Aprofitant que era Dilluns de Pasqua, i per tant festiu a Uganda, ahir vam fer una visita formativa amb els nois de la "House of the Good Samaritan" que no treballaven ni anaven a l'escola (altres sí que havien de treballar).
Vam visitar el temple Bahai de Kampala, anomenat el Temple Mare d'Àfrica. És un dels principals temples d'aquesta religió arreu del món. Més enllà d'algunes especificitats d'aquesta religió (com totes tenen d'una manera o altra), és una religió que defensa que el Déu de totes les religions és el mateix i valora els aprenentatges que es poden extreure de diverses religions. Veuen la humanitat com una unitat més enllà de les diferències que els humans fomentem.
Podriem dir que altres religions defensen el mateix. Però ells, a l'interior del temple, a més dels seus llibres sagrats també hi tenen la Bíblia, l'Alcorà i llibres d'altres religions perquè la gent pugui meditar amb ells. Abans d'entrar-hi, vam mantenir una conversa llarga amb dos dels seus membres, i dos dels nois van formular moltes preguntes a partir de la seva pròpia fe.
Aleshores vam fer una estona de silenci a l'interior del temple, un lloc on la natura i l'arquitectura t'eleven l'esperit. En marxar, un dels nois em va dir que s'havia arribat a sentir incòmode en alguns moments pel fet de pertànyer a una altra religió. Li vaig assenyalar que és molt positiu conèixer altres realitats diferents de la nostra, i mirar si en podem aprendre alguna cosa. I que això no implica deixar allò que som, però sí adquirir nous coneixements i arribar a comprendre com altres persones miren la realitat des d'una perspectiva diferent de la nostra.
A les persones amb trajectòria fonda de fe com tu: segur que us fa bé aquesta visita. A la gent novella no se si li pot incomodar o crear inseguretats...
ResponEliminaJo a Terrassa tenia just davant de casa un Temple Bahai: les persones que el portaven eren molt, pero molt, bona gent.
Com més gran em faig, més oberta em torno a la riquesa espiritual de les diverses religions. Sense conèixer-les a fons... em sembla que en essència, hi ha més coses que ens uneixen que no pas ens separen i que de totes en podem aprendre alguna cosa, en el sentit que dius Sergi. Som nascuts en una cultura concreta i portem incorporada una religió identitària que podem fer nostra o no en la nostra trajectoria personal segons les experiències viscudes. En aquesta nostra època de globalització on les diverses religions arriben arreu del mon és fa molt i molt necessari el diàleg interreligiòs i la pràctica de l'ecumenisme. Dos grans temes, aquests.
ResponEliminaA mi sempre m'han semblat curiosos els Bahai! Poc m'imaginava que tinguessin un temple així d'important, els que jo conec estan en els baixos d'un edifici de pisos.
ResponEliminaI sí que em sembla que té una mica de raó aquest noi que diu que es va sentir incòmode, les vegades que els he visitat a mi la incomoditat m'ha vingut per allò de mirar-los una mica per sobre l'espatlla perquè nosaltres som els que tenim la religió de debò, el Bahaulà aquest ves a saber d'on va sortir...
Què hi farem!!!
Moltes gràcies, Sergi, per seguir ampliant els nostres coneixements!!!
No conec gent d'aquesta confessió religiosa. Per a mi és sorprenent que no arribin a tenir ni dos cents anys d'existència (en el terreny de la història de les religions això són quatre dies). Curiosament el seu origen és a Pèrsia que des de fa anys forma part de l'Iran. A mi em recorden una mica als gnòstics, dels quals n'hi ha hagut un bon grapat dins del cristianisme. Alguns fins i tot hi posen l'evangeli de Joan dins de les influències del gnosticisme. No tinc formació teològica i per tant mai de la vida no em ficaré en aquestes discusions.
ResponElimina