Dintre de les reflexions interessants del nou Prior de Tororo, em van plaure molt els seus comentaris sobre el món dels slums. Moltes vegades he pensat que aquests suburbis eren com un elefant a l'habitació, que tothom sap que hi és però es fa com si no existís. És una imatge molt potent del poeta rus Ivan Krylov el segle XIX, i molt aplicable a aquesta situació.
He vist que molta gent de les zones rurals ignora com és la vida als suburbis de la capital, i s'hi troben en arribar a Kampala i adonar-se que és l'únic lloc on poden sobreviure amb els pocs diners que disposen. Però la imatge de l'elefant a l'habitació és per a persones amb més coneixement o capacitat, que fa la impressió que han normalitzat aquesta realitat.
El Prior ho coneix a través d'unes religioses amb qui té contacte i que hi treballen. No es tracta dels slums de Kampala, però s'hi esdevenen situacions semblants. El Prior es va expressar profèticament subratllant com diversos àmbits donen l'esquena als slums de manera lamentable o curiosa.
Va valorar positivament que hi fem aquesta entrada a poc a poc i amb els contactes que estem establint. Sap que és un món complex. Va ser la versió suau d'aquell altre monjo que, en saber que anàvem als slums, em va dir: "Vés alerta, que allà et poden matar". Era una manera més adusta de dir que és un lloc amb riscos.
Penso que estem fent els primers passos bé: les hores que hi anem són les recomanades, sempre acompanyats per algú local, i els contactes interessants que ens ajuden a descobrir què s'hi viu. La gent està essent molt acollidora. No m'agradaria que tingueu una mala imatge de la gent que hi viu, perquè hi he conegut gent maquíssima. Però sembla ser que hi ha de tot: és que hi ha molta necessitat!
Tinc present sovint aquella cita tan inspirada de Jesús: "Sigueu senzills com els coloms, i astuts com les serps". Hem d'actuar amb bondat al mateix temps que amb intel·ligència. No l'una sense l'altra. I posar-ho tot en mans de Déu, és clar.
Quan veiem clar quin programa hi podem començar, espero que ens hi doneu suport!
Que l'Esperit us guiï per saber com actuar millor
ResponEliminaSaps que des del pricipi et dono suport en tot el que estàs fent, m'agrada molt la I·lusió amb la que ens expliques el teu nou projecte de vida, que no s'assembla amb res del que has fet anteriorment!!!
ResponEliminaDit això, no puc deixar de patir per la perillorsitat que comporta el món on ets i cada vegada més encara...
Prego perquè aquest elefant no se us mengi. Que no acabis sent un missioner màrtir sense haver pogut desenvolupar les teves fites. Sona molt dur, però és que em surt així des del principi. Vés amb molt de compte, més del que realment et suggereixin com a necessari!!!
Moltes gràcies per tot i una abraçada des de molt lluny!!!
Sergi, después de leer tu blog he cerrado los ojos y he rezado con la frase de Jesús pidiendo: Señor, que sean sencillos como las palomas y astutos como las serpientes"
ResponEliminaDales fuerza Señor y acierto en su nueva misión, en tus manos Señor, y baja la protección de la Mare de Dèu de Montserrat, encomiendo a la nueva comunidad de buenos Samaritanos
Llegim això que publiques avui que a Barcelona celebrem la Mare de Déu de la Mercè, redemptora de captius. Els mercedaris en la seva tasca també assumien molts riscos. A Barcelona mateix tot sovint ignorem força com es viu als barris degradats que també tenim sense que s'hi arribi als nivells dels "slums". Que la providència divina us doni protecció i empenta en aquesta nova aventura.
ResponElimina" NO M' AGRADERIA TINGUESSIU
ResponEliminaUNA MALA IMATGE DE LA GENT QUE HI VIU..."
Exacte !!
Als Slums, com a les Barraques de ciutat,
hi falta de tot el que es fonamental,
perquè la persona tingui una vida digne,
i per tant, hi apareix la degradació ,
i el perill, a no trigat.
Es cert !!
Peró, tambè hi està present un gran patiment,
un gran sofriment, per aquelles famílies,
aquelles mares, que volgués portar una família, unacasa, una vida ordenada,
per circunstancies laborals del marit,
varen tenir que deixar les seves casetes,
i traslladar-se a les grans ciutats,
si no volien morir-se de gana.
Va ser així.
Anys, 1940...50...60...
La meva Parroquia JOSSEPETS,
tenia dins la seva Demarcació Diocesana,
la Cura i protecció, dins del que és podia,
de les Barraques de VALLCARCA.
Nosaltres, nens en edat de Primaria, Adolescents,
i Senyores de tota edat, prohibidíssim,
acostar-s'hi:
Tuberculosi...
Sarna...
I tot tipus d' infecció.
Solament hi entraven :
Metges ,
Sacerdots de la Parròquia
Religioses,
i els senyors grans, també de la Parroquia,
Peró:
Explicat per ells mateixos, I escoltat per nosaltres,
ja , adolescents , ens deien que mai varen veure,
sortir de kes Barraques, nens tant Polits
i amb Bones Maneres, cap a l' escola...
L' origen d' aquest " Miracle" , estava en les seves mares, en les seves famílies, que a pesar d' aquelles circunstancies tant horribles, feien el que podien per
educar el seus fills, I tenir així l ' esperança de que,
a partir dels catorze anys, el Rector, o un d' aquells
" Senyors de la Parroquia" , els faria entrar
de dependent en una botiga...de Grum en un hotel...
de MOSSO d' oficina, o en un taller de modisteria, etc..
I, així, poguer allunyar-se de les Barraques, I començar
una nova vida !!
Sí, en els Slums, en les Barraques,
hi ha molt patiment, material, cultural, moral,
per portar una vida com cal.
NO EN TINGUEM MALA IMATGE !!
DISCERNIMENT...PRUDÈNCIA...
VIGILÀNCIA, SÍ !!
I MOLTA PSICOLOGIA, I PEDAGOGIA, TAMBÉ !!
Salutacions
PAX !!
A poc a poc i bona letra, diu la dita. I és el que esteu fent. El Senyor és la meva força... 🎶...🎶... en Ell confío i no tinc por...🎶 El coratge no us falta. Però tal com anem manifestant-te, cal ser prudents i vigilants en tot moment. Una abraçada
ResponElimina