dimarts, 22 de setembre de 2020

Aprendre a viure en la incertesa


Hola a tots després d'aquests mesos! Ha passat l'estiu, i continuem tots vivint en la incertesa. Un "tots" que inclou el món sencer. Podem fer plans a llarg termini, però sempre amb un gran interrogant perquè no sabem quina serà l'evolució del virus o les normes que caldrà seguir. Ara el que predomina són els projectes pel més immediat: avui, demà o la setmana vinent. 

A certes latituds estan avesats a viure en la incertesa i a valorar molt el moment present. Nosaltres vivíem com si ho tinguéssim tot controlat, i ens hem descobert fràgils com a societat. 

Els qui es volien casar, i ho han hagut d'ajornar. O celebracions que s'esperaven plenes de gent, i han estat amb aforament limitat. Fills que no deixen marxar els avis per por que els agafi el virus. Molts amb ERTO o amb dubtes quant al futur laboral. La gent del món sanitari i residencial amb uns mesos que els ho ha demanat tot i més. I els del món de l'ensenyament! I tots els qui han perdut persones estimades...

Encara hi ha persones afectades pel llarg confinament: per alguns la convivència a casa va ser complicada, altres persones amb dificultats psicològiques ho van viure fatal i això no va fer més que agreujar els mals que ja tenien. No són moments fàcils.

Tot i així, és cert que algunes persones van viure el confinament positivament, i els va ajudar a trobar-se més ells mateixos o a fer una aturada que necessitaven.

Jo visc també, com molts, aprenent a viure en la incertesa. Pensant en el present i futur més immediats, i també amb mirada llarga intentant albirar més enllà... però amb la humilitat que ens cal especialment en una situació així. Ja en parlarem.

Content de tornar-vos a trobar, això sí! I amb el desig de compartir. 

M'ha sorprès veure que tot l'estiu han continuat diàriament les visites a aquest espai, i des de diferents països. Però ara sí, ja toca actualitzar-lo amb noves entrades. Gràcies per ser-hi!

11 comentaris:

  1. Gran reflexió, jo demà començo vacançes, volia venir a visitar-vos, però m’ han cancel.lat el vol. Per una part és una pena, per una altra et dius: potser és millor així en quant a salut, mesures de protecció, etc etc. Sort que ens queda la plana Web i allà podem virtualment mirar a diari la vostra gran feina. Salut a tots!

    ResponSuprimeix
  2. quina alegria poder tornar a la font.

    ResponSuprimeix
  3. Hola Sergi! Molt content que hagis tornat a escriure al blog. I el tema escollit és sens dubte de gran actualitat i amb molt de contingut per reflexionar-hi. El títol resumeix molt bé la situació actual: la incertesa. Des de fa uns anys la gent jove vivia (i viu) amb l'incertesa de poder trobar una feina i poder independitzar-se. Altres han viscut la incertesa d'haver de marxar de casa i començar una vida nova lluny de la família. Els més grans de casa van viure la incertesa de la post-guerra. Amb més o menys intensitat sempre hem estat envoltats d'incerteses. Ara però podem parlar d'un incertesa en majúscula per la gran crisi sanitària i econòmica a que ens veiem abocats. Tant de bo puguem treure'n coses positives de la situació actual. I molts ànims a les persones que realment ho estan passant malament.

    ResponSuprimeix
  4. Quina alegria que hagis tornat a obrir l'aixeta de la font i poder tornar a asseure'ns al banc de la plaça per conversar!!!
    Moltes gràcies a tu per ser-hi!!!

    ResponSuprimeix
  5. Ben retrobats, gràcies a tu per la generositat del temps compartit al voltant d'aquesta font

    ResponSuprimeix
  6. Molt cert que el confinamnt alguns ens ha servit per fer una mirada cap endins. Et trobabem a faltar. Una abraçada

    ResponSuprimeix
  7. Moltes gràcies a tots els comentaris, i ben trobats!!

    ResponSuprimeix
  8. Una salutació per tots els que ens agrada beure de la font de greccio.Per tu Sergi gràcies per ,com diu la Marta ,torna a obrir l,aixeta de la font. Molts trobàvem a faltar les teves paraules escrites.

    ResponSuprimeix
  9. Una bona alegría quan avui he vist que tornaves a escriure a la font. Moltes gràcies, ho trobàvem a faltar.

    La teva reflexió és ben encertada ja que aquesta incertesa ens fa viure a tots de manera diferent degut a l,inseguretat de tot plegat.
    Una de les coses que porto pitxor és el fet de no poder relacionar-nos com abans, no poder fer abraçades, no fer petons...
    Tot això crec ens està fent més indovidualistes i freds.

    Tant de bó és pugui solucionar aviat.

    Una abraçada

    ResponSuprimeix
  10. Ben retornat, Sergi! És un veritable goig poder tornar a compartir aquest doll d'aigua fresca.

    ResponSuprimeix