En Tiwange George

En Tiwange George, als seus 15 anys, no sabia pràcticament ni llegir ni escriure. Viu al barri del monestir de Tororo, amb una mare que treballa tant com pot per tirar endavant la família. 

Sempre havia anat a escola de manera intermitent, a causa de no poder pagar la quota. Gràcies a dos donants, el mes de febrer va començar a anar a una bona escola de Tororo. S'hi ha esforçat molt, així ho han dit els mestres tot el curs. El primer trimestre va ser fluix (no sabia quasi ni llegir!). Però ha continuat esforçant-s'hi, i aquestes són les notes de final de curs: 

Anglès - 6.5

Matemàtiques - 9.4

Socials - 4.7

Naturals - 5.2

Amb els donants estem que no hi cabem! I ell està més content que unes pasqües! Penseu que venia de treure uns i dosos com a notes. És especialment espectacular la nota de matemàtiques. Diu que quan acabi la Primària vol fer Secundària, i després estudiar per ser enginyer. 

És un dels casos de les Beques Alweny d'El gra de mostassa. Podem dir que fins ara no ens hem trobat amb cap alumne que no hagi posat esforç en aquesta oportunitat que se'ls dona. 

A la foto inferior, la mare cuinant els menjars que ven per poder sostenir la família. 

Un nou Sergi

Abans-d'ahir vaig tenir una bona sorpresa: em va arribar un missatge en el mòbil amb una foto d'un nen a qui han posat Sergi. Alguns recordareu que, quan va néixer el petit Sergi, d'entrada no pensava anar-lo a visitar i alguns em vau convèncer de fer-ho. Després ha estat una història ben bonica i ara n'estic molt content! En aquella ocasió havia estat per l'ocurrència d'aquell catequista després que un servidor beneís la mare abans d'anar a parir a l'hospital. 

Però ara m'ha fet molta il·lusió des del principi, perquè el pare li ha posat el nom pel que he significat per a ell. I això m'honora. Altres vegades m'havia dit que havia après molt de mi i coses semblants, però pensava que potser eren només compliments o un cert postureig. Ara veig que era real. 

M'ha fet pensar en l'impacte que podem causar, més enllà del que a vegades imaginem. I per tant és també un toc d'alerta, per mirar que sigui sempre un impacte positiu. És una crida a la responsabilitat. 

He passat un dia i mig a Tororo i no he tingut temps d'anar-lo a visitar (he concentrat molt les activitats per poder retornar aviat a Kampala). Però quan torni més dies a final de gener espero veure'l i agrair als seus pares aquest detall amb el seu primer fill.

Una curiositat simpàtica: el nou Sergi ha nascut la mateixa setmana que l'altre petit Sergi ha fet 5 anys!

Arbre sense fulles

A mesura que avança la vida, tant si és per opcions que prenem com per la vida mateixa, ens hem d'anar despullant d'allò que ens havia embolcallat i acompanyat: persones estimades que moren i tantes altres seguretats humanes que ens havien ajudat. 

És inútil somniar en una altra possibilitat, perquè la vida és un continu despullament. Penso que acabem essent com un arbre sense fulles, enmig de l'hivern. I això, que podria sonar tan dissortat, des d'un punt de vista de fe pren tot un altre caire.

Quan anem perdent fulles, és el moment de centrar-nos en l'essencial: Déu i la seva voluntat en nosaltres. Voluntat que cal anar discernint contínuament i amb sinceritat, amb l'ajuda de tantes eines que ens són donades. I al final, l'únic que ens pot sostenir és la confiança en Ell.

Hi ha un text preciós d'Habacuc que expressa sàviament aquesta vivència del creient:

"Cert que la figuera no fa fruit

ni tindrem la collita dels ceps;

l’olivera no ha pensat a produir

i els camps no donen res per a menjar;

no queda cap ovella als corrals

ni cap bou a les estables.

Però jo celebraré el Senyor" (Ha 3,17-18a)

I si celebrem el Senyor no és perquè tot vagi bé, sinó perquè (com continua dient Habacuc) Ell ens salva i en Ell trobem la força. 

Advent. Temps de despullament. D'arbre sense fulles. Dissort? No, amb el Senyor aquest buidament ha d'esdevenir benedicció. Gràcia. Recipient perquè Ell hi faci la seva obra i esdevingui el Tot. L'Únic.

Foto: David Guerrero

Veniu Senyor Jesús

Pregària adaptada d'un text que em va enviar el P. Josep M. Cardona, monjo de Montserrat (ACS), quan vaig fer els 18 anys.

BON ADVENT A TOTHOM!!!

Il·lusió

La nit que vam arribar als 20 donants estava tan entusiasmat que des de les 3 de la matinada ja no vaig poder dormir, i a les 4 em vaig posar a treballar en el programa (lògicament, durant el matí vaig arrossegar una son... i vaig recordar que no soc Superman).

Hem anat a visitar la primera persona que ha identificat cinc famílies molt necessitades, i fa impressió. Un d'ells, per posar un exemple, és un nen abandonat per la seva mare (i el pare viu amb una tercera dona lluny dels seus fills). Aquest nen viu amb una dona que havia estat una de les dones del pare, amb altres criatures. I l'únic futur que li esperava era deambular pels carrers dels slums.

Només de pensar en el que suposarà per a aquests nens poder anar a escola i poder menjar cada dia, sento una il·lusió gran. M'he reunit amb el president del patronat de l'escola (un capellà) i la directora: m'havien presentat les necessitats de l'escola a nivell d'instal·lacions, i ho hem estat parlant. Calculo que en uns tres o quatre anys aquesta escola pot haver millorat molt de com està ara. 

També els he dit que quan hi hagi visites de Catalunya podem pensar en organitzar activitats, i s'hi han mostrat molt receptius.  

De moment, aquestes properes setmanes hem de visitar en els slums les 20 famílies seleccionades, i mirar que es puguin inscriure a l'escola durant el mes de desembre. I al mes de febrer, tots cap a escola! 

Iniciem l'equip!

En primer lloc, JA TENIM ELS 20 DONANTS!!! MOLTES GRÀCIES A TOTS!!!

Fa dies vam convidar a la "House of the Good Samaritan" l'equip que hem creat per tirar endavant aquest programa per als infants dels slums. D'aquest grup, quatre d'ells viuen en els mateixos slums i són responsables de les "Small Christian Communities" de les seves àrees. 

Vam començar fent reunió. En Thomas (el postulant) va imaginar que ningú no parlaria. Però així que vaig acabar d'exposar el programa que els plantejava, va faltar temps per començar a intervenir opinant, preguntant, dialogant... Van parlar molt, i tots. Havíem estat a casa de tots, i per tant ja hi havia un clima de molta confiança. 

La missió de les quatre persones responsables d'àrea és important: han d'identificar les criatures i famílies més necessitades. Un cop tinguin feta la llista i l'hagin parlat amb nosaltres en una reunió, les anirem a visitar cada una amb en Thomas i en Leopold (un de l'equip a qui tothom valora molt com a persona de fiar i neutral). Cada responsable podrà presentar-ne 5 per aquest any. Tot l'equip està molt il·lusionat! Agraeixen molt que se'ls hagi escoltat, perquè saben molt bé que optem per aquest programa després que ens manifestessin la seva màxima preocupació en relació als infants.

Aquest primer dia d'inici d'equip va acabar amb un dinar i va ser meravellós per a tots, es captava en l'ambient i en tot el que expressaven. Els nois de casa es van esforçar perquè se sentissin molt acollits. Un goig!! Em va fer pensar que la "House of the Good Samaritan" ens pot donar molt de joc: un autèntic oasi per poder compartir amb tranquil·litat, en un entorn bonic, on la gent se senti tractada amb dignitat i deferència. Un espai d'acollida molt benedictí!

Un futur per als infants

Hem passat aquests primers mesos visitant i escoltant persones als suburbis de Kampala. I hem arribat a la conclusió que la preocupació de la majoria són els infants que no van mai a l'escola en un percentatge molt alt. Les conseqüències socials són devastadores: molts nens de 8-10 anys comencen a robar amb violència i a prendre drogues, i moltes nenes de 12-15 anys queden embarassades per violació o perquè algú els promet diners i necessiten menjar. 

La solució? Portar el màxim de nenes i nens que puguem a escola! Aquest primer any en volem dur 20 que no van mai a escola: allà podran aprendre en un entorn segur i se'ls donarà menjar cada dia (d'aquesta manera, per exemple, les nenes no necessitaran vendre el seu cos per poder menjar). Rebran educació, però encara més: se'ls rescatarà d'un ambient molt perillós. A més, volem ajudar els qui ja són a escola però queden encallats a mig curs per problemes econòmics.

Us demano ajuda! Necessitem 20 donants!! No serà un donant per criatura per una raó: el context és molt complex, i no podem garantir que tots 20 infants reïxin. Per tant, en el moment que paguis una beca, estaràs fent possible l'educació de 20 criatures compartida amb altres 19 donants. Tots 20 donants fareu possible la beca de 20 criatures com a grup. Això sí: aquestes criatures amb noms i fotos de cada un.

El cost són 20 euros mensuals. Ens hi vols ajudar? Sí, tu! El qui llegeixes aquest escrit! Pots canviar la vida d'una criatura realment necessitada. 

Plantejo aquesta crida per aquí durant una setmana. Si no arribem a la xifra, pensaré altres vies per poder aconseguir donants. Coneixes algú que ens hi pot ajudar convertint-se en donant? N'hi pots parlar si us plau?

Tot això, com sempre, s'articularà a través d'El gra de mostassa.