dimarts, 5 de setembre de 2017

Els Mzungus tornen a casa


Demà ja marxem del monestir i anem cap a l'aeroport. I comptem arribar a Barcelona el dia 7. Tornem a casa.

Els Mzungus som nosaltres. Així (però pronunciat "Muzungus") és com anomenen els homes blancs. Hem estat en zones del país on no hem vist quasi cap blanc tots aquests dies, i hem constatat que veure'n per ells era una cosa força exòtica. Quan passàvem amb la furgoneta per diferents llocs, els nens que hi havia pels camins sovint cridaven saludant i alegres: "Mzungus! Mzungus!".

Hem tingut la consciència de ser Mzungus, de ser singulars en un món molt diferent del nostre a molts nivells. La veritat és que a tot arreu ens han acollit molt i molt bé. Ens han explicat la vida que fan, els problemes que hi ha, hem compartit celebracions al seu estil, hem pogut visitar llocs ben bonics (com el de la foto inicial, a Sipi Falls).

Els nois han escrit una llarga reflexió cada un sobre aquesta experiència. Un d'ells parla d'un "viatge de consciència", experiència compartida per tots. A Catalunya han sentit multitud de vegades coses com "valora el que tens", etc. Però quan s'ha vist personalment com és el dia a dia de gent que viu amb tan poques coses, aleshores això esdevé una vivència forta.

Venia amb un grapat de somnis, i aquí tot han estat portes ben obertes i il·lusió per tirar-los endavant. Posem-ho en mans de Déu, que és Provident.

Vam arribar amb la consciència que tots som germans. Però el dia a dia ens ha fet veure que també hi ha diferències importants. Provenim de dues cultures molt diverses. M'ha agradat molt comprovar que les reflexions dels nois no han estat gens simplistes: no qualifiquen la realitat de blanc o negre, sinó que hi veuen molts matisos (en la relació que tenim i tenen ells amb la natura, en els rols familiars, en la manera de viure la religió, en les expectatives per la vida, en la relació o no entre pobresa i felicitat, en la importància de la col·lectivitat vs. l'individu, en els aspectes positius i negatius de les tribus...).

Acabo el relat d'aquests dies amb una foto de l'entrada al monestir. És un camí que em transmet Pau. Aquesta Pau que el monestir comunica a tanta gent a través dels seus variats projectes.

A aquest país li queda molta feina per fer. I als nostres països occidentals, prendre més consciència de la realitat d'aquests països que tenen la seva pròpia personalitat i és bo que així sigui. Però que, al mateix temps, són germans nostres.

Gràcies als que heu anat seguint les reflexions que he compartit durant aquests dies. I records a tots!


10 comentaris:

  1. Jo crec hi penso Sergi d'Assis, que en tota la gran feina que en tenen els paissos no sols de l'Àfrica, sinó d'arreu del món, hi és absolutament normal que tinguin la seva pròpia cultura, un país sense identitat, no n'és país, i crec que la seva econòmia la podríen ajudar a desenvolupar amb les aportacions econòmiques que en fessin tots els estats del món, i si els que ostenten el poder dins del paissos africans en tinguessin la consciència de que s'han de possar-hi de peus a cap, però amb l'ajuda de tots els estats del món. Que Déu en façi el camí junt a les persones que ostenten el poder en el món. Hi des de la teva fulla els dic a tots els que en anomenen mzungus, per a mí la paraula més bonica de la llengua catalana Amb Déu siau, tots.
    Ramona Ibarra i Solà

    ResponElimina
  2. Mariàngels Casadellà5 de setembre de 2017 a les 18:23

    Preciosa la foto de l'encapçalament! Me n'alegro molt que hagueu tret tant de profit de l'estada i del viatge! A mi també m'han enriquit molt les reflexions que has anat publicant! Bona tornada i fins aviat!!

    ResponElimina
  3. Hola Mzungus !! Com sempre la meva curiositat I les ganes de conèixer m’han fet anar cap al Monte Elgon ,lloc on hi han els salts de Sipi Falls. Per la foto que has compartit ,es nota que anàveu ben preparats de calçat per poder fer bones caminades per aquests preciosos indrets .
    Gracies per compartir-la ¡!!

    Quin munt de descobertes portareu ,principalment les interiors …ja que penso que al mateix temps d'estar feliços per tot el que heu vist ,i per com us han acollit,també segur que hi han moments que la realitat del país i les diferencies de viure us han tocat el cor.

    El camí de l’entrada al Monestir ,certament transmet Pau. Es ample ,gens sinuós,especialment acollidor ¡!!!
    Bon viatge de retorn cap a casa ¡! Records !!!!

    ResponElimina
  4. Us vàreu omplir la motxilla amb roba i la torneu ben plena d'experiències i de descobertes. Segur que per la tele hem vist reportatges sobre aquest país però viure-ho en directe deu ser tota una experiència. Tal i com dieu el constrast de cultura, valors, costums, hàbits, ... és bestial. Gràcies per les reflexions que ens has fet durant arribar aquests dies des de terres africanes i que t'hem anat seguint des de Catalunya, una terra que afronta nous reptes de futur.

    ResponElimina
  5. Quina sort haver rebut tanta llavor en aquest cami que heu fet. Tant de bo que la feu fruitar amb l'ajut de la Fe i l'amor que Deu i els germans ens regalen cada dia.
    Moltes gracies per compatir.ho amb tots nosaltres
    b de Deu

    ResponElimina
  6. Moltíssimes gràcies per apropar-nos les vostres vivències i les vostres reflexions. Han estat unes informacions molt interessants.
    Bon retorn!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies per les vivęncies vompartides. Ens ajuden a tots a tenir una ment més oberta i a no miar-nos tant el melic.
    Gràcies

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies a tots els comentaris!
    Pere, benvingut a aquest espai (que entenc que ja visitaves).

    ResponElimina