dijous, 22 de gener del 2015

La felicitat (perdó!)

12 comentaris:

  1. Crec que ser feliç es saber viure acceptant el que tens , donant un sentit a la nostra vida, viure amb il.lusio projectes nous, per petits que siguin…per mi es posar-hi ganes .No obstant penso que allò que fa feliç a uns resulta incomprensible per altres. Cada un de nosaltres te una necessitat diferent per tal d’assolir la felicitat .

    Un tros de la lletra d’una cançó ,que voldria compartir……. 'DÓNA-LI A LA VIDA'

    Dóna-li a la vida una oportunitat
    Que la felicitat casi sempre fa tard
    Però arriba

    Si vols que t’estimin,
    T'has d’aprendre a estimar,
    Així tothom ho farà,
    I veuràs com el món canvia

    Dóna-li a la vida una oportunitat
    que la felicitat casi sempre fa tard
    Però arriba

    Deixa que t’envoltin els amics de veritat
    segur que no et fallaran
    I quan siguis feliç,
    Respira

    sigueu feliços !!

    Namaste

    ResponElimina
  2. Em sembla, Sergi, que la felicitat consisteix en gaudir diariament d'alló que tenim i no esperar a que ens passi alguna cosa extraordinària!! la Felicitat és viure el present amb passió malgrat les dificultats... ja que aquestes, ens ajuden a crèixer!!! i formen part de la vida!!! per tant, si, es pot ser feliç !!!

    ResponElimina
  3. Jo sóc del grup dels que ja no som joves i que vist des de fora es podria dir que sóc també dels que ho estan passant malament i a més no em pregunto sobre si sóc feliç o no. Vaja, que tinc tots els punts... Però dit això puc afirmar que sí que sóc feliç!!! La meva vida no té res a veure amb els projectes que havia iniciat de jove, però que malgrat els entrebancs (que no s'aturen) em sento feliç.
    A mi em sona una mica infantil preguntar-me sobre si sóc feliç o no, ho sento.
    Gràcies per aquest primer vídeo per introduir-nos a la reflexió!!! Tema que ens toca a tots com dius...

    ResponElimina
  4. Plaer i felicitat crec que no són la mateixa cosa. La recerca de placer viga d'on viga, compulsiva, no condueix a res, és efímera. La felicitat és més bé un estat, que perdura en el temps, generat per un estat d'ànim, que no exempt d'alts i baixos, té continuïtat. Aquest estat d'ànim és fruit d'un projecte de vida, senzill, però alhora exigent. Una vida que és capaç d'assaborir el plaer que dóna l'amistat, la solitud, la contemplació, la relació, el servei a la comunitat on vius, ... i que davant dels entrebancs (que sempre hi són) no es doblega.
    Viure amb il·lusió, amb projectes, és font de plaer i no a l'inrevés.

    ResponElimina
  5. Personalment crec que un dels problemes actuals és justament aquest. Hi ha tanta gent que no es considera feliç... El problema no és tant si un vol ser feliç o no (cosa que crec que al cap i a la fi tothom vol ser-ho), sinó els camins que porten a aquesta. Hi ha gent que creu que la felicitat consisteix a tenir molts diners, o a ser famós, i mentre un no ho és contempla envejós les vides de la resta. Però la felicitat s'obté quan valores les coses petites!

    ResponElimina
  6. Estic d'acord en què la felicitat està en valorar les coses petites i conformar-se amb allò que un té per petit que sigui. Jo sóc feliç veient créixer les meves filles amb salut, i gràcies a Déu, ara a casa tornem a tenir tots feina (això és molt), ja que la meva parella fins fa poc no en tenia. Són etapes a la vida, que malgrat tot també ens ajuden a apendre coses.

    ResponElimina
  7. I què és la felicitat? Què és el plaer?

    ResponElimina
  8. Aquest tema que ens has plantejat... dona per molt Sergi D’Assís!!,per observar,per reflexionar .....
    Unes paraules de la meva mare(93 anys) dirigides a la seva besnéta ,…”quina felicitat tenir-te i poder-te estimar , nena” m’han fet pensar i reflexionar ...que amor i felicitat poden ser exactament la mateixa cosa .
    Observant les seves actituds, envers tot el que l’envolta i tot el que ella va perden .. (els plaers de la vida..gust per el menjar,poder llegir,veure la tele,caminar etc…)em fa aprendre que els plaers ,que podem pensar que ens donen la felicitat, no tenen res a veure amb ser feliç.
    Amb reitero en que son molt importants les nostres actituds , davant de les circumstàncies, que determinen que la felicitat pugui dependre una mica més d’un mateix i una mica menys dels altres . En la nostra societat tendim a sentir admiració per la “felicitat” dels que tenen diners i posició, ja que es fàcil prioritzar els valors externs, i a vegades ens costa sentir-nos satisfets de qui
    realment som,. Per tant penso que l’autoacceptació pot ser important per afavorir la nostra felicitat.

    No dic que sigui fácil eh ¡!

    ResponElimina
  9. M'ha agradat molt el que ha dit la Núria sobre la seva mare. Però jo crec que poder estimar a algú i poder ser estimat per algú també és un plaer. No calen grans meravelles per aconseguir la felicitat, simplement donant i rebent amor la vida cobra un sentit diferent. I, en aquest sentit, m'agradaria fer referència al missatge cristià: no és ni molt menys un missatge complicat, recargolat, el qual tan sols aquells que l'estudien poden entendre'l. Tot el contrari: Jesús va ensenyar-nos vivint allò que creia que realment dóna aquesta felicitat tan desitjada (només cal veure tantes persones que han donat la seva vida per amor com en són de felices), i va viure sense parar d'estimar a tothom, sense cap luxe, donant-nos un exemple a seguir. Així doncs, com n'és de fàcil però tan difícil a vegades ser feliç, no?

    ResponElimina
  10. Efectivament, estimar i sentir-se estimat, valorat, són indispensables per trobar-se feliç.

    ResponElimina
  11. Veig la felicitat com un estat de serenor, de goig i de pau interior. Tot i que sentir-se feliç quan la vida somriu és molt fàcil, crec que ens convé ser feliços justament per poder encarar les dificultats i entrebancs que, tard o d’hora, al llarg de la nostra vida anirant sorgint.

    ResponElimina
  12. Gràcies Núria, Rosa, Marta, Vicent, Benet, Sílvia, Toni i M. Teresa pels vostres comentaris!

    ResponElimina