Avui els he visitat a Kumi per parlar amb el metge, la mare i el nen. El metge diu que l'haurem de portar al "Uganda Cancer Institute", de Kampala. Com que li han hagut de posar oxigen vàries vegades, demanaré que hi puguem anar amb ambulància aquesta setmana. El doctor creu que pot tenir altres òrgans afectats pel càncer, i que li hauran de fer quimioteràpia.
L'he vist molt prim i dèbil. El nen li ha preguntat a la mare si podria tornar a jugar a futbol, i la mare li ha dit que sí. Tot plegat et deixa el cor encongit. Sortint d'allà he pensat: "Tinc fe en Déu, però hi ha coses que no podré entendre mai".
Pagarem el que convingui per intentar salvar-li la vida. No sé què passarà, però ho hem d'intentar. Tenim el fons d'Ajuda mèdica, i ens han dit que la quimioteràpia serà molt cara però penso que la podrem afrontar.
Gràcies a tots els qui amb els vostres donatius feu possibles accions com aquesta!!
Endavant amb l'intent de curar l'Elvis! Si fos el nostre fills faríem el mateix. Preguem a Déu que el tractament li vagi molt bé.
ResponEliminaSí Sergi, jo tinc fe en Déu però per mi aquesta també és una de les coses que no entendré mai.
ResponEliminaAvui ens has encongit el cor a tots. Preguem per ell i per tu també 🙏🏻
Gràcies, la veritat és que m'he quedat bastant aixafat
EliminaPregar i confiar, no hi ha més. Situacions com aquesta s'escapen de la nostra comprensió. Un per què, que no té resposta. Tan de bo el petit Elvis pugui superar la malaltia. Quines històries de vida més dures et trobes, Sergi! Però, alhora, quina sort té la familia, de que els puguis acompanyar...💚
ResponEliminaTant de patiment. L'única cosa que em fa seguir endavant és creure que Déu hi és, i pateix en ell i amb ell. No ho sé...
ResponEliminaEL PATIMENT ACOMPANYA LA VIDA DEL MISSIONER.
ResponEliminaEL PATIMENT, INHERENT A LA CONDICIÓ HUMANA:
La malaltia...
El càncer...
L' amputació...
La metàstasi...
EL PATIMENT PROVOCAT PER L'INJUSTCIA SOCIAL.
No poder pagar l'operació...
No poder pagar el tractament...
Han donat tots els diners que podien...
EL PATIMENT MORAL DE LA MARE.
-Podré jugar a futbol ?
-Sí, podràs jugar !!
Aquesta senyora, ,sense que ningú li digui res,
amb la seva intuició de mare,
ja li està donant , al seu fill, aquella vitalitat que necessitarà, dia a dia, I fins allà on pugui,
Ðéu vulgui que per molts anys !!
EL PATIMENT MORAL DEL MISSIONER.
Pare Sergi,
sempre he pensat que,
a més a més de ser cridat a la Vocació Missionera,
al missioner, Déu , li ha de donar,
un temperament, un caràcter, una personalitat,
especial :
1.No fer grans projectes, fer-ho tot,
a petits passos.
A missions, un petit entrebanc,
que a Europa és pot solucionar en hores,
a vosaltres us podria ocasionar un greu conflicte..
2.La major possibilitat, per adaptar-se a climes,
aliments, cultures...
3. Superar el fracàs, tant promte com es pugui...
4. Tenir bon ànim
5. Fer-ho tor en Pau..
Í SOBRETOT CONFIAR EN DÉU QUE ÉS QUI US HA PORTAT, A MISSIONS.
Aquest projecte, penso que també forma part de la vida dels laics que estem, si m' ho permets,
en el que en diem PRIMER MON,
però per vosaltres, la vide es fa més heróica, en el dia a dia, I any, derrera any.
Per aquest motiu, us portem a tots,
en la Pregària Litúrgica.
Bon descans ,
Bon Temps Pasqual !!
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina