desesperació, es perquè fa molt de temps que es te un patiment molt important i s’ha fet massa el valent.

    La darrera frase PRECIOSA !! GRACIES !!

    ResponElimina
  5. El mestre ho ha expressat molt molt bé.

    ResponElimina
  6. Mai arribarem a conèixer la complexitat de la persona humana i la diversitat de pensaments i de maneres d'afrontar els problemes. Hi ha persones que saben compartir els seus pensaments i problemes, altres que ho intenten i altres que no se'n surten. I a vegades això pot portar al suïcidi. I el mateix ens trobem amb el sentiment de culpabilitat. Realment el tema del suïcidi i la culpabilitat és un tema punyent que no desitjaríem per a ningú i per descomptat per a ningú que tinguem aprop. Se'ns dubte que em quedo amb l'última frase; sort en tenim d'un Déu que ens estima i ens perdona.

    ResponElimina
  7. Quin gran misteri ha d’acompanyar aquelles persones que no poden mantenir l’esperança. Un final molt trist i colpidor per a qui ha estat a prop i no ha pogut posar una mica de llum en aquell cor malalt. Sí, el Pare acollidor els rep amb els braços oberts.

    ResponElimina
  8. Gràcies pel que has escrit. Però llavors el suïcidi és un error o no?

    ResponElimina
  9. Veig que el tema suscita interès, tot i ser un tema del qual no se sol parlar quasi mai. Gràcies a tots els qui heu fet comentaris.
    Toni, gràcies per la pregunta. Miro de contestar-te en la següent entrada.

    ResponElimina