Recordeu la història d'aquell noi a qui l'any passat li va desaparèixer la mare? Doncs bé, moltes coses han succeït des d'aleshores.
Mentre jo era a Catalunya, ell estava a casa la tieta. I pocs dies abans de tornar a Uganda, va agafar transport per anar fins al poblat de l'avi. Els van fer canviar de furgoneta a mig camí, i en arribar a Tororo va descobrir que totes les seves pertinences havien estat robades amb el canvi de furgoneta. Es va queixar, i el conductor li va dir que si viatjava fins a Kampala (ben lluny de Tororo) allà les podria recuperar. A la capital Kampala el conductor el va acompanyar a una sala d'un edifici, i li va dir que esperés un moment. Al cap d'una estona, va descobrir que el conductor havia marxat per una sortida del darrere, i es va trobar tirat al mig de Kampala sense res de res. Ni documentació, ni roba, ni telèfon, ni una sola moneda. Els qui coneixeu Kampala o altres capitals de països pobres ja us podeu imaginar el que això significa.
No tenia altre remei que malviure al carrer, i de fet convertir-se en un noi del carrer. Però ell recordava que al cap d'uns dies jo havia de tornar a Uganda, i amb murrieria va aconseguir que algú el deixés trucar al meu número que recordava de memòria, fins el dia que em va localitzar hores després de tornar al país.
Sense entendre gaire res, li vaig dir que vingués fins allà on m'hostatjava, i que ja pagaria el transport en moto quan arribés a destí.
Quan el vaig veure, em vaig adonar de com és de fàcil en una ciutat així trobar-te al carrer sense sostre. Em va fer molta impressió: mal vestit, feia pudor, i estava com deprimit.
Es va quedar lògicament a la casa de religiosos on m'allotjava. I des d'aleshores hem estat una mica com pare i fill.
(continuarà)