El dia que l'Elvis havia de ser traslladat al "Uganda Cancer Institute" no va ser fàcil. El cirurgià i propietari de la clínica on havia estat ingressat (i on li havien amputat la cama) semblava més interessat en cobrar que en deixar que el nen fos portat en ambulància a Kampala. Ho vaig trobar ben desagradable, i finalment el va deixar marxar perquè m'havia vist dies abans i es va creure que pagaria el més aviat possible (i així va ser el mateix dia: va enviar algú a la ciutat de Mbale, on jo era a l'hospital amb un altre cas i li vaig pagar en efectiu). No és una experiència aïllada, us en podria explicar d'altres que he viscut en primera persona. I el problema és que als hospitals públics hi ha moltes coses que no les tracten i t'envien a la privada, amb la conseqüència que molts no ho poden pagar. Sé dels problemes que es van incrementant amb la sanitat al nostre país, però us asseguro que això d'aquí ho supera.
Aquesta setmana he tornat a veure l'Elvis a l'hospital de Kampala. Li van fer quimioteràpia durant uns dies, i ho han aturat de moment. Els efectes secundaris l'han debilitat molt. A més de l'oxigen, li han afegit un tub per al menjar. Està esquelètic, però almenys va dir que no tenia dolor. Ho veig negre, però penso que la mare (que està les 24 hores al seu costat) mereix que lluitem fins al final. Si els metges no hi veuen solució, ens ho poden dir. Però mentre no ho diguin, hem de fer el que puguem.
És molt trist el que expliques Sergi.
ResponEliminaM'has fet pensar en el que li va passar a una amiga que és metge cirurgiana. Amb tota la il·lusió es va apuntar en una suposada ONG per anar a operar en un país pobre. Li van fer portar tot, medicines i instrumental pagant ella. Un cop allà es va trobar que va haver d'operar a gent rica del país, que els cobraven un dineral pel que ella feia gratuïtament per ajudar...
Pel tema de l'Elvis, no puc dir res tret de pensar que aquí també hi ha nens que no ho superen. Està molt bé l'acompanyament que estàs fent a la mare, és el millor que li pots donar en aquests moments tan durs.
Moltes gràcies per tot Sergi!!!
Sí, Marta, a vegades hi ha coses curioses. De cara al cap de setmana, li van dir a la mare que anés amb el nen a casa durant una setmana fins la setmana següent que li tornarien a fer quimioteràpia. Li vaig preguntar a la mare com podrien anar a casa, si de tant en tant necessita oxigen i porta un tub pel menjar... Vaig pensar que tal vegada el metge no hi veu solució i prefereix que mori a casa sense dir-ho directament a la mare? Li vaig demanar a ella que m'agradaria parlar amb el metge per telèfon, però de moment no ha aparegut (i sortosament, no han deixat l'hospital en una situació tan precària).
EliminaCom més expliques pitjor es veu. Gràcies a Déu que has aparegut en les seves vides. Preguem per tots 🙏🏻
EliminaEn aquests casos el millor que podeu fer es acompanyar l'Elvis i la seva mare fins al final. Déu ens dona i Déu ens prèn.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis,
ResponEliminaBon vespre !!
Quanta feina a fer, en tots aspectes !!
Quan anava a Vedrunes, I venia el més d' OCTUBRE,
dedicat a les MISSIONS, la monge de la classe ens feia
Una Pregària-Reflexió, que venia a demanar:
PELS MISSIONERS...
QUE NO ES DESANIMIN...
QUE NÓ ENMALALTEIXIN...
QUE NO ENTRISTEIXIN...
DONA'LS EL DO DE LA SAVIESA
QUE DEL POC QUE TINGUIN,
EN SIGUIN HÀBILS ADMINISTRADORS...
DONA'LS EL GOIG I LA FORTALESA
DE LA TEVA PRESÉNCIA. AMEN
Aquesta petita pregària,
uns pocs minuts abans de baixar a la Capella,
a les 8 del matí, per la missa diaria, totes amb missal,
i dins del que podíem ja entendre amb 12 anys,
feia que prenguessin consciència de que, no tot,
ere alló que cantava l Edith Piaf: " LA VIE EN ROSE"
sinó, que existia molt patiment, a prop i lluny nostre.
Quedem en comunió en la Pregària,
demanant aixó mateix , per a tu,
i per a tots els missioners.
PAX!!
...
Hago mía la pregaria de Pilar y rezo por esta situación que parece extrema y complicada
EliminaGràcies pels vostres comentaris. Avui els han enviat a un "hostel" on hi ha altres malalts, perquè a l'hospital no hi ha més espai i necessiten lloc per altres malalts. Deu haver-hi algun conveni d'aquest lloc amb l'hospital, perquè diu que els han acompanyat amb vehicle i que davant de qualsevol empitjorament el tornarien a portar a l'hospital. Diu que li han tret el tub per menjar, cosa que és bon senyal. Aquest divendres li han de tornar a fer quimioteràpia. He tornat a demanar a la mare que vull parlar amb el metge, però el metge li ha dit que està molt ocupat. He demanat un telèfon on poder-lo trucar, veurem si es pot aconseguir.
ResponElimina