M'havia passat pel cap ser monjo als 10 anys! Però el pensament havia marxat del cap. En canvi, aquell estiu del 90 la idea era el fet de tenir un horitzó completament obert davant meu, i la possibilitat de plantejar-me lliurement a què volia dedicar la vida. Em va semblar apassionant, i cada 23 de juliol recordava aquell dia del 90 amb l'interrogant de quin seria el camí.
Si coneixeu les lletres de "The Beach Boys" riureu, perquè no tenen cap relació amb el que us he exposat. Però va anar així, i aquestes músiques tan inspirades em transporten a vivències espirituals. Déu té els seus camins, i alguns a vegades són ben curiosos i fins divertits.
Aquests dies, en ocasió de la mort del principal membre de la banda, he tornat a escoltar les cançons amb fruïció.
La veritat és sempre ens sorprens Sergi!!!
ResponEliminaQuan vaig saber de la mort del cantant vaig pensar de seguida en tu, com ens parlaves de la banda a l'inici de l'estiu, era bonic.
Ara, no m'imaginava pas que t'haguessin iniciat el camí fins on ets ara. Als meu 15 anys poc se'm va acudir mai de pensar en el meu futur tret de les notes del curs i continuar.
Que res, tot i ser a l'Àfrica continues sent un d'aquí!!!
Moltes gràcies per aquesta entrada tan animada!!! jejejeje...
LES SORPRESES DE DÉU !!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
Bon dia !!
M " has fet riure !!
M ' has sorprès !!
Mai m' hagués pensat,
que Déu t' hagués "cridat",
a través d' una música
de " xumba...xumba "
De xumba...xumba,
peró molt simpàtica !!
Més aviat hagués pensat
que hauries estat cridat ,
per exemple, a través
d' un Himne tant impressionant,
Com ho és el CRUX FIDELIS INTER OMNES, ...
que penso que és un Himne
Per Escoltar-Meditar, de tant en tant,
i en tot temps litúrgic .
Peró Déu té, aquestes sortides tant sorprenents ,
i la Bíblia esta plena d' aquestes sorpreses.
Quí ens anava a dir, que el Poble d' Israel,
seria alliberat per un rei pagà, ningú !!
Pagà, sí !!
Peró , ple de virtuts !!
Així, ens ho explica la seva biografia.
Í, com la teva música,
I com el rei pagà, peró justíssim,
Déu ens va sorprenent , en la seva manera de fer,,
i disposar !!
M' ha encantat la tapa del disc !!
Em recorda la poténcia del sol,
en el moment que corona a l ' horitzó .
Generalment, a Montsserrat, ho veiem,
uns minuts abans d' entrar a les LAUDES !!
Feliz dia !!
PAX !!
Una prova del bon humor de Déu!!
ResponEliminaCertament és veritat que tens una capacitat de sorprendre infinita. Però molt i molt be i molts gràcies per compartir-nos aquestes coses, sobretot aquests dies, que per aquí tenim algunes polèmiques, ens van molt be aquestes vivències teves tant especials. Gràcies, Sergi. Et trobem a faltar.
ResponEliminaUn record divertit que per a tu té una dimensió més profunda. Això de tenir tota la vida per endavant i poder decidir cap on la vols orientar ho recordo com un moment de plenitud total. Guarda't de la calor, Serg
ResponEliminaGràcies per compartir aquesta vivència fundacional .... musicada
ResponEliminaRecordó i encara a vegades s,escolta a casa aquesta musica de la banda The BEACH BOYS. Música que ,en els anys que tu esmentes, sonava i sonava a totes hores a casa ,ja que el meu fill,Robert ,era un emperdernit admirador de la banda.Potser recordarás que un dia en varen parlar.
ResponEliminaEs bonic el que ens comparteixes i si potser a vegades tenim camins que Déu ens mostra i no els sabem reconeixer . Gracies Sergi !!
A mi, la música de "The Beach Boys" no només em transmet llibertat sinó també el sentiment interior de ser capaç de fer qualsevol cosa (que no és garantia d'èxit però sí una bona dosis d'energia positiva!).
ResponEliminaQue bonic que aprofitessis aquests moments per reflexionar sobre el teu futur!
Gràcies per tot el que comenteu. M'ha sorprès la recepció d'aquest escrit. Una amiga de fa molts anys m'escriu en privat que no m'ho havia sentit explicar mai. Probablement només ho havia comentat fa molts anys al qui m'acompanyava espiritualment. No és el moment principal en el meu itinerari, però sí que va ser especial i encara el recordo cada any. I potser sí que és poc convencional, haha!
ResponEliminaM'ha fet gràcia quan una altra amiga m'envia una foto del seu àlbum personal on apareix on era exactament el 23 de juliol del 90! Ella rondava per París, mentre jo anava cap a Barcelona amb un R5! Ho he trobat divertit.