diumenge, 10 de maig del 2026

Només els rics


Ahir vaig fer la meva classe setmanal de Luganda. A més de llegir les lectures de la Missa, rebo una classe pràctica per aprendre a comunicar-me. És un noi del barri amb una pronunciació boníssima. Vam convenir amb la seva mare que li faria un donatiu per classe, i això l'ajuda a pagar la quota de l'escola. 

Avui li he preguntat com es deia "tovalló". Concretament li parlava dels tovallons de paper, i he hagut de buscar una imatge a internet perquè no sabia de què li parlava. En veure a què em referia, em diu: "It's only rich people who use it" ("Només ho fa servir gent rica").

M'ha sorprès, però segur que té raó. Molts no es poden permetre comprar tovallons. I això m'evoca una altra cosa que ens trobem sovint a casa, quan convidem algú a dinar. Sempre posem forquilla i ganivet per a tothom, però molt sovint notes que no estan acostumats a utilitzar-los (especialment el ganivet). I aleshores els dic que posem els coberts per defecte, però que poden menjar tranquil·lament amb les mans.  

Durant dies un dels joves de la casa reia perquè vaig refusar que mengéssim unes llesques de pa de motllo plenes de formiguetes diminutes. Per a ell, era obvi que aquelles llesques no es podien malbaratar i calia menjar-les ni que et toqués empassar-te unes quantes formiguetes.

Són episodis que m'ajuden a tocar de peus a terra i a adonar-me de la realitat que molts d'ells viuen de manera quotidiana. 

11 comentaris:

  1. De fet els tovallons de paper van aparèixer en la meva vida quan era jove però de petit a casa meva sempre fèiem servir els tovallons de roba i no cal dir amb els mocadors de paper. De fet, amb el mocadors de paper ha passat que ara mai faig servir els mocadors de roba. A casa en tinc un bon grapat però estan en un calaix sense cap mena d'utilitat. Potser algun dia tornarem a fer-los servir quan ens donem compte del malbaratament dels tovallons, dels mocadors, dels papers de cuina, ...M'ha agradat la frase del noi "only rich use them"; doncs això, ens podem considerar gent rica segons ells :-).

    ResponElimina
  2. Està molt bé el que dius de les coses que són només per rics... Ara hi ha la moda d'un cert retorn a utilitzar tovallons i mocadors de roba, a mi no m'agrada especialment, rentar tant els uns com els altres no és fàcil i ecològicament no sé si és millor...
    Que res, que pot ser només per a rics, però ha millorat la vida a moltes persones!!!
    Gràcies, Sergi, per aquests comentaris tan interessants.

    ResponElimina
  3. De fet, a mi no em queda clar que es referís només als tovallons de paper. Penso que molta gent de la meva zona no en deu tenir ni de paper ni de roba. Coses que per a nosaltres són normalíssimes, ells no les consideren essencials i no les tenen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és curiós les diferències tan abismals que hi ha, el que fan els diners 😞

      Elimina
  4. Bé, això és molt propi de societats de consum : tovallons, mocadors, bolquers, compreses, maquinetes d'afeitar, fins i tot gots i plats de plàstic...tot d'un sol ús. Utilizar i llençar! I quan algú es pot permetre "llençar", és perquè li sobra, i aquell a qui li sobra, és ric! Entenc el raonament d'aquest noi. Com entenc, fins i tot, que aquesta paraula no pugui ni existir en una societat on tant pocs es poden permetre llençar! Ells ja són on nosaltres lluitem per tornar: a reutilitzar! (en aquest cas i de moment, ja ho veurem, per un tema ecològic!)

    ResponElimina
  5. La necessitat fa que les formiguetes al pa siguin quelcom no paralitzant ni esgarrifant. Una bona imatge de les diferències abismals en aquest nostre món tan global però tan poc uniforme pel que fa a condicions de vida.

    ResponElimina
  6. Quants aprenentatges que fas tambè tu, Sergi en aquestes latituds! Com dius, hi ha coses que son tan normals per a nosaltres, crescuts en l'abundància, que nomès ens pot fer tocar de peus a terra aquell que no ho ha viscut així. A mi em fa pensar en quan vam acollir un estiu una nena dels campaments saharauís: veure rajar aigua de l'aixeta o tirar la cadena del WC era un espectacle, el mateix que banyar-se a la banyera... I tambè, ensenyar-la a menjar amb cullera i forquilla.

    ResponElimina
  7. SÍ, EL tovalló, sempre ha estat una pece
    inexistent sobre la taula, durant segles i segles.

    Ni tant sols, els alts dignataris Romans en tenien
    sobre les seves taules.
    En el lloc del tovalló, és vervien unes paneres de pa tallat, per netejar-se els dits, dels aliments condiments amb tantes mantegues i salses.

    Durant l ' Edat mitjana, a les cases benestants,
    lligaven a la pota de cada cadira un conill,
    per netejsr-se els dits.

    Amb el Renaixement, els hàbits, van anar organitzant-se, poc a poc, el tovalló va aparèixer sobre les cases
    de gent més sencilla.

    Erasme,
    Hug de Saint-Victor,
    Joan Bta. La Salle
    Felip Neri, entre altres, comencen a Culturitzar
    i Evangelitzar, partint de l' ensenyament de
    les BONES MANERES...LA MÚSICA...

    Tot alló que en nois, en joves, que pel que sigui,
    no han pogut tenir aquesta educació dels bons hàbits,
    I ara , ho poden adquirir, I exercitar-ho, cal aprofitar l' ocasió.
    Per exemple, saber manejar els coberts...
    Com es col.loca el tovalló un cop sentit etc...etc...
    Fins ara, no ha tingut ocasió d' aprendre-ho.
    Ara sí que la té...APROFITEM-HO,,
    Ves a saber,, si més endavant, li torna a desaparèixer.

    Les " BONES MANERES", si són raonables,
    sí són moderades, ens igualen,
    no davant de Déu, wue ho som de sempre,
    sinó davant la societat. I aixó,
    sí és important per tothom, ho és molt més
    en la vostre situació.

    Hi han pares que no volen comprar una pala de peix,
    ja no dic tot el joc, que d' acer inoxidable val, actualment 4'90 €. I el dia de Reis, una sola joguina, et diuen, els ha costat, més de 30 €.

    Després veus com aquest fill, en un sopa d' adolescent, va fent servir la Pala de Peix, a la boca com si fos una
    cullera.
    NO SIGUEM AIXÍ !!
    Perqué no imiten a Felip Neri... a Joan Bta. La Salle ,?
    Els estalviaríem que facin els ridícul , I que aquella taula, tothom se'l mires de reüll.

    Donar aquests tipus d' educació, també és practicar
    la caritat !!

    Aquesta és la meva opinió.
    Tovallons sí !!
    Coberts també!!
    Normes de Bones Maneres, imprescindibles! !!
    Precisament, és una classe baratíssima.

    La CATEQUESI, com LES BONES MANERES,
    solament es necesari:
    Un EDUCADOR,
    un LLIBRE,
    i uns nens, uns adolescents o uns joves
    que comprenguin que aquesta matèria,
    no solament puleix l ' exterior de la persona,,
    sinó que millora l' esperit.

    Fins a no trigar !!
    PÀX
    ,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessants aquestes explicacions! La veritat és que la majoria de gent, en veure que bastants fem servir els coberts, també ho intenten amb ganes! Però és bonic perquè ho fan lliurement, per imitació d'allò que veuen.

      Elimina
  8. PARE SERGI D' ASSIS,

    Gràcies!

    Quan diem que L' EXEMPLE, és tant important
    per la nostre EDUCACIÓ per la nostre FORMACIÓ,
    ja siguem petits, adolescents, o grans,
    doncs, Aristòtil, de molt diferents maneres,
    ens va dient que, tinguem sempre, al llarc de la vida,
    un bon exemple davant dels ulls,
    no fem altre cosa,
    PRIMER : INSTINTIVAMENT, a través de la naturalesa,
    DESPRÉS : D' una manera SELECTIVA, a través de les nostres, idees, valors, societat en la ens relacionem , etc...etc...
    No fem altre cosa, repeteixo, que posar en marxa,
    LA CAPACITAT QUE TE L PERSONA D' IMITAR.

    Aquesta , ha estat , ja pel Primer Home ,
    la seva escola.

    Anant IMITANT, anava recollint EXPERIENCIES...
    Amb les EXPERIFNCIES, s' anaven ORIENTANT...
    Amb aquesta ORIENTACIÓ, és varen anar
    Educant, I traspassant l ' EXPERIENCIA..

    Sabem utilitzar, els coberts,
    perqué ho hem vist fer a casa.
    Ens els han fet , fer servir, poc a poc , peró cada dia
    I, perqué, entre els 6, 7/8 anys,
    em compres per primera vegada ,,
    que en el mon Occidental, no és mfge amb els dits,
    exceptuant, poquissims casos.
    ,Cal avisar-los, explicar-los -hi, que unes altres cultures
    tenen uns altres codis de " Bones Maneres:

    Els codis dels coberts , com tants d' altres,
    estan per
    1. Dignitat de la perdona wue els utilitza.
    2. Per respecta de la persona que està davant teu
    a la taula.

    TOTS ELS HÁBITS, QUAKD ABANS COMENCIN, MILLOR.
    A UN NOI QUE L' AVISIS QUE CAL MENJSR
    AMB LA BOCA TENCADS, EL POTS HUMILIAR,
    PERÓ, SI NO L' AVISES, ES ALLARGAR EL PROBLEMA.

    Aquest mateix cas en nens de 3, , 4, 5 anys, és va recordant, a cada àpat, I els nens ho van aplicant smb tota naturalitat...

    El tema dels HÀBITS, que s' ha deixat de parlsr-ne
    és de vital urgència !!

    Salutacions i bon descans !@
    PAX

    ResponElimina
  9. Pare Sergi d' Assis , bon vespre .

    Avui m' ha passat una cosa , que cal que l' expliqui.

    He trobat una persona coneguda que de lluny, ens hem saludat.
    Ella anava per feine o jo també...

    Peró, aquesta trobada, me n' ha recordat una de més llarga, tot prenent un tallat, aquesta Setmana Santa.

    Els àvis seus ,són d' origen andalús, I en un moment donat, de la converse em va començar
    a explicar el que significaven les procesons per ells.

    Em va parlar, de les Confraries, el actes que tenen duran tot l' any, I com.nó, dels PASSOS !!
    Tots els que generalment participen cada any
    a les Procesons..
    Doncs bé, en un moment donat em va parlar de:
    "EL PASO DE LA QUINTA ANGUSTIA"
    Aixó, em va recordar, alguna cosa, escrita aquí,,
    que ho traspasso :

    " EL PASSO DE LA QUINTA ANGUSTIA " :

    Està exposat en una de les capelles de la Parroqui " X "
    de SEVILLA.
    Aquest " PAS" reprodueix en escultura, el moment que:

    ĴESUS, JA MORT A LA CREU, I SEGONS ELS EVSNGELIS,, PERÓ ESPECIALMENT EL DE JOAN,
    JOSEP D' ARIMATEA I TAMBÉ NICODEM, COMENCEN A BAIXAR DE LA CREU, EL COS DE JESUS.

    AL PEU, DE LA CREU:
    MARIA ,
    EL DEIXEBLE ESTIMAT,
    I LES DONES.


    AL DERRERA DE LA CREU, I AMB DUES ESCALES
    JOSEP D' ARIMATEA I NICODEM, AJUDATS DEL LLENÇOL,, ANAR BAIXANT POC A POC , I CONTROLANT EL COS DRL SENYOR .

    SÍ, ES UN DELS MOMENTS QUE L" EVANGELI ,
    ÉNS PARLA DE LES ANGOIXES,
    QUE VA TENIR QUE PASSAR, I ACCEPTAR MARIA.

    DESPRES, MIQUEL ANGEL ENS PRESENTARÀ, TAMBÉ,
    PER CONTEMPLARLA LLARGAMENT, ,,
    L' ESCULTURA DE " LA PIETÀ"
    MARIA, AMB JESÚS A LA FALDA..

    RECOMANO, PER MILLOR COMPRENDRE EL "PAS" :

    EV. de JOAN , CAP.10 del v 1 al 42

    Pare Sergi, sé que estem en Temps PASQUAL,,
    CAMÍ de la PENTECOSTA, peró , va ser una conversa molt bonica, que calia traspassar !!!

    Bon descans !!
    PÀX

    ResponElimina