Des del principi us vaig dir que el projecte del menjador probablement ens posaria en contacte amb infants i joves en situació encara més extrema que aquells que estem portant a l'escola. En la primera reunió amb els voluntaris, ens vam conèixer amb un d'ells que és el responsable dels joves d'aquella àrea dels slums. Em va semblar un noi responsable amb qui potser podríem comptar.
Fa uns dies un servidor estava una mica preocupat, perquè m'he hagut de posar seriós amb algun aspecte dels voluntaris (temes de picaresca) i en el món dels slums has d'anar molt alerta de no crear enemics. Com fer que funcioni i que la gent sigui honesta, i al mateix temps que estiguin contents i se sentin valorats?
Li vaig demanar a en Magezi (el responsable dels joves) de trobar-nos. Vam anar a dinar, i vam parlar molt i molt. De la seva vida, de la missió que ens ha portat als slums, del menjador per a infants, i de la realitat de molts nens i joves en aquelles zones. És un noi de 26 anys connectadíssim amb els qui pateixen situacions més extremes. Em va explicar, per exemple, el que viuen infants que han estat abandonats per les seves famílies (o expulsats de casa), que no van mai a escola i que comencen a robar. Em feia veure la necessitat que tinguin alguna cosa per fer, que no vagabundegin d'aquí cap allà.
Vam quedar que aquesta conversa era només l'inici, que hem de compartir molt més i que ens introdueixi en aquestes realitats sobre el terreny. Però també li vaig demanar que no correm massa perquè els recursos que tenim són limitats i, si algun dia comencem alguna nova acció, cal haver-la pensat molt bé.
Ell estava contentíssim de la trobada, i jo també encantadíssim (crec que jo encara més que ell, tot i que ell no hi estaria d'acord): i és que se'ns obre tot un horitzó per arribar a realitats que fins ara ens resultaven inaccessibles. Donem-ne gràcies a Déu i encomanem-ho.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada