Si llegim personalment la paràbola del fill pròdig, hem de reconèixer que segons els moments ens identifiquem més amb el fill petit, o amb el fill gran, i altres vegades amb el pare.
Fa poc vaig poder experimentar el goig de fer de pare de la paràbola. Vaig quedar a Kampala amb aquell noi que m'havia estat enganyant. Feia uns mesos que ens havíem vist a Tororo, quan li vaig compartir que havia descobert que m'havia estat mentint. Aquell dia va anar bé, però no va ser gens fàcil per a cap dels dos.
Mesos després, la trobada ha estat més serena i molt positiva. Li he remarcat com pot ser de bonic que almenys a una persona en el seu món li pugui parlar obertament sense mentides. Que almenys amb algú pugui ser ell mateix. Hem de ser conscients que les mentides per a ell han estat una manera de sobreviure en un món que l'ha maltractat severament des de la infància.
Amb humor, li vaig anar preguntant sobre diversos temes que m'havia explicat en el passat, i vam anar descloent quines coses eren veritat i quines eren mentida. Em va sorprendre la naturalitat amb què ho va anar dient. Va ser bonic poder-li fer entendre que era estimat i com valorava que em digués la veritat. És una situació absolutament nova per a ell: reconèixer les seves trampes, i que la persona enganyada no el rebutgi.
Fa mesos vaig dir que no seria fàcil, i continua no essent-ho. Però és un camí. Necessito uns certs mecanismes de control per saber que no m'enganya, però també crear espais de confiança en els quals ell pugui ser ell mateix.
En el moment del comiat, em va fer una abraçada com mai que em va fer venir a l'instant la imatge del quadre de Rembrandt.
Un regal de Déu.
Bon dia, Sergi! Ara he llegit també el primer relat que vas fer del noi i curiosament he vist que no t'hi vaig escriure res, poques vegades passa...
ResponEliminaM'agrada molt el quadre del Rembrandt sobretot després d'haver-lo treballat seguint els passos proposats al llibre d'en Henri Nouwen on no només analitza el fill que marxa, el que es queda i el pare, sinó que parla d'aquest pare que alhora és pare i mare explicant-ho amb el gest del seu cos, les mans... és un llibre preciós on l'autor aconsegueix interpel·lar al lector en cadascuna de les seves exposicions. En proposo la lectura als qui no hagin fet:
https://www.claret.cat/llibre/el-retorn-del-fill-prodig-9788482973760/?srsltid=AfmBOoq5-cB1--l2TRxibmtuz_Q4-J1g9r7l0s9uL4HXgweVLpC_2XDC
Dóno gràcies a Déu per haver-te posat en la vida d'aquest noi i de tants d'altres que amb tu poden conèixer l'amor d'un pare amorós que sovint pot ser també una mare.
Moltes gràcies, Sergi!!!
"... QUÍNES COSES EREN VERITAT I QUINES MENTIDA "
ResponElimina1. La Psiquiatria , ens diu que tots els nens menteixen.
2. Si tots els nens menteixen es que deu haver-hi
alguna causa.
3. El nen d' una certa edat, descubreix
la possibilitat de " NO DIR-HO TOT" .
o bé, de dir-ho de DIFERENTS MANERES :
Posar'hi fantadia, exagerant o disminuint
un fet real, etc...etc...
4. Peró també es veritat, que POC A POC,
VA PRENENT CONSCIENCIA,
QUE LA VERITAT LA POT MODIFICAR ,
en benefici seu, i en contre de l ' altre.
5. Es a dir comença a ser conscient de :
De VERITAT - ERROR i VERITAT -MENTIDA.
6. L' APRENENTATGE DE LA VERITAT,
forma part de lagormació moral de la persona.
7. Si aquesta formació falta, S' INSTAURE
dins nostre, LA MENTIDA UTILUTARIA.
8. MENTIR PER OBTENIR BENEFICIS,
siguin quins siguin, al preu que sigui
9 PERÓ, SOTA EL MEU PUNT DE VISTA :
La persona adulta que ma teix ,
pot fer-ho, per compensar unes necesitats
Bàsiques, que no té cobertes.
10. Jo dirie que no és el mateix mentir,
en una societat, on estas ara,
com en una societat Europea ,
on vivim nosaltres, i hem tingut i tenim ,
tota mena d ' ajuda, per formar-nos adequadament
Aquest és el meu punt de viste.
Tots som perdonats per la Misericordia de Déu,
ES CERT , peró ells tenen moltes mes dificultats,
en adquirir una formació edecuada
Salutacions.
El perdó és l'únic camí que tenim per arribar a fer un món millor. Tots ens equivoquem i tots hauríem de donar una segona oportunitat a aquells que ens hagin pogut fer mal o ofès.
ResponEliminaGràcies Marta, Pilar i Joan pels vostres comentaris!
ResponElimina