Bé, posem el títol d'aquesta entrada en context. Fa unes setmanes vam fer un cinefòrum a la "House of the Good Samaritan" sobre la pel·lícula "David" (Robert Markowitz, 1997), i aquesta idea va aparèixer en el diàleg.
Aquesta excel·lent pel·lícula sobre el rei David, amb una banda sonora ben bonica, ens presenta el rei David amb tota la seva exemplaritat però també amb la seva ambigüitat i errors. És un retrat molt ben fet del text bíblic. En la pel·lícula apareix com David és ungit (i també es veu anteriorment com és ungit el rei Saül).
La conclusió a la qual va arribar un dels participants és que el fet de ser ungits no ens dona el dret a fer el que ens doni la gana. No és una carta blanca per poder fer i desfer. La unció és un regal carregat de responsabilitat i de deure envers una missió.
Crec que això ens ho hauríem de gravar al front tots els qui hem estat ungits. La unció ens consagra a Déu per a una missió de servei.
Que aquesta Setmana Santa, en la qual commemorem la donació del Messies (Ungit) de Déu sapiguem encomanar-nos del seu servei sense límits.
Bona Setmana Santa!

Bona Setmana Santa! 🙏🏼
ResponEliminaNo he vist aquest pel·lícula però me l'apunto. I sobre la reflexió que "ser ungits no ens dona dret a fer el que ens doni la gana" i que és "per a una missió de servei" estic 100% d'acord. Déu vol que posem els talents que ens ha donat al servei dels altres; no és un privilegi tenir talents sinó una obligació per posar-los al servei dels altres. Bon Diumenge de Rams!
ResponElimina