Peramiho

Se'm fa molt difícil resumir aquests dies. A Uwemba, on vam arribar després de creuar el parc nacional, vam fer-hi nit i visitar el monestir on hi ha una comunitat de sis monjos. Ens van acollir la mar de bé. I l'endemà vam continuar fins a Peramiho.

A Peramiho ha estat una passada: molt de material per reflexionar. Amb la meva inquietud periodística, he preguntat molt. A vegades les mateixes preguntes a diferents monjos. T'adones que la realitat, a tot arreu, és complexa (o com a mínim polièdrica). 

Personalment m'ha semblat especialment interessant observar el procés històric des que els alemanys van fundar aquest gran monestir a finals del segle XIX fins que el van anar deixant en mans dels africans aquestes darreres dècades. Fa pensar el fet que els alemanys no volgueren durant molts anys que els africans entressin com a monjos. Tot s'ha de situar en el seu context històric, i mirar de comprendre'n les raons. El monestir-edifici a nivell estructural s'assembla a altres monestirs centreeuropeus. Els projectes que tenen són impressionants i nombrosos. Només per posar un exemple: l'hospital principal de la regió, amb 400 treballadors! La presència de les monges benedictines de Tutzing es percep a molts projectes i és molt significativa (van arribar només tres anys després que els monjos).

M'ha estimulat que m'expliquessin tot el procés que els africans han viscut una vegada els alemanys han anat marxant (o morint). I he pensat que Déu a vegades se les enginya per, malgrat els nostres viaranys, mostrar la seva Providència. 

Abans de la nostra arribada, algú va explicar a l'Abat que soc músic. I, un cop aquí, em va demanar que fes classe als joves músics de la casa. El que té ser antic escolà (perquè no m'he dedicat a la música, però mai he deixat de fer-ne). Ha anat molt bé. Aquí teniu la foto d'un d'ells, que realment té talent per la música i la porta a dintre. Espero que algun dia pugui estudiar-ne! Al final de les Vespres hem tocat ell el violí i un servidor l'orgue, i hem xalat de debò!

Una sorpresa inesperada: a la llibreria del monestir, la versió en anglès d'aquell preciós llibre de les monges de Sant Benet, de la Gna. Regina Goberna i la Mare Montserrat Viñas!! N'he enviat una foto a la Mare Abadessa de Sant Benet, i n'he comprat un exemplar a 1,73€. Ja li he dit a la Maria del Mar que no crec que es facin riques amb aquests royalties, però el llibre ha arribat a Tanzània!!! A partir d'ara formarà part de la nostra encara petitíssima biblioteca de Kampala. 

Avui, si Déu vol, farem nit a Mbeya on hi ha una altra comunitat (si el bus atrotinat aconsegueix arribar). I demà ens vindran a recollir per portar-nos a la següent destinació: el monestir de Mvimwa, prop del Congo, on comptem passar uns quants dies.