Aquests dies he rebut per diverses vies missatges molt bonics de suport en veure com visc la lluita d'aquest nen amb el càncer. Us els agraeixo. També m'heu enviat diners, tot i que vaig dir que pensava que no caldrien. De moment, no n'envieu més perquè hi podem fer front. Els diners regulars dels socis ens ajuden en aquestes situacions.
La Pilar interpretava el meu "Quina merda" com la meva reacció davant d'un context complicat per a la curació de l'Elvis. I certament em revolta pensar que aquest nen a Europa tindria moltes més possibilitats de sobreviure. Sí, però no és només això.
Els tres evangelis sinòptics recullen explícitament que Jesús va cridar des de la Creu. És quelcom que a vegades es passa per alt, o es posa més l'accent en altres aspectes. Però des de la Creu diu aquell verset de salm: "Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?". També diu altres coses diverses, i sé que aquest verset conviu amb altres en què es posa confiadament a les mans del Pare. Però aquest verset el pronuncia, i Marc (el primer evangeli que es va escriure) ens diu que Jesús "va llançar un gran crit" (Mc 15,37). Va cridar.
Per a mi, aquest crit és profund i no és només de dolor físic. És un crit per tota la humanitat, és un clam al Pare perquè ens escolti. Des de la màxima indigència.
I aquest és el crit de la humanitat quan es troba sumida en la màxima indigència. I aquest va ser el meu crit de l'altre dia.
Pare Sergi d' Assis, bon dia :
ResponEliminaGràcies pel teu aclariment.
Gràcies per la teva Catequesi !!
La fotografia, tant impactant i, m' ha recordat la d' aquella nena amb el cos tot cremat i corrent també
per una carretera, durant la Guerra del Vietnam...
Ho encomano tot a Déu, les malalties, les guerres
i tantes situacions injustes...
Repeteixo, gràcies per tot.
Esperem notícies
Bon dia Sergi! Ja sé que no serré gens original però per mi l'Eduard Munch va saber plasmar exactament això que dius en la seva obra el Crit, poso l'enllaç amb la National Gallery of Norway on està exposat.
ResponEliminahttps://ca.wikipedia.org/wiki/El_crit#/media/Fitxer:Edvard_Munch,_1893,_The_Scream,_oil,_tempera_and_pastel_on_cardboard,_91_x_73_cm,_National_Gallery_of_Norway.jpg
Moltes gràcies pel que expliques i com ho expliques!!!
M'he deixat una cosa, és curiós que hagis de dir que no se t'enviin més diners... Qui t'ho havia de dir quan vais iniciar aquest camí que arribaria, al cap de tan poc temps, el dia que diries això!!! Moltes felicitats per la confiança que generes!!!
ResponEliminaSí, Sergi, jo vaig pensar el mateix. Perquè darrerament he tingut la mort de molt a prop i em vaig imaginar el que senties davant de la impotència d'una malaltia tan greu que s'acarnissa amb un nen.
ResponEliminaLa mort m'ha tocat de prop, per una banda, la mort d'un familiar meu, una persona gran, sí, però molt estimada.
D'altra banda, la mort per accident dels fills d'uns amics i també la mort per càncer del fill d'uns altres amics.
Totes aquestes morts en només dos mesos.
Un crit de desolació és el mínim.
Creure en Jesús quan davant del dolor, plorava o cridava o responia a algú d'una manera més dura, a mi me l'apropa més. Jesús entén el nostre dolor, perquè Ell també el va patir.
Ara bé, jo crec que el crit és necessari, i ens hem de donar permís per cridar el temps que necessitem, però no ens podem quedar en el crit.
Crec que després del crit, hem d'actuar, estimar, acompanyar.
Aquesta és la meva opinió personal després del que he viscut.
És d'alguna manera reconfortant saber que Jesús va compartir el nostre dolor i que Déu sap què és sentir-se sol, abandonat, impotent, desesperançat... Això l'apropa molt a totes les persones, però encara més als més desfavorits, als qui han tingut menys sort a la vida.
ResponEliminaJesús va morir com va viure: envoltat de gent que la societat rebutjava, i encara va tenir la força de consolar en la mort un dels dos malfactors que l'acompanyaven.
Tant si l'Elvis se'n surt com si no, Jesús és i serà amb ell, fent-li costat i donant-li força. Això, ho trobo reconfortant.
Benvingut a La Font de Greccio!
EliminaQue Déu escolti el teu crit!
ResponEliminaTot i la fe que puguem tenir també tenim el dret de poder "cridar" com el mateix Jesús va fer en la creu.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bona nit.
ResponEliminaDes de l' Hostatgeria encomano els vostres
anhels, I preocupacions, patiments,
a la Mare de Déu.
Pax !!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina