dijous, 17 de maig de 2018

Des de la Ribera d’Ebre


Sóc a la Ribera d’Ebre per primera vegada. Concretament a Miravet, un poble ben bonic que s’enfila al turó que voreja el riu Ebre, i encimbellat per un castell dels templers. Em diuen, a tall d’exemple del que s’esdevé: “amb més de 40 anys tu vens a la Ribera d’Ebre per primera vegada, i nosaltres a les vostres terres ja hi havíem vingut amb 3 anys”. El barquer que et passa de banda a banda de riu me’n parla com de la Catalunya oblidada. D’una banda li dol, però de l’altra creu que justament perquè ha estat oblidada, no s’hi han fet tants estralls a nivell natural com en altres zones del país.

Se senten molts ocells. A tot arreu. No hi estic tan avesat, i ho trobo fantàstic. Mirant el riu penso en aquella novel·la que parla de “la tranquil·litat dels grans rius”. Extensions d’arbres fruiters. Aquí es viu en la natura.

El castell: història del país. Val la pena. Però massa cases en venda (diuen que a preus massa alts). Molts joves marxen del poble (els tres fills de la senyora dels queviures són a Barcelona, Reus i Alemanya). Se’n van, i la majoria no tornen. Hi ha immigrants marroquins i paquistanesos. Gran feina d’immersió a l’escola.

Al bar, se m’acosta un home directíssim preguntant-me qui sóc i què hi faig, que ja és el segon dia que em veu pel poble. Malgrat la sorpresa, em venen ganes de riure per dins. Resulta ser l’alcalde. I han quedat per fer una reunió al bar amb els alcaldes dels pobles veïns. Bona ocasió per fer-los preguntes.

Els dic la meva impressió d’aquests dies, sobre el tema de l’equilibri territorial. Penso que políticament s’ha de cuidar el territori, perquè si la gent en va marxant, què en serà d’aquí 50 anys? Fomentar a diversos nivells que les persones s’hi vulguin quedar, que hi vulguin viure i prosperar. En el món que estem, això s’ha de promoure. No esperar que s’esdevingui espontàniament. No estem parlant només de Miravet, sinó també de Benissanet, de Ginestar, de tota la Ribera d’Ebre, i d’altres comarques. I no ho dic per ells, que ja es mouen i s’ajuden, sinó per les polítiques de país que es puguin fer.

Ei, però l’orgull de poble no hi falta eh? Una senyora, referint-se als turistes que arriben des de la costa tarragonina per visitar el castell, em diu que és el monument més visitat de Catalunya. Crec que li faltaven les dades de la Sagrada Família. Però no passa res: tothom a visitar Miravet, i la Ribera d’Ebre!

3 comentaris:

  1. Tens tota la raó amb el que dius, Sergi. I no m'atreveixo a afegir-hi res perquè la meva mirada és la d'una urbanita d'una ciutat gran del nostre país... Així que, espero que les polítiques canviïn per millorar la vida d'aquestes zones oblidades.
    Moltes gràcies per situar-nos!!!

    ResponElimina

  2. Moltes vegades he passat prop d'aquest indret,no obstant mai hi he fet parada.
    Els meus pares quant hi passàvem amb cotxe,no els hi diguessis per anar-hi .Era massa dolorós, el record del meu pare, i també de part de la mare.
    Be,tot passa i ara serà el moment de anar-hi a fer una passejada.
    Suposo que com filòleg,et devia interessar la parla dels pobles de la Ribera . Be que tenies de “xalar “ molt oi? . Ja vas poder menjar una mica de "melo de moro " ?

    Gracies per compartir-nos tant bones experiències !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Evidentment que em vaig fixar amb la parla de la gent! No vaig menjar meló de moro, però sí que vaig collir cireres amb un pagès

      Elimina